Anar al contingut

Apartament

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Apartament
Per a atres usos d'este terme vore Departament.


Un apartament,[2] departament[4] o pis[6] és un tipo de vivenda que està destinada a proporcionar condicions habitacionales completes per a un individu o una família, integrades dins d'un edifici d'us colectiu. Comprén una o més habitacions, ademés d'atres espais funcionals com un quart d'estar, una cuina, un o més quartos de bany i, en alguns casos àrees complementàries com balcons o terrats. Es diferencia d'atres formes de vivenda unifamiliar, com cases o masos, principalment per la seua menor superfície útil, la coexistència d'una comunitat de veïns i un grau de privacitat relativament reduït. El seu us és majoritàriament permanent, encara que en determinats casos pot destinar-se a fins vacacionals o temporals.

Un edifici d'apartaments constituïx una solució habitacional eficient des del punt de vista econòmic, en basar-se en l'us compartit de les àrees de circulació vertical i horisontal. Esta economia s'estén aixina mateix a les instalacions comunes d'abastiment d'aigua, sanejament i suministrament elèctric, aixina com a la pròpia estructura de l'edifici, composta per elements constructius colectius. La gestió centralisada de determinats servicis, com a sistemes de calefacció, incineració o atres equipaments tècnics, permet optimisar recursos i millorar el rendiment general. Ademés, esta modalitat constructiva facilita l'incorporació d'espais i servicis comuns, tals com estacionaments, ascensorés, quartos de servici, àrees de llavat i tendit, aixina com zones recreatives destinades a l'espargiment infantil, etc.

Història

[editar | editar còdic]

En 1802, Benito Bails en el seu Diccionari d'arquitectura civil definia apartamiento com el conjunt de peces que formen una habitació cabal, dins de les quals es distinguien:

  • El apartament servicial, referit a l'us diari
  • El apartament de decència, referit al decore.
  • El apartament d'aparat, referit a l'ostentació.

Ademés diferenciava:

  • Apartament doble. El que agarra tot el fondo d'un edifici o cos seu principal i està dividit casi per mig en la direcció de la seua llongitut en dos habitacions sent les peces de l'un casi iguals a les de l'atre.
  • Apartament semidoble. El que està dividit en dos quartos sent les peces de l'un, grans i chicotetes les de l'atre.
  • Apartament senzill. El que agarra tot el fondo de l'edifici entre les dos parets de frontera sense paret alguna de travesser en la direcció de la seua llongitut.[7]

Característiques

[editar | editar còdic]
  • Són unitats que ocupen un espai establit per cada planta d'un edifici.
  • Per regla general no solen posseir més de tres dormitoris i dos sales de bany.
  • Les divisions típiques residencials solen fusionar-se, aixina es tenen sala d'estar-menjador en una mateixa unitat, aixina com cuina-lavadero.
  • Són ideals per a famílies reduïdes (de fins a cinc persones). Molt més si no tenen chiquets ni mascotes com a gossos o gats.
  • No posseïxen pati, a diferència de les cases, encara que sí que pot posseir algun pati comú al centre de tots els apartaments.
  • Existixen unes unitats més chicotetes que fusionen solament un dormitori en la sala d'estar i inclús fusionen la cuina en el menjador. Se'ls coneix com a apartament individual, apartament tipo estudie (en Veneçola i Espanya), apartaestudio (Colòmbia), o monoambiente (Argentina). Per lo general, és l'indicat per a persones que viuen soles. Pel seu reduït espai requerix menor cantitat de mobiliari.
  • Alguns pocs posseïxen doble pis; aixina, l'unitat sala d'estar-menjador-cuina està en un nivell mentres que en l'atre es troben els dormitoris.

Instalacions i servicis

[editar | editar còdic]

Els apartaments poden llogar-se amoblats, en mobles, o sense amoblar, en els que l'inquilí s'instala en els seus propis mobles. Els apartaments en servicis, pensats per a estàncies més curtes, inclouen mobles i utensilis de cuina, i servici de neteja. Actualment hi ha opcions modernes en desenrolls pensat per a simplificar la vida, per lo que no solament inclouen servicis (llum, aigua, manteniment, internet, gas), sino també espais com a terrats, àrees coworkings i gimnasis.[8]

La lavandería pot residir en una zona comuna accessible a tots els inquilins de l'edifici, o cada apartament pot tindre les seues pròpies instalacions. Depenent de quàn es va construir l'edifici i del seu disseny, els servicis públics com l'aigua, la calefacció i l'electricitat poden ser comunes per a tots els apartaments, o estar separats per a cada apartament i facturar-se per separat a cada inquilí. (Moltes zones d'Estats Units han dictaminat que és illegal dividir la factura de l'aigua entre tots els inquilins, especialment si hi ha una piscina en les instalacions). Les prens per a la conexió dels teléfons solen estar incloses en els apartaments. El servici telefònic és opcional i casi sempre es factura per separat del pagament del lloguer. La televisió per cable i atres servicis similars (com Internet) també tenen un cost adicional. Les places d'aparcament, l'aire acondicionat i l'espai d'almagasenament adicional poden o no estar inclosos en l'apartament. Els contractes de lloguer solen llimitar el número màxim de residents en cada apartament.

En la planta baixa de l'edifici d'apartaments, o en les seues afores, sol haver una série de buçons en un lloc accessible al públic i, per tant, al carter. Cada unitat sol tindre el seu propi buçó en claus individuals. Alguns edificis d'apartaments molt grans, en personal a temps complet, poden rebre el correu del carter i proporcionar un servici de classificació del correu. Prop dels buçons o en algun atre lloc accessible per als forasters, pot haver un timbre o intercomunicador per a cada unitat individual. En els edificis d'apartaments més menuts, com els de dos o tres pisos, o inclús els de quatre, el fem sol depositar-se en contenidors similars als de les cases. En els edificis més grans, el fem sol arreplegar-se en una gaveta de fem comú o en un contenidor, el qual rep els rebujos que cauen dels pisos més alts per un túnel vertical (conegut en Veneçola com a baixant). Per motius de neteja, convivència en harmonia o per a minimisar el soroll, molts arrendadors imponen restriccions als inquilins sobre fumar o tindre animals domèstics en l'apartament.

Estats Units

[editar | editar còdic]

En 1839 es varen construir les primeres vivendes colectives de la ciutat de Nova York, que pronte es varen convertir en caldo de cultiu per a forajidos, delinqüents jovenils i crim organisat. Els conventillos, o els seus casers, també eren coneguts pels seus lloguers abusius. En Cóm viu l'atra mitat se senyala un barri d'inquilins:


El Carreró del Cego du el seu nom per una raó. Fins fa poc més d'un any els seus obscurs caus albergaven una colónia de menics cegos, inquilins d'un caser cego, el vell Daniel Murphy, al que tots els chiquets del barri coneixen, encara que mai hagen sentit parlar del president dels Estats Units. El «vell Donen» amasó una gran fortuna —em va dir una volta que eren quatrecents mil dólars— en el seu carreró i les vivendes circumdants, només per a quedar-se cego ell mateixa en la seua extrema vellea, compartint al final les principals penúries dels desgraciats sers la sòrt dels quals s'havia negat obstinadamente a millorar per a poder aumentar la seua riquea. Inclús quan la Junta de Salut li va obligar per fi a reparar i netejar els pijors edificis antics, baix l'amenaça de tirar als inquilins i tancar les portes despuix d'ells, el treball es va portar a terme contra les airadas protestes del vell. Es va presentar en persona davant la Junta per a argumentar el seu cas, i el seu argument va ser característic. «He fet la meua voluntat», va dir. «El meu monument m'espera en el Calvari. Estic a la vora mateixa de la tomba, cego i indefens, i ara (ací el patetisme de l'apelació va ser agranat en un esclat de airada indignació) ¿volen que construïxca i em despelloten, que em despelloten? Esta gent no està capacitada per a viure en una casa bonica. Que es vagen a on puguen, i que deixen la meua casa en peu». A pesar del genuí oix de la crida, era francament divertit comprovar que la seua enfade estava provocat menys per l'anticipat malbarat de lux dels seus inquilins que per la desconfiança cap a la seua pròpia espècie, el constructor. Sabia intuitivamente lo que li esperava. El resultat va demostrar que el senyor Murphy havia calibrat correctament als seus inquilins.[9]

Molts activistes, com Upton Sinclair i Jacob Riis, varen impulsar reformes en les vivendes de lloguer. Com a resultat, en 1901 es va aprovar l'Acta de Vivendes Colectives de l'Estat de Nova York per a millorar les condicions. A esta llei li varen seguir més millores. En 1949, el president Harry S. Truman va firmar la Llei de Vivenda de 1949 per a netejar els barris marginals i reconstruir les vivendes per als pobres.

El Dakota (1884) va ser un dels primers edificis d'apartaments de lux de la ciutat de Nova York. No obstant, la majoria seguien sent vivendes de lloguer.

En les décades de 1950 i 1960 es varen produir alguns alvanços significatius en el disseny arquitectònic dels edificis d'apartaments. Entre ells destaquen els dissenys innovadors dels 860-880 Lake Shore Drive Apartments (1951), New Century Guild (1961), Marina City (1964) i Lake Point Tower (1968).

En Estats Units, tenement és una etiqueta que sol aplicar-se als edificis d'apartaments de lloguer més barats i bàsics de les seccions més antigues de les grans ciutats. Molts d'estos edificis d'apartaments són walk-ups[10] sense ascensor, i alguns tenen banys compartits, encara que açò és cada volta menys comú. El terme d'argot dingbat s'utilisa per a descriure els edificis d'apartaments urbans barats dels anys 50 i 60 en fronteres úniques i a sovint extravagants per a diferenciar-se dins d'un bloc complet d'apartaments. Solen estar construïts sobre pilotes i en aparcament davall.

Classes de propietat

[editar | editar còdic]

En els Estats Units, les propietats solen estar en una de les quatre classes de propietat, denotades per una lletra de grau. Estes calificacions s'utilisen per a ajudar als inversorés i als agents immobiliaris a parlar un llenguage comú per a poder entendre ràpidament les característiques i l'estat d'una propietat. Són les següents:


Els immobles de «classe A» són unitats de lux. Solen tindre menys de 10 anys d'antiguetat i a sovint són edificis d'apartaments nous i de lux. Els lloguers mijos són alts i solen estar en zones geogràfiques desijables. Els treballadors de coll blanc viuen en ells i solen ser inquilins per elecció.

Els immobles de classe B poden tindre entre 10 i 25 anys d'antiguetat. Solen estar ben mantingudes i tenen una base d'inquilins de classe mija, tant de treballadors de coll blanc com de coll blau. Alguns són inquilins per elecció i uns atres per necessitat.

Els immobles de «classe C» es varen construir en els últims 30 o 40 anys. Solen tindre inquilins obrers i d'ingressos baixos o moderats, i els lloguers són inferiors als del mercat. Molts inquilins són de «per vida». Per un atre costat, alguns dels seus inquilins estan escomençant i és provable que vagen pujant en l'escala de lloguers a mida que aumenten els seus ingressos.

Els immobles de «classe D» alberguen a molts inquilins de «Secció 8» (subvencionades pel govern). Solen estar situades en zones de baix nivell socioeconòmic.

Eixemples històrics

[editar | editar còdic]

Amèrica precolombina

[editar | editar còdic]

Els pobles Poble de lo que hui és el suroest d'Estats Units varen construir des de el X grans vivendes en vàries habitacions, algunes d'elles en més de 900.

En el Periodo Clàssic, en la mesoamericana ciutat de Teotihuacán,[11] els apartaments no solament eren el mig estàndart per a albergar a la població de la ciutat de més de 200 000 habitants, sino que mostren una distribució de la riquea notablement uniforme per a tota la ciutat, inclús per als estàndarts contemporàneus.[12] Ademés, els apartaments estaven habitats per la població en general,[13] en contrast en atres societats premodernas, en les que els apartaments es llimitaven a albergar als membres de la classe baixa de la societat, com ocorre en les insulae romanes, alguna cosa contemporànees.

L'antiga Roma

[editar | editar còdic]

En l'antiga Roma, les insulae (en singular insula) eren grans edificis d'apartaments a on vivien les classes baixes i miges de la Romana. La planta baixa es destinava a taverna, tendes i comerços, mentres que els pisos superiors eren habitables. Les insulae en Roma i atres ciutats del imperial aplegaven a tindre fins a dèu o més pisos,[14] algunes en més de 200 escales.[15] Varis emperadors, escomençant per Augusto (r. 30 a. C.-14 d. C.), varen intentar establir llímits de 20-25 m per als edificis de varis pisos, pero solament varen tindre un èxit llimitat.[16][17] Els pisos inferiors solien estar ocupats per tendes o per famílies adinerades, mentres que els pisos superiors es llogaven a les classes baixes.[14] Els Papirs de Oxirrinco que es conserven indiquen que els edificis de sèt pisos existien inclús en les ciutats de la provincial, com en la Hermópolis de el III en l'Egipte romà.[18]

L'Egipte antic i medieval

[editar | editar còdic]

Durant el periodo àrap-islàmic medieval, la capital egipcíaca de Fustat (El Vell Cairo) albergava molts edificis residencials de gran altura, alguns de sèt pisos, que segons pareix podien albergar a centenars de persones. En el X, Al-Muqaddasi els va descriure com semblats a minarets,[19] i va afirmar que la majoria de la població de Fustat vivia en estos edificis de vàries plantes, cada u dels quals albergava a més de 200 persones.[20] En el XI, Nasir Khusraw va descriure alguns d'estos edificis d'apartaments que s'elevaven fins a 14 pisos, en jardí en el terrat en l'últim pis i en roda d'aigua tirada per bous per a regar-los.[19]

Cap a el XVI, l'actual El Caire també contava en edificis d'apartaments de gran altura, en els que les dos plantes inferiors es destinaven a fins comercials i d'almagasenament i els múltiples pisos superiors es llogaven a inquilins.[21]

Yemen

[editar | editar còdic]

En el XVI, es varen construir edificis de vivendes de gran altura en la ciutat de Yemeni de Shibam. Les cases de Shibam són totes de rajola de fanc, pero unes 500 són cases torre, que s'eleven de 5 a 11 pisos d'altura,[22] en cada pis en un o dos apartaments.[23][24] Shibam ha segut cridada el «Manhattan del desert».[24] Alguns d'ells superaven els Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). d'altura, sent aixina els edificis d'apartaments de rajola de fanc més alts del món fins a la data.[25]

L'antiga China

[editar | editar còdic]

El poble Hakka del sur de China va adoptar estructures de vida comunal dissenyades per a ser fàcilment defendibles, en forma de Weilongwu (围龙屋) i Tulou (土楼). Estos últims són grans edificis de terra, tancats i fortificados, d'entre tres i cinc pisos d'altura i que alberguen fins a huitanta famílies.

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ En Espanya, Mèxic, Uruguay, Colòmbia, Centroamérica, el Carib i Filipines.[1]
  3. ↑ Diccionario de la lengua española
  4. ↑ En la majoria de Sudamérica.[3]
  5. ↑ Diccionario de la lengua española
  6. ↑ En Espanya.[5]
  7. ↑ Diccionari d'arquitectura civil, Benito Bails. 1802.
  8. ↑ «7 raons per les que un depa tot inclós t'aforra temps - URBANISTE» (en és-mx). urbanista.mx. Consultat el 2025-12-18.
  9. ↑ Riis, Jacob A. (1890). Cóm viu l'atra mitat : estudis entre els inquilins de Nova York, 1.ª edició, Nova York: Charres Scribner's Sons, pp. 31-32. ISBN 9111562986.
  10. ↑ «¿Qué és un apartament sense ascensor?». Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2020. Consultat el 19 d'abril de 2022.
  11. ↑ «Teotihuacan: Ancient City of Pyramids». Livescience. Consultat el 19 de març de 2016.
  12. ↑ «blogspot.com/2014/10/living-good-life-in-teotihuacan.html Living the good life in Teotihuacan».
  13. ↑ «htm Teotihuacan». Història de Mèxic.
  14. ↑ 14,0 14,1 Gregory S. Aldrete: La vida quotidiana en la ciutat romana: Roma, Pompeya i Ostia, 2004, ISBN 978-0-313-33174-9, p. 79f.
  15. ↑ Marcial, #Epigrama, 27.
  16. ↑ Estrabón, 5.3.7
  17. ↑ Alexander G. McKay: Römische Häuser, Villen und Paläste, Feldmeilen 1984, ISBN 3-7611-0585-1, p. 231.
  18. ↑ Papirs de Oxirrinco 2719, en: Katja Lembke, Cäcilia Fluck, Günter Vittmann: Ägyptens späte Blüte. Die Römer am Nil, Mainz 2004, ISBN 3-8053-3276-9, p. 29.
  19. ↑ 19,0 19,1 Behrens-Abouseif, Doris (1992). Arquitectura islàmica en El Caire, Brill Publishers, p. 6. ISBN 90-04-09626-4.
  20. ↑ Lindsay, James I. (2005). org/details/dailylifeinmedie00lind/page/122 La vida quotidiana en el món islàmic medieval, Greenwood Publishing Group, p. 122. ISBN 0-313-32270-8.
  21. ↑ Mortada, Hisham (2003). Principis islàmics tradicionals de l'entorn construït, Routledge, p. viii. ISBN 0-7007-1700-5.
  22. ↑ Helfritz, Hans (April 1937). Terra sense ombra, pp. 201-216.
  23. ↑ Pamela Jerome, Giacomo Chiari, Caterina Borelli (1999). L'arquitectura del fanc: Tecnologia de construcció i reparació en la regió de Hadhramaut en Yemen, pp. 39-48, 44. doi:10.2307/1504639.
  24. ↑ 24,0 24,1 Antiga ciutat amurallada de Shibam, UNESCO Patrimoni de la Humanitat.
  25. ↑ Shipman, J. G. T. (Juny de 1984). El Hadhramaut, pp. 154-162. doi:10.1080/03068378408730145.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Apartament en el Viccionari. Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Apartament&oldid=664040»