Ascensor

Archiu:20110712 bruxelles021.jpg

Ascensor

Un ascensor o elevador és un sistema de transport vertical o oblicuo, dissenyat per a moure principalment persones entre diferents nivells d'un edifici o estructura. Quan està destinat a traslladar objectes grans o pesats, se li crida també montacargas. Està format per parts mecàniques, elèctriques i electròniques que funcionen en conjunt per a posar-ho en marcha.

D'acort al seu método de funcionament existixen dos tipos: l'ascensor electromecànic i l'ascensor hidràulic o oleodinámico.

Història

La primera referència a un ascensor apareix en les obres del arquitecte romà Vitruvio, qui sosté que Arquímedes (ca. 287 a. C. – ca. 212 a. C.) havia construït el primer elevador provablement en l'any 236 a. C. Fonts lliteràries d'époques posteriors mencionen ascensors composts de cabines sostingudes en corda de cànem i accionadas a mà o per animals. S'estima que ascensors d'eixe tipo estaven instalats en un monasteri del Sinaí (Egipte).

Cap a l'any 1000, en el Llibre dels Secrets escrit per Ibn Jalaf al-Muradí, de l'Espanya islàmica es descriu l'us d'un ascensor com a dispositiu d'elevació, a fi de pujar un gran pes per a colpejar i destruir una fortalea.

Ya durant el XVII, hi havia prototips d'ascensors en alguns edificis palatins anglesos i francesos.

Els ascensors antics i medievals utilisaven sistemes de tracció basats en el mecanisme de la grua. L'invenció d'un atre sistema basat en la transmissió a tornell, va anar tal volta el pas més important en la tecnologia de l'ascensor des de l'antiguetat, que finalment va conduir a la creació dels ascensors de passagers moderns. El primer model va ser construït per Ivan Kulibin i instalat en el Palau d'Hivern en 1793, mentres que varis anys més vesprada, un atre ascensor Kulibin va ser instalat en Arcàngel, prop de Moscou. En 1823, s'inaugura una «cabina d'ascensor» en Londres.

En 1851, Waterman va inventar el primer prototip de montacargas. Es tractava d'una simple plataforma unida a un cable, per a pujar i baixar mercaderies i persones. En 1867, l'ingenier francés Félix Léon Edoux va inventar un elevador hidràulic al que va batejar en el nom de "ascenseur" (ascensor). Per a l'Exposició Universal de París de 1878, Edoux va construir un ascensor en capacitat per a 80 persones, que es va instalar en la torre del Palau del Trocadero. Edoux va ser l'encarregat de crear l'ascensor hidràulic que conectava el segon pis, en el cim de la Torre Eiffel, i que funcionaria fins a 1983.

A mida que es varen ser construint edificis més alts, la gent es va sentir menys inclinada a pujar escalas llargues. Els grans almagasens varen començar a prosperar, i va sorgir la necessitat d'un aparat que traslladara als clients d'un pis a un atre en mínim esforç.

El montacargas va inspirar al nortamericà de Vermont, Elisha G. Otis, per a inventar un elevador en un sistema dentado, que permetia amortiguar la caiguda del mateix en cas que es tallara el cable de sustente. Va ser la primera demostració d'un sistema de seguritat per a elevadors de passagers.

Per estrany que semble, el talent de Elisha Otis com a dissenyador es va descobrir mentres treballava com a mestre mecànic en una fàbrica d'armassons de llits d'Albany (estat de Nova York). Va inventar varis dispositius que aforraven treball, i per això va ser enviat a Yonkers (Nova York), a on podria utilisar-se millor la seua aptitut. Allí va dissenyar i va construir este primer ascensor en mecanisme automàtic de seguritat en cas que hi haguera alguna averia en el cable. En 1853 ya havia establit el seu propi negoci per a fabricar ascensors, la companyia Otis Elevator Company, que encara existix en l'actualitat i és la major companyia d'ascensors del món ya que ha instalat 2,5 millons d'elevadors i escales mecàniques per tot el planeta. A l'any següent Otis va demostrar este invent en una exposició que es va portar a terme en Nova York.

El 30 d'agost de 1957 es va aplicar un sistema de portes automàtiques en els ascensors de passagers, lo que va permetre prescindir de portes actuades manualment.

Un atre tipo d'ascensor és el conegut com paternoster; consistix en una série de cabines obertes, de capacitat llimitada, que es mouen llentament per dos buits contigus. Per un pugen les cabines i, en aplegar a la part superior, es canvien a l'atre buit pel que baixen en un cicle continu, sense detindre's. Els passagers pugen i baixen en marcha. Era molt pràctic en llocs de molta circulació de persones entre pisos, encara que tenia problemes de seguritat, per lo que va ser substituït per les escales mecàniques, molt més segures.

Ascensors en el món

Els comerços pronte es varen donar conte del potencial de l'invent, i en 1857 es va instalar el primer ascensor de passagers en un gran almagasén ubicat en l'avinguda Broadway, cantó calle Broome, en la ciutat de Nova York, Estats Units. Mogut a vapor, este elevador pujava cinc pisos en menys d'un minut. En aquell llavors, això era ràpit. En contrast en això, hui els ascensors d'un dels edificis més alts del món, la Torre Willis, en Chicago, pugen 412 metros en menys d'un minut. En l'actualitat, l'edifici més alt del món, la torre Burj Khalifa en Dubái, en 828 m d'altura, té ascensors de la companyia Otis Elevator Company que pugen la distància més llarga del món: 504 metros; també té l'accés d'ascensor situat a major altura del món: a 638 metros; i l'ascensor en doble cabina més ràpit del món: 10 metros per segon.

Elements constitutius

Cabina

La cabina és l'element bàsic del sistema d'ascensors. Està formada per dos parts: el bastidor o chassis i la caixa o cabina, o per una cabina autoportante.

Contrapese

La majoria dels ascensors tenen un contrapeso, que té una massa igual a la de la cabina, més la mitat de la càrrega màxima autorisada, per a que el motor no tinga que moure tota la massa de la cabina, sino solament una fracció. Debido a ello, un ascensor buit, pesa menys que l'contrapeso. L'contrapeso també està conduït per unes guies. La seua funció és equilibrar la càrrega per a facilitar el treball del motor i no forçar-ho en el seu funcionament.

Grup tractor en els ascensors electrodinàmics

Els grups tractors per a ascensors estan formats normalment per un motor acoplat a un reductor de velocitat, en l'eix de la qual d'eixida va montada la polea acanalada que arrastra els cables per adherencia.

Sistema de paracaigudes

En els extrems inferior o superior del bastidor de la cabina, es troba el sistema de paracaigudes, ya siga instantàneu o progressiu. Est llibera unes falques contra les guies per a frenar la cabina en cas que baix a una velocitat major que la permesa pel llimitador, impedint aixina que la cabina caiga lliurement inclús en el cas de que es tallaren tots els cables que la subjecten. En els ascensors moderns i segons normativa de cada país o regió també frena en pujada.

En ocasions, s'instala també un sistema de frenat en l'contrapeso. Per eixemple, quan baix del sol del fos hi ha zona de pas de persones com un estacionament d'automòvils. Si l'contrapeso que pot pesar 700 kg caiguera en caiguda lliure podria trencar el sol del fos i danyar a persones que estigueren en la zona de baix de l'ascensor.

Quadre control de maniobres

El control dels sistemes d'ascensors es realisa per mig de sistemes electrònics, encarregats de fer funcionar la direcció de moviment de la cabina i de seleccionar els pisos en els que esta dega detindre's.

En 1862 la companyia d'ascensors Otis va inventar el primer sistema de control en «memòria» per a grups d'ascensors, lo que va permetre la seua automatisació i prescindir dels ascensoristas.

Actualment, els controls d'ascensors funcionen en microprocessadors electrònics que per mig d'algoritmes d'inteligència artificial determinen la forma d'administrar la resposta als demanats de cridades coordinant l'operació dels distints equips.

Els quadros de maniobra actuals tenen un sistema d'informació d'errors, que en cas d'averia mostren en una pantalla el còdic d'error de tal forma que el mecànic de l'ascensor sàpia quin ha segut el motiu de que l'ascensor es va detindre.

Un ascensor conta en múltiples dispositius de seguritat per a evitar qualsevol risc d'accidents i en quant qualsevol dispositiu falla l'ascensor queda automàticament detingut. Qualsevol elevador per antic que siga té contactes en: les portes exteriors, portes de cabina, contacte de trencament de cables (actualment ya no es monten), de dispar de polea del llimitador superior, de aflojamiento de cable en polea de llimitador inferior, de acuñamiento en cabina, etc. En quant qualsevol d'estos contactes falle, l'ascensor es pararà indicant el contacte o dispositiu que ha fallat.

Dispositius de seguritat

La seguritat del sistema és un element clau en els ascensors. Per a maximizar la seguritat s'ampren varis dispositius específics:

Enclavamiento electromecànic de les portes

En l'accés als pisos, que fa impossible l'obertura de totes les portes d'accés llevat la del pis en que es troba detinguda la cabina.

Tots els panys, una en cada replà, tenen un fleje o un braç en una ruedita, que en ser oprimit permet el destrabe de la porta, i solament quan està mecánicamente travada per mig del gancho de doble ungla, es tanca el contacte elèctric del enclavamiento que permet que aplegue alimentació a les bobines dels contactores, i es permet el moviment de l'ascensor. Hi ha dos tipos de mecanismes que permeten obrir les portes exteriors quan la cabina aplega a planta. En els ascensors antics hi ha un element cridat electroleva, que és l'encarregat d'oprimir el fleje de la porta del pis de destí. Esta electroleva és retràctil, és dir, viaja en la cabina retret per a no oprimir els flejes de cada pis pel que va passant (lo que permetria l'obertura de cada una de les portes i la detenció de l'ascensor), per lo que solament quan el control de maniobres li indica per mig d'una senyal elèctrica que la cabina es troba en la parada pertinent, la electroleva s'expandix i acciona el fleje de la porta corresponent. El procés invers es dona quan l'ascensor és requerit des d'un atre lloc: la electroleva es retrau abans de la partida i solament s'expandix en aplegar a ell. En els ascensors moderns hi ha un atre tipo de mecanismes. Si les portes exteriors són automàtiques, és dir s'òbrin per sí mateixes, una dels fulls de cabina du instalat un patí retràctil que obri la porta exterior al mateix temps que obri l'interior de la cabina. Si les portes exteriors són manuals o semi-automàtiques (les obri la persona que va a entrar en l'ascensor i es tanquen soles), les portes de cabina incorporen un patí que espenta la polea del pany o palanca del enclavamiento per a permetre obrir la porta exterior.

Paracaigudes de trencament o desequilibri de cables de tracció (a. electrodinàmics)

Existixen instantàneus i també progressius, per a ascensors d'alta i mija velocitat. Consistix en un sistema de palanques el moviment de les quals acciona unes falques o rodells que es troben en una caixa junt a les guies (caixa de falques). Quan es dona la caiguda de la cabina o sobrepassa la velocitat nominal , les guies són mossegades per les falques o rodells i es produïx la detenció de la cabina.

Llimitador de velocitat (a. electrodinàmics) (governador de velocitat)

Ho componen dos poleas: una instalada en el quarto de màquines i una atra alineada verticalment en la primera en el fondo del buit. A través d'abdós passa un cable d'acer els extrems del qual es vinculen, un a un punt fix del bastidor de la cabina, i un atre a un sistema de palanques que el seu extrem es troba en la part superior del bastidor. El cable acompanya a la cabina en tot moment i és absolutament independent dels cables de tracció, és dir, no intervé en la subjecció de la cabina i l'contrapeso. En la polea superior del llimitador es produïx la detenció brusca del cable quan la velocitat de dita polea (i per tant la de la cabina) supera el 25% de la velocitat nominal. El cable llimitador activa el sistema de palanques, cridat paracaigudes. Aixina mateix incorpora un contacte elèctric tant en el mecanisme de acuñamiento de la cabina com en la polea superior que talla la série principal per a evitar que el motor seguixca funcionant una volta que la cabina ha quedat «clavada» a les guies per mig del mecanisme de acuñamiento. Este mecanisme va ser patentat per Rubén Lorenzo Curiel en 1853.

Finals de carrera

Interrompen l'alimentació quan la cabina reglota els extrems en ascens o en descens.

#Seguritat mecàniques de recorregut

La cabina d'un ascensor elèctric no pot esclafar-se mai contra el sostre del buit ya que poc despuix de sobrepassar el final de carrera de pujada, l'contrapeso ya es recolza en el moll del fos i la polea tractora que mou els cables, pert la tracció. En un ascensor hidràulic passa lo mateix, pero per la mida del pistón. Pocs centímetros despuix que la cabina passe el final de carrera superior, en refillol del pistón no es pot estendre més lloc que fa top dins del pistón i en els tops de les guies.

Dispositiu de parada d'emergència

Interromp la maniobra, talla l'alimentació del grup tractor i actua el fre. Permet la detenció de l'ascensor deixant sense efecte els mandos de cabina i pisos. Normalment deixa baixar la cabina a la parada més baixa. Si nos referim al STOP o PARADA normalment deu deixar parar la cabina en la parada següent tant cap a dalt com avall. Este sistema d'emergència també es pot denominar "Rescata-matic". En ascensors antics, la pulsació del botó de PARADA o STOP, produïa una detenció instantànea de la cabina, podent el viager quedar atrapat entre dos pisos sense possibilitat d'eixida. En els models actuals, este botó ha deixat d'existir en els taulers de cabina, quedant únicament el botó d'alarma com a dispositiu d'emergència en mans de l'usuari.

Timbre d'alarma

Per a que ho utilisen els passagers en cas d'emergència. En els ascensors actuals està conectat a una llínea de teléfon des de la que es pot solicitar assistència en cas de quedar atrapat.

• Funcionament: Quan es produïx un tall de suministrament elèctric, s'encén automàticament l'allumenat de recobre en l'interior de la cabina, l'alarma electrònica contínua en disposició de funcionament per la seua pròpia alimentació en acumuladors. Quan es restablix el suministrament, s'apaga l'allumenat de recobre i l'equip inicia el seu recarrega automàticament.

Llum d'emergència

Allumena la cabina en cas que l'allumenat normal siga interromput.

Deu existir una font de recobre, de recarrega automàtica que siga capaç d'alimentar a lo manco una llàntia d'un vat durant una hora, en el cas d'interrupció de la corrent d'alimentació de l'allumenat normal. L'allumenat d'emergència deu conectar-se automàticament des de que falle el suministrament de l'allumenat normal.

Sistema de pesacargas

En els ascensors moderns sol instalar-se un dispositiu cridat pesacargas. La funció d'este element és evitar que l'ascensor moga més pes del màxim permés, evitant aixina el desgast excessiu del grup tractor i els frens. Hi ha varis tipos de sistema de pesacargas i en l'actualitat tots ells són digitals, per lo que tenen una exactitut prou elevada.

En ascensors antics als que vullga adaptar-se un sistema de pesacargas, se sol amprar un mecanisme que consta d'uns sensors que s'adapten en els cables de tracció i una centralita que arreplega l'informació donada pels sensors. Esta centralita està conectada a la seua volta a la caixa de revisió de l'ascensor, per lo que el quadro de maniobra sap en cada moment si l'ascensor té més pes del permés.

En els ascensors nous, el sistema és semblat, pero els sensors es coloquen entre el sol de la cabina i el chassis, permetent una exactitut encara major.

Els quadros de maniobra tenen 3 estats diferents en lo que al pesacargas es referix:

• Normal: La cabina té menys pes del màxim permés, per lo que tots els sistemes funcionaran normalment.
• Complet: L'ascensor ha aplegat al pes màxim permés, per lo que el quadro de maniobra permetrà a la cabina fer el viage programat, pero no permetrà que ningú més entre en la cabina fins que no baix un dels passagers o càrrega. En cas d'ascensors en maniobra selectiva (l'ascensor va arreplegant passagers segons puge o baixe), no pararà en cap planta fins que l'estat del pesacargas torne a ser normal, és dir, fins que alguna persona o càrrega ixca de la cabina.
• Excés de càrrega: L'ascensor no permetrà cap viage fins que alguna persona o algun bulto ixca de la cabina. En este cas sol haver una indicació lluminosa i sonora que indica l'estat d'excés de càrrega. Les portes no es tancaran i l'ascensor no es mourà fins que torne a l'estat normal.

Mecanismes

La construcció i característica dels grups tractors i dels motors en que estos van equipats, varien segons siga la velocitat nominal de l'ascensor i del servici que deuen prestar.

Ascensor de tracció elèctrica

Se li crida aixina al sistema en suspensió compost per un costat per una cabina, i per l'atre per un contrapeso, als quals se'ls dona un moviment vertical per mig d'un motor elèctric. Tot això funciona en un sistema de guies verticals i consta d'elements de seguritat com l'esmortidor situat en el fos (part inferior del buit de l'ascensor) i un llimitador de velocitat mecànic, que detecta l'excés de velocitat de la cabina per a activar el sistema de paracaigudes, que automàticament deté l'ascensor en el cas de que açò ocórrega.

L'ascensor elèctric és el més comú per a transport de persones a baixa i alta velocitat (superior a 0,8 m/s), elevadors en alta exigència de confort (hospitals, hotels) o elevadors que servixen més de 6 pisos.

Una velocitat

Els grups tractors en motors d'una velocitat solament s'utilisen per a ascensors de velocitats no majors de 0,7 m/s. Per lo general, s'instalen en ascensors de vivendes de 300 kg o 4 persones de càrrega màxima.

El seu nivell de parada és molt imprecís i varia molt en la càrrega, inclús és distint en pujada com en baixada. En molts països està prohibida la seua instalació per a nous ascensors per la seua falta de precisió en la parada.

Dos velocitats

Els grups tractors de dos velocitats posseïxen motors trifásicos de pols conmutables, que funcionen a velocitat ràpida i una atra llenta segons la conexió dels pols. D'esta manera s'obté en una velocitat de nivellació baixa un frenat en el mínim d'error (aproximadament 10 mm d'error) i un viage més confortable.

Estos grups tractors en l'actualitat estan sent retirats, ya que consumixen massa energia i són alguna cosa sorollosos.

Variació de freqüència

L'acceleració en l'arrancada i la desacceleració ans que actue el fre es porten a terme per mig d'un variador de freqüència acoplat al quadro de maniobra. El fre actua quan l'ascensor està pràcticament parat i es conseguix aixina una nivellació i un confort que superen inclús els de el sistema de dos velocitats.

Ascensor hidràulic o oleodinámico

En els ascensors hidràulics l'accionament es conseguix per mig d'una bomba, acoplada a un motor elèctric, que injecta oli a pressió, per unes vàlvules de maniobra i seguritat, des d'un depòsit a un cilindre, que el seu pistón sosté i espenta la cabina, per a ascendir. En el descens es deixa buidar el pistón de l'oli per mig d'una vàlvula en gran pèrdua de càrrega per a que es faça suaument. D'esta manera l'ascensor oleodinámico solament consumix energia en l'ascens. Pel contrari, l'energia consumida en l'ascens és quatre voltes superior a la que consumix l'ascensor electromecànic, per lo que el resultat és que, per terme mig, consumixen més o menys el doble que estos. Este tipo d'ascensor, no té contrapeso.

El grup impulsor realisa les funcions del grup tractor dels ascensors elèctrics, i el cilindre en el seu pistón la conversió de l'energia del motor en moviment.

El decorregut utilisat com a transmissor del moviment funciona en circuit obert, per lo que l'instalació necessita un depòsit d'oli. La maquinària i depòsit d'este tipo d'ascensor poden estajar-se en qualsevol lloc, situat a una distància de fins a 12 metros del buit del mateix, en lo que permet més possibilitats per a instalar este ascensor en emplaçaments en llimitació d'espai.

Són els més segurs, més llents i els que més energia consumixen, encara que són els més indicats per a instalar en edificis sense ascensor.

Ascensor sense quarto de màquines

Actualment s'està generalisant l'ascensor elèctric sense quarto de màquines o MRL (Machine Room Less). Les ventages des del punt de vista arquitectònic són clares: el volum ocupat per la sala de màquines d'una eixecució tradicional desapareix, aforrant els costs de la tradicional sala de màquines, podent ser aprofitada per a atres fins o fent possible que es puga aplegar en l'ascensor fins al terrat o planta més alta a on anteriorment se situava la sala de màquines. En este tipo d'ascensors se solen utilisar motors gearless d'imans permanents, accionados per mig d'una maniobra en control per variador de freqüència, situats en la part superior del buit sobre una bancada directament fixada a les guies, que estan ancorades a cada forjat. En això, les càrregues són transferides al fos en lloc de transmetre's a les parets del buit, evitant aixina vibracions i molèsties a les vivendes adjacents.

Ascensors Twin (bessons)

L'empresa alemana ThyssenKrupp Elevator és el primer fabricant d'ascensors en inventar i implantar un sistema de dos cabines viajant independentment en un mateix buit d'ascensor. Gràcies a un extraordinari treball d'ingenieria i un alvançat sistema de control, en un concepte d'alta seguritat, és possible que operen les dos cabines de forma independent, creant-se immensos beneficis potencials per al seu us en noves instalacions i en modernisacions d'edificis.

El cor del sistema és un control de selecció de destí, capaç d'assignar de manera inteligent a cada ascensor les cridades dels distints pisos. Quan un usuari crida a un ascensor des del passadiç, ans que el passager entre allí, arreplega l'informació de la planta en la que està i a la que es dirigix, i li assigna l'elevador més adequat per al seu trayecte.

La ventaja principal d'este sistema, és que incrementa la capacitat de transport dels ascensors de l'edifici, utilisant un menor volum de construcció i d'espai.

Algoritmes de maniobres

Per a conseguir un funcionament més eficaç, els sistemes d'ascensors més moderns posseïxen una memòria que almagasena els demanats de cridada i els atenen priorisant les peticions que estan en direcció al coche, segons distints algoritmes de funcionament:

Colectiva descendent

Les botoneras colocades en els passadiços dels pisos intermijos posseïxen un sol botó.

En pujada: L'ascensor va detenint-se en tots els pisos marcats des de la cabina, pero no atén cap cridada de pis, llevat la del pis més alt per damunt de l'últim registrat pels passagers. Una volta aplegada la cabina a l'últim pis que la seua cridada haja segut registrada, i passat un temps sense nous demanats, l'ascensor canvia de direcció.

En baixada: L'ascensor va detenint-se en tots els pisos registrats en la cabina i també atén els demanats de cridada dels pisos, que supon són de baixada, fins a aplegar al pis inferior que tinga un demanat d'atenció. En cas que l'ascensor disponga de dispositiu pesacargas l'ascensor no pararà en les plantes intermiges si la cabina té la càrrega completa.

Colectiva ascendent-descendent

Les botoneras colocades en els passadiços dels pisos intermijos posseïxen dos botons: un para demanats de pujada i un atre para baixada.

En pujada: L'ascensor va detenint-se en tots els pisos marcats des de la cabina i també en els demanats de pis marcats com a pujada, pero no els de baixada. En aplegar al pis més alt per damunt de l'últim registrat pels passagers o des dels replans, i passat un temps sense nous demanats, l'ascensor canvia de direcció.

En baixada: L'ascensor va detenint-se en tots els pisos registrats en la cabina i també atén els demanats de cridada dels pisos en baixada pero no els de pujada, fins a aplegar al pis inferior que tinga un demanat d'atenció.

Sistema de coordinació

Els ascensors moderns disponen de sistemes alvançats d'inteligència artificial en algoritmes llògics que maximizar el rendiment dels equips coordinant les operacions de cada u, per a conseguir accelerar l'atenció de cridades i aumentar la capacitat de transport.

Este modo de funcionament, cridat en bateria, conseguix una màxima eficiència per mig d'índexs que calculen vàries voltes per segon les circumstàncies de funcionament en que es troba cada equip, decidint quin de tots posseïx una situació més ventajosa front al conjunt per a atendre el demanat de cridada.

Els equips d'última generació ampren un microprocessador especialment per a realisar la tasca de coordinació, per la gran cantitat de variables i senyes en temps real que tenen en conte els complexos algoritmes.

Cóm es frena un ascensor en cas d'accident

En teoria un cos que caiguera de 443 m d'altura es precipitaria a una velocitat de 320 km/h. Pero eixos ascensors estan dotats de mecanismes de seguritat.

El perfeccionament dels ascensors moderns va tindre els seus orígens en 1854, quan l'ingenier nortamericà Elisha Greus Otis va instalar el primer mecanisme de seguritat en un elevador de càrrega, en l'exposició del Palau de Cristal en New York. Abans, els elevadors d'eixe tipo eren molt insegurs: els seus cables es trencaven en freqüència i, en ocasions es produïen accidents mortals.

En cert esperit teatral, Otis va fer una demostració del seu elevador: es va pujar en ell, junt en caixes, barrils i demés càrregues; després va ordenar que tallaren el cable. En els montacargas anteriors, açò haguera segut mortal. Pero el mecanisme de seguritat va funcionar i l'elevador es va detindre immediatament.

¿El secret de Otis? Un moll recio fixat en la part superior de la plataforma de l'elevador. En pujar la plataforma, el moll s'estovava i els seus extrems no tenien contactes en els rieles guia que hi havia en cada costat. Pero en tallar el cable, el moll recuperava la seua forma i els seus extrems es travaven en els rieles evitant aixina el desplome. En 1857, Otis va instalar el primer elevador de passagers, en un edifici de cinc pisos de Broadway, New York. L'invenció de l'elevador de seguritat va ser un factor decisiu en l'aparició dels rascacels. Abans els edificis eren d'un màxim de sis pisos, ya que la gent s'oponia a pujar massa escales, per lo agotador. L'elevador de passagers i les tècniques de construcció en estructures de ferro, varen proporcionar els mijos per a les edificacions de gran altura.

Els ascensors moderns no diferixen en essència del model Otis. Consistixen en una cabina que s'issa, per mig de cables d'acer, per dos rieles guia, i conten ademés en un mecanisme de seguritat que impedix el desplome. Els cables ixen de la cabina i van fins a una polea situada en la part superior de la gaveta de l'elevador, i que és accionada per un motor. Els cables baixen per la força d'un contrapeso que corre per rieles guia.

Llimitador de velocitat

Un component clau de la protecció és el llimitador de velocitat, que està unit per mig d'un cable al dispositiu de seguritat montat baix de la cabina de l'elevador.

El llimitador se servix de la velocitat, quan alcança una velocitat superior a la velocitat nominal de l'elevador este dispositiu es enclava a la seua volta i per mig de la fricció jala al cable i este activa al sistema de paracaigudes montat en la part inferior de la cabina, moments ans que s'enclavament el llimitador de velocitat s'activa un contacte elèctric lo que mana una senyal al control per a detindre l'equip eléctricamente, en cas que no funcione este contacte s'activa el llimitador de velocitat, llavors tenim dos formes de detindre l'elevador una és mecànica per mig del paracaigudes i un atre és elèctric per mig dels contactes elèctrics. El primer en accionarse és el contacte elèctric si no funciona es deté mecánicamente.

Regulador de moviment de l'ascensor d'eix

L'ascensor conta en un eix de tran, o be vies reforçades de tran les quals eviten que la caixa s'ixca del seu eix, brindant major seguritat i menys esforç de reparació als operaris d'alguns ascensors. El tran és un element de metal o ferro reforçat en titani o els mateixos elements excentes de metal o ferro.

Si la cabina continua accelerant-se, el regulador tira en força del seu cable, i est activa el mecanisme de seguritat. En alguns mecanismes especials s'utilisen rodells o levas de vores dentados, que es calcen en els rieles guia i detenen la cabina. Uns atres usen falques similars a les zapatas del fre dels automòvils.

Com a tal l'elevador és un mig de transport segur que evita la fatiga i les molèsties que implica el fet de pujar i baixar escales actualment, este també és un mig molt favorable per a l'us de persones en discapacitats físiques.

Normativa

Espanya

En Espanya, els ascensors estan regulats pel Real Decret 2291/1985, de 8 de novembre, pel que s'aprova el Reglament d'Aparats d'Elevació i Manutenció dels mateixos. En ell s'han separat les normes de caràcter general d'aquelles atres pròpiament tècniques més afectades pel progrés previsible, les quals estan arreplegades en les Instruccions Tècniques Complementàries (ITC).

A partir de l'1 de setembre de 2017, entren en vigor les normes EN 81-20 i En 81-50 molt més actualisades i completes, anulant aixina la normativa anterior. El 13 d'abril es publica el Real Decret 355/2024 pel que s'aprova l'Instrucció Tècnica complementària ITC AEM 1 "Ascensors", que regula la posada en servici, modificació, manteniment i inspecció dels ascensors.

Manteniment

El manteniment d'ascensors segons a normativa inclou diferents #cobertura: Estàndart, Semi Risc i Tot Risc. Durant el manteniment estàndar, que és lo que es considera el manteniment bàsic de caràcter obligatori d'un ascensor s'aborden 5 punts fonamentals:

Revisions rutinàries. Reparació averies que s'hagen produït i es reponen les peces desgastades. Tasques de neteja, lubricación i engrase de les distintes peces de l'elevador. Inspeccions a mida que corresponga. Modificacions que la llei obligue a introduir.

Per un atre costat, cada 3 o 4 mesos es deu manera obligatòria netejar el fos, revisar el fre, controlar el nivell d'oli dels motors i maquinàries, revisar possibles fugues i servicis de neteja en cabina i quarto de màquines.

També és necessària una revisió anual més a fondo.Punts essencials que es revisen en un ascensor anualment:

Correcte estat de la llum d'emergència, l'operador i l'estat de patinage i tensió dels cables. Els amarres d'contrapeso, els amarres de cabina, el paracaigudes i les articulacions de l'ascensor. Els cables, la polea, els impulsors, detectors, finals de carrera i commutadors o les #fixació i l'aïllament de la cabina també són revisats. Prova del paracaigudes de seguritat que tenen els ascensors. Es comprova el bon estat del sistema i es realisa un ensaig de funcionament.

Vore també

• Cabrestante
• Elevador de bicicletes
• Escala mecànica
• Passadiç rodante
• Salvaescaleras

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ascensor.

Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Ascensor en el Viccionari.

• Llegislació i normativa sobre ascensors [2] archivat en Wayback Machine.