Província de Fars
Fars (en persa: فارس), també conegut anteriorment com "Farsistan" (فارسستان),[1][2][3][4][5] és una de les 31 províncies d'Iran. Situada en el sur del país, la seua capital és Shiraz. Es correspon a la regió tradicionalment anomenada en espanyol Farsistán o Pèrsia.
Es creu que Fars és la zona originària del poble persa i dona nom a la llengua persa o farsi. Pèrsia es deriva del grec. Fars és la forma arabizada de Pars, ya que l'àrap carix del fonema /p/.
Geografia
[editar | editar còdic]La província de Fars presenta dos regions geogràfiques distintes, separades pels monts Zagros, els quals s'estenen del noroest al surest de la província. La part septentrional escomença en els monts de Samirum i finalisa al sur d'Abadeh, en el mont Azamat, a on es troba el pas de Koli Kosh. Una atra montanya que destaca en esta regió és el Barm Firuz, de 3673 m sobre el nivell mig de l'mar. Prop de Shiraz es troben el mont de Sabz Pushan, Kuh-i Bamu, Kuh-i Tudaj i Khaman Kuh.
El riu més important és el riu Kor, el qual naix en les montanyes del nort, creua la ciutat de Marvdasht i desemboca en el llac Bakhtegan. Aixina mateix, destaca el llac Maharloo.
La partix sur també comprén altes regions i inclou les montanyes Maharloo, Kharman i Toraj, que unixen els alts de la província Kohkiluyeh en els monts Mamesani, i inclouen els monts Darab i el altiplano de Tangistan.
Es distinguixen tres regions climàtiques. La primera comprén la partix nort, oest i noroest de la regió montanyosa, i es caracterisa pel seu clima fret i templat, aixina com pel seu significatiu terreny vert. La segona regió es troba en el centre de la província, es caracterisa per tindre un hivern de temperatures moderades i considerables precipitacions, i un estiu càlit i sec. La tercera regió es localisa al sur i surest de la província, en un bajío, el qual és significativament sec i de temperatures moderades en hivern, i d'estiu molt calorós. La ciutat de Shiraz presenta una temperatura promig de 16,8 °C, en una temperatura màxima promig de 29,2 °C, i una mínima promig de 4,7 °C.
Història i cultura
[editar | editar còdic]Pèrsia preislámica
[editar | editar còdic]
Pèrsia aqueménida
[editar | editar còdic]La regió de Fars va ser breçol del Imperi persa. Els primers habitants de la regió varen ser el poble d'Elam, qui vivia en Anshan, prop de Shiraz, dins de l'actual província de Fars, cap al III mileni a. C. No obstant, a mitan del II mileni a. C. farien de Susa la seua capital, en l'actual província de Juzestán.
Aixina i tot, els aqueménidas varen ser els primers en crear un Estat centralisat en Pèrsia cap al 700 a. C. A falta de proves històriques, s'atribuïx legendariamente al aqueménida Teispes (fill de Aquemenes segons fonts greco-europees no confirmades per texts perses) que va conduir als perses nómades a assentar-se al sur d'Iran en Anshan, fundant Istakhr (també en Fars), mentres que Elam sucumbia a l'imperi assiri del rei Asurbanipal cap al 640 a. C. Despuix de la mort d'est, l'Imperi Assiri es desintegraria davant l'atac medo, babilonio i escita. Establits en Fars, els aqueménidas es dividirien en dos cases reinantes: la persa i la de Anshan, que s'unificarien durant el regnat de Ciro II el Gran, fundant l'Imperi persa aqueménida. Ciro II va establir la seua capital en Pasargada, primera capital de l'imperi, i va mamprendre un periodo de conquistes cap a mediats del sigle VI a. C., prenent Mija, Brega i Babilonia. No obstant, Ciro II va caure en combat, quedant Pasargarda inconclusa. El seu successor, Cambises II, mudaria la capital a Babilonia.
Cap al 512 a. C. el rei Darío I el Gran va mamprendre la construcció d'una nova capital, Pārsā, coneguda pels grecs com Persépolis, i en l'actual Iran com Takht-i Jamshid, retornant d'esta forma la capital a Fars, i donant-li el seu nom a l'Imperi i a la província. Durant els regnats dels següents emperadors, Persépolis es voria enriquida arquitectónicament. No obstant, estos no residien en la ciutat, ya que per lo general habitaven en Susa, Babilonia o Ecbatana, per la qual cosa els grecs a penes tenien coneiximent d'ella.
Província de Persis durant els Imperis macedónico i seléucida
[editar | editar còdic]Persépolis, i el seu esplendor, voria el final dels seus dies quan va ser saquejada i destruïda totalment per Alejandro Magne cap al 330 a. C. Aixina i tot, va seguir sent capital de la província macedónica de Persis, decaent gradualment. Alejandro Magne arrasaria en atres ciutats en Fars, com a Gōr, inundant-la en les aigües d'un riu propenc, i Istakhr, cremant l'original del Avesta, que es trobava en esta ciutat.
Despuix de la mort d'Alejandro Magne, l'Imperi Macedónico es va fragmentar, donant-se lluites entre els generals macedonios. Un d'ells, Seleuco I, va ser nomenat sátrapa en 321 a. C., i poc despuix rei de Babilonia, donant orige a la Dinastia Seléucida. Sent un regne tan estés i tan distint ètnicament, va ser difícil de controlar; el poble persa, en Persis, junt en els medos i bactrianos varen aprofitar els problemes del Imperi seléucida per a independisar-se. No obstant, una segona dinastia iraní vinguda del poble parni hauria d'impondre's: l'Arsácida que fundaria l'Imperi Partixc.
Província partixca
[editar | editar còdic]Mitrídates I de Partia va ser dominant vàries províncies seléucidas (p.ej. Mija, Susiana, Caracene, Babilonia, Asiria), i entre elles la província de Persis cap al 139 a. C. No obstant, est va establir la seua capital en Ctesifonte, ciutat ubicada en l'actual territori iraquí. L'imperi va funcionar com una confederació de regnes, províncies i ciutats estat, que en moments ajudaven a debilitar a l'Estat partixc, entre els quals es trobava Pars (Fars).
Imperi sasánida
[editar | editar còdic]Cap a 208, Ardashir I es va coronar rei de Balkh, regne vassall de Partia, en el qual hauria d'enfrontar-se i véncer. Cap a 226, es va coronar Rei de Reis, Šāhānšāh, donant fi a 400 anys d'Imperi Partixc, en donar mort al seu últim sobirà, Artaban IV, i iniciant la Dinastia Sasánida. Ardashir I va reconstruir i va fixar la seua capital en Istakhr. Va construir el Castell de Ghal'eh Dokhtar i el Palau de Ardashir, abdós en la província de Fars, prop de l'antiga Gōr, actual Firuzabad, revivint a esta ciutat, la qual va ser coneguda com a Kūh Ardeshīr, Ardeshīr Khurah i Shāhr-ī Gōr. No obstant, Ardashir I va mudar poc despuix la seua capital a Ctesifonte. Els reis sasánidas usarien els palaus en Fars com a residències d'estiu.
Pèrsia islàmica
[editar | editar còdic]Conquista àrap
[editar | editar còdic]Cap a la primavera de 632, mentres l'últim sobirà sasánida Yazdegard III prenia possessió del regne, els àraps varen començar a fer les seues primeres incursions en territori persa, coincidint en el decliu econòmic i les lluites internes feudals de l'Imperi sasánida. Est sucumbix despuix de la caiguda de Ctesifonte en 637 i la Batalla de Nihawānd en 642. Fars passaria a mans àraps cap a 643. A pesar d'oferir resistència, la ciutat de Istakhr va caure en mans àraps, sent destruïda per segona volta. Similar destí varen sofrir atres poblacions en Fars, com Firuzabad.
Pèrsia, essencialment zoroastriana, es va convertir al islam, i en el temps va adoptar la caligrafia del àrap, encara que va conservar el seu propi idioma persa, ya que segons l'islam els pobles tenen dret a conservar la seua llengua originalcita requerida. La dinastia iraní Samánida, que va governar les planicies d'Àsia Central, promouria l'us del persa.
En els anys posteriors va sorgir una nova metròpolis en Fars, Shiraz, al mateix temps que es reconstruïen atres ciutats com Firuzabad. Cap a 960, 'Adud al-Daula portaria a terme el proyecte de construir un assut, cridada Band-i Amir, localisada entre Istakhr i Shiraz, la qual irrigaría al voltant de 300 pobles.
La regió de Pars hauria de passar a un segon pla polític, ya que les noves dinasties perses es varen assentar al nort d'Iran i en les actuals repúbliques centroasiáticas, duent en ells la seua cultura, i promovent-la per aquelles regions. Llunt de la neuràlgia iraní, la província de Pars es va vore somesa l'influència àrap dels Omeyas en un principi, seguida dels Abásidas, despuix de la qual varen vindre les breus dinasties dels Buwáyidas (934-1062), seguida pels turcs Selyúcidas, els Khwarezmidas, els qui varen ser arrasats pels mongoles del Ilkanato.
Periodo inyuida i muzafarida
[editar | editar còdic]Cap a 1304, els Inyuidas, a l'inici del regnat del Khan Öljeitü, es varen impondre en la regió de Fars, aprofitant les concessions del Khan per a administrar els injü, possessions territorials. Una volta que els inyuidas varen acréixer el seu poder, el Khan Abu Sa'aneu, fill de Öljeitü, es va enfrontar a ells en 1325. Kai-Khusrau, governador de Shiraz, va resistir l'atac del Khan, pero va haver de enfrontarse al seu germà Mes'ud Shah per la lluita del poder. Al final, seria Abu Ishaq, un atre germà, qui es va quedar en el poder, sent l'únic fill de Sharaf al-Din que va sobreviure a la lluita familiar cap a 1343. L'ambició d'est li va fer marchar contra els muzafáridas de Yazd cap a 1350. Estos, dirigits per Mubariz al-Din, varen invadir la província de Fars en 1352 i varen sitiar Shiraz en 1353. En la seua paranoia, Abu Ishaq va fer assessinar a gent de dos barris de la ciutat per a eliminar traïdors. El cap d'un atre barri, tement pels seus, va entregar les claus de la porta d'accés del seu barri al Shah Shuja, fill de Mubariz al-Din. Abu Ishaq va fugir a Isfahán. Mubariz al-Din va alvançar cap a Isfahán, la va sitiar i va conquistar cap a 1357. Abu Ishaq va ser capturat i enviat a Shiraz, a on va ser eixecutat. D'esta forma els muzafaridas s'impondrien en Fars durant quaranta anys, fent de Shiraz la seua capital, fins a l'arribada de Tamerlán.
Periodo temúrida
[editar | editar còdic]En abril de 1393, Tamerlán invadix Fars, derrota i elimina als Muzafáridas, els qui es trobaven en una lluita familiar pel poder. D'esta forma, Fars pansa a ser província de l'Imperi Temúrida. Durant estos anys, el centre de la cultura iraní es trobava en Samarcanda, ya que el sur d'Iran es trobava en ruïnes despuix d'anys de guerres.
Fars des de 1500
[editar | editar còdic]En anar-se debilitant l'Imperi Temúrida, els Safavidas varen conquistar Shiraz cap a 1504, imponent el cult shi'a com a religió oficial, no solament en Fars, sino en tot Iran, conforme estos s'anaven expandint. D'esta forma va retornar l'esplendor cultural a les planicies centrals d'Iran, ya que els Safavidas en el temps farien de Isfahán la seua capital, estant Fars ubicat al sur d'esta.
Cap a 1760, despuix de la mort de Nadir Shah i una guerra interna pel poder, Karim Khan es va fer nomenar rei (mes no Shah) i va establir lacapital en Shiraz, convertint-la en centre cultural i comercial d'Iran, duent prosperitat a la província i les regions que ell dominava, permetent a la Companyia Britànica de les Índies Orientals establir-se. Seria la dinastia Qayar la que mudaria la capital a Teheran en 1796, des de llavors ubicada ahí.
Divisió política
[editar | editar còdic]La província de Fars es subdivide en shahrestanes, o províncies, les quals són:
- Abade (آباده).
- Arsanyán (ارسنجان).
- Bavanat (بوانات).
- Darab (داراب).
- Eqlid (اقلید).
- Estahbán (استهبان).
- Farashband (فراشبند).
- Fasá (فسا).
- Firuzabad (فیروزآباد).
- Yahrom (جهرم).
- Kazerún (کازرون).
- Jonch (خنج).
- Jorrambid (خرمبید).
- Lamerd (لامرد).
- Lar (لار).
- Mamasaní (ممسنی).
- Marvdasht (مرودشت).
- Mohr (مُهرِ).
- Neyriz (نیریز).
- Qirokarzín (قیر و کارزین).
- Sepidán (سپیدان).
- Shiraz (شیراز).
- Zarrindasht (زریندشت).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://www.britannica.com/place/fars
- ↑ https://www.google.no/books/edition/the_history_of_the_world_comprising_a_ge/ekofAAAAYAAJ?hl=no&gbpv=1&dq=farsistan&pg=PA348&printsec=frontcover
- ↑ https://www.google.no/books/edition/lectures_on_ancient_history_from_the_ear/umiBAAAAQAAJ?hl=no&gbpv=1&dq=farsistan&pg=PA94&printsec=frontcover
- ↑ https://www.google.no/books/edition/universal_geography_or_a_description_of/z2QDAAAAQAAJ?hl=no&gbpv=1&dq=farsistan&pg=PA307&printsec=frontcover
- ↑ Sykes, Percy (1921). A History of Pèrsia, London: Macmillan and Company, p. 5.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Fars» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.