Ctesifonte
Ctesifonte (en part i pahlevi: Tyspwn o Tisfun; en persa: تيسفون, Tisfun; àrap المدائن, al-Madāʾin, «les ciutats»)[1] va ser la capital dels imperis part i sasánida. Estava localisada a la vora del riu Tigris i va ser prontament abandonada despuix de la fundació de Bagdad. Va aplegar a ser una de les ciutats més importants de l'antiga regió de Mesopotamia.
Es va formar com un barri perifèric de la colónia grega de Seleucia del Tigris, a la que va terminar absorbint i creant una nova ciutat, que es denomina per alguns autors com Seleucia-Ctesifonte. Posteriorment, al voltant de l'antiga Ctesifonte i atres assentaments es fundaria la ciutat de Madain. Actualment, part dels restants supervivents es troben dins de la ciutat iraquí de Salman Pak.
Etimologia
[editar | editar còdic]En el Llibre de Esdras de la bíblia hebrea es menciona per primera volta en el nom de Kasfia o Casphia, paraula derivada del nom ètnic cas i cognado de Caspio i Quazvi.
Ctesifonte, també apareix transliterado en atres grafies com Ctesiphonte, Ctesifón o Tesifón (nom derivat del persa Tisfun) des de el II
Història
[editar | editar còdic]
El primer assentament en la zona va ser la colónia grega de Seleucia, fundada en el 312 a. C. per Seleuco I Nicátor —un dels generals d'Alejandro Magne— sobre la vora occidental del Tigris, en un punt estratègic per la seua rodalia a la Ruta de la Seda. El creiximent de la ciutat va fer que per a l'any 221 a. C. ya hi haguera un nou barri en la vora occidental del Tigris.
En l'any 147 a. C. els parts varen atacar per primera volta Seleucia i va anar definitivament conquistada en 141 a. C. No obstant, els parts en l'any 129 a. C. decidixen que en la vora oriental del Tigris i just enfront de Seleucia, van a ubicar la seua nova capital, just a on es trobava el suburbi que ya es coneixia com Ctesifonte.
En l'any 115 a. C., catorze anys despuix, la nova capital estava pràcticament urbanisada i els reis parts varen traslladar la seua cort a la ciutat, que va ser creixent i ampliant-se fins a mesclar-se en l'antiga colónia grega.
Durant el I, la ciutat Seleucia-Ctesifonte era una mescla cultural cosmopolita en, entre uns atres, parts, perses, iranís, babilonios, grecs, judeus, assiris, àraps o turcs.
Durant este sigle es va iniciar la construcció del Canal de Nahrawan.
Per la seua importància, la ciutat va ser objectiu militar destacat per al Imperi romà en les seues guerres orientals. De tal forma que la ciutat va ser somesa pels romans o el seu estat successor, l'Imperi bizantí, fins a cinc voltes en la seua història.
L'emperador Trajano va conquistar la ciutat en l'any 116; despuix d'un any d'ocupació, el seu successor Adriano no va tindre una atra alternativa que tornar-l'en 117 com a part d'un tractat de pau perpetu en els parts.
El general romà Avidio Casio va tornar a capturar la ciutat en 164 durant la guerra romà-partixca de 161-166, pero va tindre que cedir-la quan es va firmar la pau. En 197 l'emperador romà Septimio Sever va saquejar la ciutat i va traslladar mils dels seus habitants per a vendre'ls com esclaus.
A finals de el III, en acabant de que l'imperi sasánida o segon imperi persa, derrocaren als parts, la ciutat va tornar a estar en guerra en els romans. En 295, Galerio va perdre una batalla contra els perses en les rodalies de la ciutat. Humiliat, va retornar un any despuix i va obtindre una gran victòria, que va acabar en la quinta i última pren de la ciutat a mans de l'eixèrcit romà, encara que la va tornar a Narsés a canvi d'Armènia. Sobre 325 i de nou en 410 la ciutat, o la colónia grega situada just enfronte, varen ser sèu d'un concilie de l'Iglésia de l'Orient.
l'emperador romà Juliano el Apóstata va morir davant les muralles de la ciutat en 363 durant la guerra contra Sapor II. Finalment, l'emperador bizantí Heraclio va sitiar en 627 la ciutat, capital de l'Imperi Sasánida, lliberant-l'una volta que els perses acceptaren els seus térmens de pau.
Madain
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Madain.
Els musulmans varen conquistar Ctesifonte en un sege relativament breu en 637 baix el mando militar de Sa'ad ibn Abi Waqqas, i li varen cridar «la ciutat vella» (al-Madina al-Atika) i junt a atres assentaments propencs, varen formar Madain (al-Madain, Les Ciutats, en àrap: المدائن) baix els califatos dels omeyas i abasíes. Durant els últims anys va ser residència del exilarca judeu i el catholicós nestoriano.
El historiador Abu'l-Hasan al-Mada'ini (753 – després del 830) va passar part de la seua vida en la ciutat, del nom àrap de la qual (Al-Madáin) prové el seu propi.[2]
Encara que no es va maltractar a la població general, l'antiga ciutat de Ctesifonte va sofrir un ràpit decliu per la pèrdua de poder econòmic i polític, especialment despuix de la fundació de Bagdad, la capital abasí en el VIII, fins a convertir-se en una ciutat abandonada. Es creu que en ella està basada la ciutat d'Isbanir del conte oriental de Les mil i una nits.
Actualment, Madain va derivar en part a la nova ciutat iraquí de Salman Pak, a uns vint quilómetros de l'antiga Ctesifonte i quinze de Bagdad.
Entre 1915 i 1916 es va lliurar en les ruïnes de la ciutat la batalla de Ctesifonte, una de les majors operacions de la Primera Guerra Mundial. Allí, l'Imperi otomà va véncer a les tropes del Regne Unit que intentaven prendre Bagdad i les varen fer retrocedir uns xixanta quilómetros abans d'atrapar a les forces britàniques i forçar-les a rendir-se.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Asín Palaus, Miguel (1940). Contribució a la toponímia àrap d'Espanya, Madrit: Consell Superior d'Investigacions Científiques, p. 66.
- ↑ KENNEDY, Hugh (2007): Les grans conquistes àraps. — Crítica, Barcelona, 2007, pág. 268. ISBN 978-84-8432-931-2
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Azcárate Ristori, J. M.ª de, i uns atres, Història de l'art, Anaya, Madrit, 1986. ISBN 84-207-1408-9
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ctesifonte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.