Exilarca

Archiu:Exilarch huna.jpg

Una exposició en el Museu de la Diàspora, en Tel Aviv. La nota baix de l'exhibició diu lo següent: "Rodejat dels seus sirvientes i guàrdies, el exilarca Huna rep als vells de la comunitat en la seua magnífica vila d'estil persa. En el fondo, un home està sent dut a juí".

Exilarca (en hebreu: ראש גלות, transliterado: Rosh Galut; en arameo: ריש גלותא, transliterado: Resh Galuta; lliteralment "cap de l'exili") era el títul que se li donava al líder llaic de la comunitat judeua de Babilonia a partir de la destrucció del Regne de Judá i la deportació massiva dels hebreus realisada per Nabucodonosor II.

Història

Si ben l'orige de l'us de la dignitat de “exilarca” babilònic és encara discutible, se sap que només podien ser-ho personages de la Casa de David (Beit David HaMelech). Mentres Babilonia va estar baix la dominació dels sasánidas, els judeus residents varen ser oprimits, fins al punt que baix el mando del príncip i exilarca Mar Zutra (VI), estos es varen fer a les armes i varen conseguir expulsar definitivament als perses de l'antiga ciutat de Mahuza. Durant sèt anys va regnar allí el exilarca sobre els seus congèneres hebreus, fins que les tropes del rei persa Kavad I varen prendre i varen destruir la ciutat en l'any 520. Mar Zutra va ser crucificado.

Empero, quan els àraps musulmans varen conquistar la regió en el VII, el títul de ‘príncip judeu de l'exili’ va recobrar el seu noblea i rellevància. El exilarcado va continuar existint fins a el XI. El exilarca era coronat per mig d'una suntuosa cerimònia, presidida per les màximes figures religioses, és dir, els gueonim (directors) de les Acadèmies talmúdicas de Sura, Pumbedita i Nehardea. Estos tenien la potestat per a elegir al exilarca.

Referències

• Ben-Sasson, H. H.: Història del poble judeu, tom II, Aliança, Madrit, 1988.
• Dubnow, Simón: Manual de l'Història Judeua, Sigal, Buenos Aires, 1977.
• Zacuto, Abraham: The Book of Lineage, Zacuto Foundation, Tel Aviv, 2005.