Despoblado
[[Archiu:Ruinas_de_Villa_Epecu%___CAPS_0___%A9n.jpg|thumb|Vila Epecuén (Argentina) En ruïnes per greus inundacions en 1985 causades pel creiximent de l'aigua de la Estany Epecuén]]
Un despoblado és un núcleu de població que, per alguna raó, ha quedat abandonat i no conta en habitants permanents, conservant en freqüència el topònim i la memòria oral, escrita o física de la seua existència. Este abandó sol estar relacionat en les epidèmies, la fam, les guerres, les crisis econòmiques, les catàstrofe naturals o les accions governamentals.
Segons Nicolás Cabrillana Ciézar, un despoblado és un «establiment humà permanent abandonat per raons econòmiques, socials o polítiques», si be «considerem com despoblado sol a les agrupacions humanes que varen tindre cert número de veïns; no considerem com a tals les simples dehesas, cases aïllades o menuts centres d'explotació agrària».[1]
Motius per a l'abandó
[editar | editar còdic]Caiguda de l'activitat econòmica
[editar | editar còdic]
L'abandó d'una població pot produir-se quan l'activitat o recurs econòmic que va provocar el seu creiximent (per eixemple, una mina) s'agota o s'experimenta un colapse dels preus. Estos núcleus de ràpit creiximent poden disminuir tan ràpit com es varen desenrollar inicialment. A voltes, tota o casi tota la població pot abandonar el lloc, donant com resultat una ciutat fantasma. Igualment, la base econòmica d'una comunitat pot desaparéixer per múltiples factors. Algunes ciutats mineres de la ruta 66, en Estats Units, varen sofrir doblement el tancament de la mina quan els recursos es varen agotar i va disminuir el tràfic de la carretera en ser desviat des de llocs com Oatman, Arizona, cap a una ruta més directa. Atres casos són les oficines salitreras ubicades en el nort de Chile, que varen anar progressivament abandonades quan la producció de salitre sintètic va fer poc rendable l'extracció de caliche natural.
En atres casos, la raó de l'abandó pot provindre de la funció econòmica d'una ciutat, que es trasllada a un atre lloc. Açò va succeir en Collingwood, Queensland (Austràlia), quan Winton va superar a Collingwood com a centre regional de l'indústria ganadera. El ferrocarril va aplegar a Winton en 1899, vinculant-ho en el restant de Queensland, i Collingwood va ser abandonat a l'any següent.
L'aument de l'inversió causada per les bombetes immobiliàries també provoca cert despoblació, ya que els preus pugen i la vivenda a preu assequible veu reduïda la seua disponibilitat. Tals eixemples inclouen China i Canadà, a on la vivenda s'utilisa a sovint com una inversió i no com a vivenda.
Les crisis econòmiques també poden ser motiu del despoblació, com va succeir en molts casos en Espanya durant el XX; la pèrdua de les collites per les pluges i tormentes, que despuix de repetir-se de forma consecutiva durant varis anys deixaven a la població en una crisis de hambruna, va obligar a emigrar a les ciutats en busca de noves oportunitats de treball.[2]
Construcció d'obres públiques
[editar | editar còdic]La construcció d'assuts ha provocat que moltes poblacions hagen quedat baix l'aigua. Un eixemple és Federació, en Argentina, inundada per la construcció de la Represa de Bot Gran; la ciutat va ser reorganisada i reconstruïda en un terreny més alt. També en l'Argentina, el poble de Riu Fondo, en la província de Tucumán, va quedar sumergit pel embasse Riu Fondo. En la província costarricense de Guanacaste, el poble d'Arenal va ser reconstruït per a donar cabuda a l'artificial llac Arenal; el caixco antic està ara sumergit baix el llac.
Moltes poblacions varen tindre que ser abandonades durant la construcció de la assut de les Tres Goles en China, lo que va provocar el desplaçament de moltes persones del mig rural. La construcció de la assut de Asuán, en el ric Nilo, va sumergir llocs arqueològics i antics assentaments com Buhen baix el llac Nasser. Atres eixemples són els Pobles Perduts d'Ontario, inundats per la construcció de la via marítima del Sant Lorenzo en 1958.
En Espanya, els casos de poblacions sumergides baix l'aigua són numerosos; entre ells, per eixemple, Oliegos, per la construcció del embassament de Villameca,[3] l'antic municipi de Vegamián, pel embassament del Porma,[4] o les localitats de la vall de Riaño, per la construcció de la presa de Riaño.[5]
Conflictes bèlics
[editar | editar còdic]
Les guerres, en les seues conseqüències, són un atre dels motius de la deterioració i abandó de poblacions. Per eixemple, la vila francesa d'Oradour-sur-Glane va ser destrossada el 10 de juny de 1944, quan 642 dels seus 663 habitants, entre ells dònes i chiquets, varen ser assessinats per una companyia alemana de les Waffen-SS. Es va construir un nou llogaret despuix de la guerra en un lloc propenc, i les ruïnes de l'original s'han mantingut com a monument commemoratiu. Un cas similar és el de Belchite (Espanya), bombardejat i reduït a ruïnes durant la guerra civil espanyola, que encara es conserva com un monument.[2]
Desastres
[editar | editar còdic]Els desastres naturals, com a sequies, inundacions o terremots, i els causats pel ser humà poden provocar el despoblació d'un lloc.[2] Per eixemple, despuix d'haver-se inundat en més de 30 ocasions des de la seua fundació en 1845, els residents de Pattonsburg, Misuri, varen decidir traslladar-se despuix de les inundacions de 1993. En l'ajuda del govern, la localitat va ser reconstruïda a 4,8 km del seu emplaçament original.
Craco, un llogaret medieval en la regió italiana de Basilicata, va ser evacuada despuix d'una esmonyida de terra en 1963. Hui en dia és un escenari habitual per al rodage de películes, incloent La Passió de Crist, de Mel Gibson, o Quàntum of Solace, de Marc Forster.[6] Poggioreale, en la província de Trapani (Sicília), és un poble abandonat a conseqüència del terremot que va tindre lloc en 1968 en la vall de Belize; en les seues ruïnes va ser rodada una escena de la película Cinema Paradiso, en la que Totó passeja en la seua mare per unes ruïnes.
En 1984, Centralia, Pennsilvània, va ser abandonada pel fòc incontenible d'una mina, que va començar en 1962 i encara continua; finalment, el fòc va alcançar una mina abandonada baix de la propenca ciutat de Byrnesville, Pennsilvània, lo que va forçar a evacuar la població.
La ciutat canadenca de Lemieux, Ontario, va ser abandonada en 1991 en acabant de que unes proves revelaren que estava construïda sobre una capa inestable d'argila. Dos décades abans, la ciutat canadenca de Saint-Jean-Vianney, en Quebec, també construïda sobre una base d'argila, havia segut abandonada despuix d'una esmonyida el 4 de maig de 1971, que va arrasar 41 llars i va matar a 31 persones.
Despuix del desastre de Chernóbil de 1986, prop de 200 poblacions d'Ucrània i Bielorússia varen ser evacuades, incloent les ciutats de Prípiat i Chernóbil. L'àrea estava, i encara està, tan contaminada en radiació nuclear que a molts dels evacuats mai se'ls va permetre retornar a les seues llars.[7]
Epidèmies i contaminació
[editar | editar còdic]
Les elevades taxes de mortalitat com a resultat d'epidèmies han provocat el despoblació en diverses ocasions. Alguns llocs de l'est d'Arkansas varen ser abandonats en acabant de que més de 7000 persones falliren durant l'epidèmia de grip espanyola de 1918 i 1919.[8][9] Vàries comunitats d'Irlanda, particularment en l'oest del país, varen ser exterminades per la gran hambruna en la segona mitat de el XIX i els anys de decliu econòmic que li varen seguir.
Els danys ambientals causats per la contaminació a llarc determini també poden provocar el despoblació. Alguns eixemples notables són Claves Beach, Misuri, els residents dels quals varen estar exposts a un alt nivell d'dioxina, i Wittenoom, en Austràlia Occidental, que va posseir la major font d'asbesto blava d'Austràlia, pero va ser tancada en 1966 per problemes de salut. Treece i Picher, comunitats bessones situades junt a la frontera entre Kansas i Oklahoma, varen ser una de les fonts més grans de cinc i plom dels Estats Units, pero més d'un sigle d'eliminació no reglamentada de relaves va dur a la contaminació de l'aigua subterrànea i a l'enverinament per plom, donant com resultat la seua evacuació.
Estudi
[editar | editar còdic]
L'estudi dels despoblados conta en una important trayectòria en Europa, de manera que ha constituït un dels pilars bàsics sobre els que s'ha fundat la arqueologia medieval. La mecanisació del mig rural en els últims decenis ha provocat que es reconegueren numerosos despoblados, especialment en el moment de la seua destrucció. Per este motiu la seua catalogació i protecció ha segut el primer tractament que s'ha donat a este conjunt de jaciments arqueològics.
En un segon moment, historiadors, antropòlecs, arqueòlecs i atres especialistes han definit a partir de l'estudi dels despoblados temàtiques d'anàlisis tan complexes com el incastellamento, l'estudi del naiximent del llogaret medieval o la crisis baixmigeval.
En països com França, Anglaterra, Alemània o Itàlia, l'arqueologia dels despoblados medievals ha constituït una de les principals temàtiques d'estudi durant els anys 1970 fins a l'actualitat. Alguns jaciments paradigmàtics com Wharram Percy (Yorkshire), Rougiers (Provença) o Rocca Sant Silvestro (Toscana) són bona prova del pes que ha tingut l'arqueologia dels despoblados. En Espanya, en canvi, la concepció predominantment monumentalista de la arqueologia medieval ha tingut com a conseqüència que molt pocs despoblados s'estudiaren, especialment en el nort peninsular. Entre els principals jaciments excavats cal senyalar els de Fuenteungrillo (província de Valladolit), Arpadues o Rada (Navarra), Revenga (província de Burgos) i Sornostegui o Aistra, en Àlaba.[10]
En els últims anys s'han estudiat arqueológicamente numerosos despoblados medievals en varis sectors del nort peninsular, que estan permetent analisar els processos de formació dels paisages altomedievales.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1970).Hispania: Revista espanyola d'història.(116)
- 490.ISSN 0018-2141.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 MUPARTConsultat el 5 de giner de 2017.
- ↑ «[1]». Consultat el 4 de giner de 2017.
- ↑ «[2]». Consultat el 4 de giner de 2017.
- ↑ «a-revivar-el-patrimoni-i-la-memòria-de-un-poble-anegado-pedrosa-del-rei ». Consultat el 4 de giner de 2017.
- ↑ IMDB. «Most Popular Titles With Location Matching "Craco, Matera, Basilicata, Italy"». Consultat el 5 de giner de 2017.
- ↑ (2000).Bristol:
- 103–117.Consultat el 5 de giner de 2017.
- ↑ Emerging Infectious Diseases.14(8)
- 1193–1199.doi:10.3201/eid1408.071313.Consultat el 5 de giner de 2017.
- ↑ (1912) Public Health Service (ed.). Annual report of the Surgeon General of the Public Health Service of the United States - 1920, Washington.
- ↑ Universitat del País Vasc. «Arqueologia dels despoblados». Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2017. Consultat el 4 de giner de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Despoblado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.