Anar al contingut

Dehesa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Dehesa Los Valhondos Jamon BEHER Bernardo Hernandez Salamanca Pelayos.jpg
Dehesa
Per a atres usos d'este terme vore Dehesa (desambiguació).
Archiu:Dehesa extremeña. Badajoz.jpg
Dehesa en la província de Badajoz.

Una dehesa és un bosc format per carrasques, alcornoques o atres espècies, en estrat inferior de pasturages o xares, a on l'activitat del ser humà ha segut intensa en pràcticament la totalitat de l'entorn, que generalment està destinat al manteniment del ganado, a l'activitat cinegética i a l'aprofitament d'atres productes forestals (llenya, corcho, bolets, etcétera).

És un eixemple típic de sistema agrosilvopastoral i típic de la zona occidental de la península ibèrica.[1]

El terme dehesa ve del llatí defesa (defensa), puix els primers pobladors en la reconquista feyen entancats per a protegir les raberes estajades en elles.[2]

Naturalea

[editar | editar còdic]
Archiu:Dehesa Boyal. Bollullos Par del Condado (Huelva).jpg
Guanyat pastando en la dehesa (província de Huelva).

La dehesa deriva de l'ecosistema del bosc mediterràneu, format per pasturages en espècies herbáceas, utilisades per al pastoreig de ganado vacú, caprino i oví, i espècies arbòrees pertanyents al gènero Quercus (roure), com la carrasca (Quercus ilex), encara que també poden estar presentes atres espècies arbòrees com alcornoques, rebollos, fresnos i pins. Les carrasques es protegixen i es poden per a produir bellotes, de les que s'alimenta el famós porc ibèric en autumne durant la montanera.[3] El cuixot produït a partir de porcs ibèrics engordits en bellotes i secats a l'aire a gran altura es coneix com Cuixot ibèric o "pata negra" (presunt ibèric en portugués) i es ven a preus superiors, especialment si solament s'han utilisat bellotes per a l'engordixca.

En una dehesa típica es conseguix que els arbres persistixquen uns 250 anys. Si hi ha alcornoques, el corcho es recolecta cada 9 a 12 anys, depenent de la productivitat del lloc. El sotobosque generalment es neteja cada 7 a 10 anys per a evitar que els arbustos de la família de les jaras (Cistaceae), a sovint denominats "jara pringosa", o les plántulas de roure, s'apoderen del bosc. Els arbres estan espayats per a maximizar la productivitat general en equilibrar la llum per a les pastures en el sotobosque, l'us d'aigua en els sols i la producció de bellotes per a porcs i animals de caça.[4]

Un atre terme

[editar | editar còdic]

També es denomina en el terme dehesa al tipo de gestió de finques privades destinades a l'explotació agro-ganadera sobre el bosc mediterràneu del que s'obtenen simultàneament múltiples recursos.

Es tracta d'un ecosistema derivat de l'activitat humana a partir del bosc de carrasques, alcornoques, etc. És la conseqüència de conquistar al bosc terrenys per a destinar-los a pasturages. Pansa per una fase inicial en la que s'aclarix el bosc dens per a passar a una segona fase de control de la vegetació llenyosa i l'estabilisació dels pasturages.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Observatori de la dehesa i el montat: Glossari: «Dehesa.» Junta d'Extremadura. Consultat el 8 de març de 2015.
  2. «La dehesa, un ecosistema de llegenda.» El País. Consultat el 8 de març de 2015.
  3. Parsons (1962)
  4. Joffre et al. (1999)