Craco

Craco

Craco és un municipi situat en el territori de la província de Matera, en Basilicata (Itàlia).

El caixco antic va ser abandonat per una esmonyida de terra, ocorregut en 1963, convertint-se en una ciutat fantasma. Hui en dia, és un destí turístic i un lloc popular per a filmació de películes entre les que es troben escenes de Crist es va parar en Éboli, de La Passió de Crist i de Quàntum of Solace, entre unes atres.

En 2010, World Monuments Fund va incloure el centre històric de Craco en la llista de vigilància dels llocs més amenaçats.

Història

Els orígens de Craco es remonten a el VIII És provable que oferira refugi als colon grecs de Metaponto, quan es varen mudar per a escapar de la malaria.

Craco va anar posteriorment un centre bizantí. El primer testic del nom de la ciutat es remonta a 1060, quan el territori estava baix l'autoritat de l'arquebisbe Arnaldo de Tricarico, que li va donar el nom de Graculum. Erberto, potser d'orige normando, va anar el primer senyor feudal entre 1154 i 1168 i l'estructura del centre històric data d'este periodo.

Durant el regnat de Federico II, Craco va ser un important centre estratègic militar. En 1799, durant la República Partenopea, la població es va adherir als ideals republicans i es va rebelar contra el poder feudal, pero el tumult va ser reprimit en violència despuix de la restauració borbònica.

Com la majoria dels centres en Basilicata, la ciutat va ser exposta al fenomen del bandolerismo, conegut com brigantaggio. El 18 de juliol de 1807, durant l'ocupació napoleònica, va ser saquejada per bandes de bandits, que varen furtar i varen matar als senyors pro-francesos. En 1861, durant la reacció borbònica despuix de l'unificació d'Itàlia, Craco va ser invadida per l'armada del famós brigante Carmine Crocco.

Abandó

Craco, o l'antic poble de Craco, està situat en la vall de Cavone, i permaneix abandonat des de l'any 1975, en acabant de que els moviments sísmics destruïren les cases que poc a poc varen ser quedant abandonades. Va ser la conseqüència indeseada d'una falla geològica contra la que no es podia lluitar: la ciutat de Craco estava situada sobre un tossal d'arena i argila que no resistiria la mínima tremolació massa temps.

La ciutat de Craco, hui en ruïnes, és un menut circuit turístic prou desolador. És possible recórrer els seus carrers entre fronteres destruïdes, pero al mateix temps, admirar algunes de les casonas senyorials, o ascendir fins al cim i recórrer la torre del Castell, explorar antigues iglésies i sobretot, observar les panoràmiques d'un lloc que podria ser l'escenari d'una película de fantasmes.

La vila abandonada de Craco accentua la seua apariència fantasmal gràcies al seu emplaçament a 400 metros d'altura sobre el tossal empinat. Craco s'anirà “desmoronando” eternament a cel obert, i mentres, serà un paisage per a explorar entre aquells llocs abandonats que. pel seu silenci i les seues construccions buides, impregnen un misteri difícil d'explicar i de trobar. Craco, en registres de l'assentament des de l'any 1276 a. C., no va poder aplegar habitat al tercer mileni. Les esmonyides de terra, que varen resultar irreversibles, varen convertir a Craco en una ruïna per a sempre.