Pandèmia de grip de 1918

Archiu:Emergency hospital during Influenza epidemic, Camp Funston, Kansas - NCP 1603.jpg

Pandèmia de grip de 1918

Archiu:Spanish flu death chart.png

Mortalitat per semana en París, Berlín, Londres i Nova York. El pico és atribuible a la grip. El text diu: «Pandèmia de grip, mortalitat en Estats Units i Europa durant 1918 i 1919. Morts de causes variades, per semana, expressades com una taxa anual per mil».

Archiu:W curve.png

Mortalitat per edats de les epidèmies de grip normals de 1911 a 1917 (llínea de ralles) i de l'epidèmia de 1918 (llínea contínua). El pico central mostra la peculiar mortalitat de 1918 entre chiquets, jóvens i adults.

La pandèmia de grip de 1918, popularment grip espanyola (nom pel que és coneguda internacionalment) o trancazo, inicialment en Espanya també Soldat de Nàpols, va ser una pandèmia causada per un brot del virus de la grip tipo A, subtipo H1N1. A diferència d'atres epidèmies de grip que afecten principalment a chiquets i vells, les seues víctimes varen ser també jóvens i adults en bona salut, i també animals, entre ells gossos i gats. Es considera una de les pandèmia més devastadores de l'història humana, ya que en solament un any va acabar en la vida d'entre 20 i 40 millons de persones. Esta sifra de morts, que incloïa una alta mortalitat infantil, es considera un dels eixemples de crisis de mortalitat.

La malaltia va ser notificada per primera volta el 4 de març de 1918, en Fort Riley (Kansas, Estats Units), encara que ya en l'autumne de 1917 s'havia produït una primera onada heralt (ya que és la que anunciava l'arribada del restant) en a lo manco catorze campaments militars. Tradicionalment, s'ha localisat al pacient zero en Estats Units, concretament, en el comtat de Haskell, en giner de 1918, i en algun moment de l'estiu d'eixe mateix any este virus va sofrir una mutació o grup de mutacions que ho va transformar en un agent infecciós letal. El primer cas confirmat de la mutació es va donar el 22 d'agost de 1918 en Brest, el port francés pel que entrava la mitat de les tropes nortamericanes aliades en la Primera Guerra Mundial.

Va rebre l'apelatiu de grip espanyola perque la pandèmia va ocupar una major atenció de la prensa en Espanya que en el restant d'Europa, ya que Espanya no estava involucrada en la Primera Guerra Mundial i per tant no es va censurar l'informació sobre la malaltia.

En la finalitat d'estudiar la pandèmia de grip, els científics han amprat mostres de teixit de víctimes congelades per a reproduir el virus. Donada l'extrema virulència del brot i la possibilitat d'escape accidental (o lliberació intencionada) de la quarantena, hi ha certa controvèrsia respecte a les bondats d'estes investigacions. Una de les conclusions de l'investigació va ser que el virus mata a causa d'una tormenta de citoquinas, lo que explica la seua naturalea extremadament greu i el perfil poc comú d'edat de les víctimes.

Història

Tradicionalment s'ha considerat «malalt zero» al cuiner Gilbert Michell de Fort Riley en Kansas ingressat el 4 de març de 1918. Hores despuix ya es contabilisaven decenes de casos, fins al punt de tindre que habilitar un hangar per als malalts, puix l'hospital no tenia capacitat suficient. No obstant, investigadors com Santiago Mata arrepleguen informes i publicacions a on s'afirma que ya s'havien detectat brots molt virulent de la grip mesos abans i no en Kansas, sino en casi tots, per no dir tots, els campaments militars nortamericans habilitats per a l'enviament de soldats a Europa.

La grip duya temps incrementant substancialment la seua taxa de mortalitat. Aixina, Mata arreplega la senya de 18 886 morts per grip en 1916, un 2,6 % de mortalitat quan una grip estacional tirava en Estats Units una mortalitat mija d'un 0,056 %. Esta taxa de mortalitat en 1916 suponia ya un increment del 65 % respecte a 1915 i a la seua volta la mortalitat d'eixe any va ser un 75 % més que la de 1914. No obstant, estes sifres s'obtenen de la població en general, quan la grip afecta molt més a chiquets i sobretot a persones majors, fins a un 95 % dels morts estacionals pertanyen a este colectiu. Pero en decembre de 1917 sorgix una senya sorprenent en Camp Greene, prop de Charlotte (Carolina del Nort), a on es constaten 20 morts d'un total de 565 malalts de grip, tots ells hòmens jóvens. Esta cantitat supon un increment entre 100 i 200 voltes la taxa de mortalitat habitual per a població jovenil. Per esta raó es considera que va ser en Camp Greene a on va aparéixer el pacient 0 infectat pel H1N1. Ademés els síntomes descrits es diferencien dels d'una grip estacionaria per a anar semblant-se als de la grip pandémica.^{cita requerida}

Els síntomes detectats en el Campament Greene

Archiu:Ultima hora.tif

Vinyeta humorística fent referència a el "Soldat de Nàpols", nom donat inicialment a la malaltia per ser tan pegadiza com el tema d'aquella sarsuela.

Santiago Mata arreplega les descripcions aportades pel capità mèdic Herman Elwyn sobre els pacients apareguts en decembre de 1917 i mesos posteriors. Estos síntomes eren:

• Cara en color grisáceo;
• Pupilas moderadament dilatades;
• Febra superior als 39 graus;
• Pols ràpit, de més de 140 pulsacions per minut i inclús fins a 160;
• Respiració superficial i ràpida;
• Agotament extrem;
• Entre quatre i sis hores despuix dels primers síntomes, els pulmonés del pacient ya començaven a segregar excés de líquit;
• Entre les 12 i 18 hores despuix d'aparéixer els síntomes anteriors es produïa un empijorament en més líquit pulmonar, més disnea, aument en la dilatació pupilar, postració, sudoració profusa, aument de la febra;
• Cianosis.

De no remetre els síntomes, la mort sobrevenia entre 24 i 48 hores despuix de produir-se l'empijorament.

Pero estos primers síntomes varen ser empijorant segons alvançava la malaltia. En febrer al quadro anterior era necessari afegir en varis casos el dolor abdominal, fins al punt de confondre's en una apendicitis, les pulsacions aumentaven encara més en els casos de la segona onada, el seu color era encara més pàlit i l'aspecte s'assemblava al dels malalts per febres tifoideas. Açò podia empijorar encara més la situació, en anar passant els pacients d'una secció especialisada a una atra.

Expansió de l'epidèmia

Archiu:1918 flu in Oakland.jpg

L'auditori municipal d'Oakland convertit en improvisat hospital en 1918.

En decembre de 1917, ya eren 14 dels 16 campaments militars existents afectats per la grip, inclús en Camp Pick ya s'havien constatat 12 morts en octubre de 1917, en Camp Beauregart 50 morts en novembre i en Camp Bowie 172 morts també en novembre de 1917. És l'anomenada Onada heralt (Mata, 2017).

El president nortamericà Woodrow Wilson va consultar en el general Peyton C. March, cap de l'estat major nortamericà des de maig de 1918, si devien suspendre els enviaments de tropes a Europa per a no propagar-la, pero March li va indicar que una notícia aixina podia perjudicar molt la marcha en el front al saber la Triple Aliança els problemes entre les files del seu enemic. Per esta raó, Wilson no va detindre els enviaments, pese a rebre informes de que els seus ciutadans estaven emmalaltint i inclús morint en els barcos en declarar-se la grip a bordo. En agost de 1918, ya eren prop d'un milló i mig de soldats nortamericans desplaçats a Europa, molts malalts de grip.

Despuix de registrar-se els primers casos en Europa, segons pareix en França, la grip va passar al Regne Unit, despuix a Itàlia, més alvance va creuar a Alemània i per últim a Espanya, un país neutral en la guerra que no va censurar la publicació dels informes sobre la malaltia i les seues conseqüències, d'ahí que, pese a ser un problema internacional, se li donara este nom per semblar en les informacions de l'época que era l'únic país afectat. Els hospitals estaven colapsats i els hospitals militars també tenien totes les places ocupades. En el front, l'eixèrcit alemà va suspendre l'ofensiva de 1918 perque tenia a un milló de soldats malalts en el més de maig. En l'onada de maig de 1918, es creu que més de la mitat de la població de Madrit havia contret la malaltia. Va resultar un dur colp per a la població europea, pero també per a la moral perque, en les bestreta conseguides en higiene i sanitat, les autoritats consideraven orgullosament haver desenrollat servicis sanitaris capaços de deixar en l'oblit les passades epidèmies, anaren de còlera o unes atres.

Pese a tot, lo pijor estava per aplegar. Encara que ciutats com Madrit havien passat lo més dur, la segona onada de 1918 va afectar tant a les ciutats com a menuts municipis del món rural. El 75 % de les morts es creu que varen ocórrer en la segona onada de 1918. Encara que esta epidèmia va començar sent una grip relativament benigna, la seua mortalitat va ser aumentant progressivament.

En 1919, la malaltia ya va anar molt manco virulent per estar la majoria dels organismes adaptats al virus. A pesar d'açò, en 1920 encara es va detectar un últim repunt, pero no va haver més. No obstant, els efectes negatius sobre la població varen seguir produint-se en forma de mortalitat infantil en perdre els chiquets a un dels dos progenitors i en alguns casos als dos. En tot, la gran epidèmia de la grip va desaparéixer d'una forma molt semblada a com havia escomençat, entre atres raons per estar la majoria dels supervivents inmunizados. Aixina, el virus de 2009 que pertany a la mateixa família del H1N1 va resultar molt manco letal.

Hipòtesis de l'orige

China

Una de les poques regions del món aparentment menys afectades per la pandèmia de grip de 1918 va ser China, a on varis estudis han documentat una temporada de grip comparativament lleu en 1918 (encara que açò es disputa per la falta de senyes). Açò ha dut a especular que la pandèmia es va detectar en China, ya que les taxes més baixes de mortalitat per grip poden explicar-se per l'immunitat prèviament adquirida de la població chinenca al virus de la grip.

En 1993, Claude Hannoun, expert principal en la grip de 1918 en l'Institut Pasteur, va afirmar que el virus precursor provablement provenia de China. Després mutó en els Estats Units prop de Boston i des d'allí es va estendre a Brest, França, els camps de batalla d'Europa, el restant d'Europa i el restant del món, en soldats i mariners aliats com a principals diseminadores. Hannoun va considerar vàries hipòtesis alternatives d'orige, com Kansas i Brest, com a possibles, pero no provables.

En 2014, l'historiador Mark Humphries va argumentar que la movilisació de 96 000 treballadors chinencs per a treballar darrere de les llínees britànica i francesa podria haver segut la font de la pandèmia. Humphries, de la Memorial University of Newfoundland en St. John's, va basar les seues conclusions en registres recentment desenterrados. Va trobar evidència d'archiu de que una malaltia respiratòria que va assotar el nort de China en novembre de 1917 va ser identificada un any despuix per funcionaris de salut chinencs com a idèntica a la grip de 1918.

Un informe publicat en 2016 en el Journal of the Chinese Medical Association no va trobar evidència de que el virus de 1918 va ser importat a Europa per soldats i treballadors chinencs i del surest asiàtic i en el seu lloc va trobar evidència de la seua circulació en Europa abans de la pandèmia. L'estudi de 2016 va sugerir que la baixa taxa de mortalitat per grip (aproximadament 1/1000) trobada entre els treballadors chinencs i del surest asiàtic en Europa significava que la mortal pandèmia de grip de 1918 no podia haver-se originat en eixos treballadors.

Un estudi de 2018 de diapositives de teixits i informes mèdics dirigit pel professor de biologia evolutiva Michael Worobey va trobar evidència contra la propagació de la malaltia pels treballadors chinencs, i va senyalar que els treballadors varen aplegar a Europa per atres rutes que no varen significar una propagació detectable, lo que fa que siga poc provable que hagen segut amfitrions originals.

Estats Units

Alguns han sugerit que l'epidèmia es va detectar en els Estats Units. L'historiador Alfred W. Crosby va declarar en 2003 que la grip es va detectar en Kansas i l'autor popular John M. Barry va descriure un brot de giner de 1918 en el comtat de Haskell, Kansas, com el punt d'orige en el seu artícul de 2004.

Un estudi de 2018 de portaobjetos de teixit i informes mèdics dirigit pel professor de biologia evolutiva Michael Worobey va trobar evidència contra la malaltia originada en Kansas, ya que eixos casos varen ser més lleus i varen tindre menys morts en comparació a les infeccions en la ciutat de Nova York en el mateix periodo de temps. L'estudi va trobar evidència a través d'anàlisis filogenético de que el virus provablement tenia un orige nortamericà, encara que no va ser concloent. Ademés, les glucoproteínas de hemaglutinina del virus sugerixen que es va detectar molt abans de 1918, i atres estudis sugerixen que el reordenamiento del virus H1N1 provablement va ocórrer al voltant de 1915.

La segona i la tercera ones de la grip espanyola varen arremetre contra Estats Units en els mesos d'hivern de 1918. En esta oportunitat, els civils no varen permanéixer fòra de perill. Els pobles indígenes del país, especialment les tribus d'Alaska, varen sofrir enormement. La grip va acabar en els habitants d'alguns pobles d'Alaska, mentres que uns atres varen perdre la major part de la seua població adulta.

Europa

El virólogo John Oxford teorizó que el principal campament d'aquarterament de tropes i hospital del Regne Unit en Étaples (nort de França) era el centre de la pandèmia. El seu estudi va trobar que a fins de 1916 el campament de Étaples va ser colpejat per l'inici d'una nova malaltia en alta mortalitat que va causar síntomes similars a la grip. Segons Oxford, en març de 1917 va haver un brot similar en els quarters de l'eixèrcit en Aldershot, i més vesprada els patólogos militars varen reconéixer estos brots primerencs com la mateixa malaltia que la grip de 1918. El campament i l'hospital superpoblados eren un ambient ideal per a la propagació d'un virus respiratori. L'hospital va tractar a mils de víctimes d'atacs en gas venenós i atres víctimes de la guerra, i 100 000 soldats varen passar pel campament tots els dies. També hi havia en ell una pocilga, i regularment es duyen aus de corral dels llogarets veïns per a alimentar el campament. Oxford i el seu equip varen postular que un virus precursor, estajat en aus, mutaba i després migraba a porcs mantinguts prop del front.

Un informe publicat en 2016 en el Journal of the Chinese Medical Association va trobar evidència de que el virus de 1918 havia estat circulant en els eixèrcits europeus durant mesos i possiblement anys abans de la pandèmia de 1918. El politòlec Andrew Price-Smith va publicar senyes dels archius austríacs que sugerixen que la grip va començar en Àustria a principis de 1917.

Mortalitat, letalidad i morbilidad

Archiu:Chowell2014 1918 influenza excess mortality in Spain map.jpg

Mapes de taxes de sobremortalidad respiratòria per cada 10 000 habitants en cada província d'Espanya en 1918-1919. Els mapes mostren les tres onades pandémicas de primavera (maig-juliol 1918), autumne (agost-decembre 1918) i hivern (giner 1919-abril 1919) aixina com el total acumulat per a tota la pandèmia de grip de 1918–1919.

Es desconeix la taxa de mortalitat de la pandèmia de 1918-1920. Autors com Juan Carlos Losada (2012) estimen que la taxa de letalidad —és dir, el percentage d'infectats que varen morir per la grip— va ser del 10 % al 20 %. La seua taxa de morbilidad va poder aplegar fins a la mitat de la població mundial, pero atres fonts l'eleven fins a dos terços, esta taxa de mortalitat específica significa que entre un 3 % i 6 % de la població mundial va morir, pero varia molt en les poblacions, puix pobles indígenes del Pacífic o l'Àrtic varen aplegar a perdre fins al 90 % de la seua població. La grip va poder haver matat a 21 millons de persones en els primers 4 mesos. Estimacions més antigues indicaven que varen morir entre 40 i 50 millons de persones. No obstant, gran cantitat de països no disponien d'un servici sanitari capaç d'arreplegar senyes fidedignes i molts dels morts no varen ser contabilisats; per esta raó estimacions actuals mencionen entre 50 i 100 millons de víctimes. És difícil, no obstant, comparar-la en atres importants pandèmia de grip del passat de les que ara és impossible extraure alguna informació, com la de 1580.

Espanya va ser un dels països europeus més afectats en prop de 8 millons de persones infectades en maig de 1918 i més de 200 000 morts (a pesar de que les sifres oficials varen reduir les víctimes a «sol» 147 114 persones).

S'estima que en China varen morir 30 millons de persones,^{cita requerida} alcançant una mortalitat del 40 % de la població en algunes zones. En l'Eixèrcit de China, a lo manco el 35 % de les tropes que varen emmalaltir varen morir. En Estats Units, prop del 28 % de la població va patir la malaltia i varen morir entre 500 000 i 675 000 persones. En el Regne Unit varen morir 250 000, en Espanya 200 000 (el 1 % de la població), en Colòmbia aproximadament 3000 (Principalment en el departament de Boyacá), en Veneçola 25 000, en Argentina oficialment 14 997, encara que s'estima el doble, en Paraguay unes 2000 persones, en França 400 000 i en Itàlia una sifra similar. En la Índia britànica varen fallir de 10 a 17 millons. A diferència d'Occident, les dònes en l'Índia varen sofrir més. En Bombay, per eixemple, va morir el 7,4 % de totes les dònes en el ranc d'edat de 15 a 40 anys, en comparació al 5,7 % de tots els hòmens. Ademés, en contrast en Occident, els pobres varen sofrir desproporcionadament. En Bombay, per eixemple, els hindús de casta baixa tenien una taxa de mortalitat del 16,7 % en 1918, en contrast en taxes de mortalitat del 2,9 % per als europeus, el 2,9 % per als parsis, el 4,2 % per als angloindios, el 5,4 % per als cristians indis, el 5,3 % per als hindús de casta alta i el 6,1 % per als musulmans. Fòra de les ciutats, els indígenes de les regions montanyoses —els adivasis— varen sofrir desproporcionadament: entre 1911 i 1921, la seua població en l'Índia en el seu conjunt es va reduir de 9 593 695 a 9 072 024, o un 5,4 %, mentres que la població total de l'Índia va aumentar durant el mateix periodo un 11,3 %.

Les estimacions sobre el Àfrica subsahariana parlen d'1,5 a 2 millons de víctimes. En Alaska en el poble inuit de Fairbanks dels 80 habitants, 78 varen morir en només una semana i en Suràfrica, varen morir comunitats sanceres, en Austràlia varen morir unes 80 000 persones i en Fiji va morir el 30 % de la població en només dos semanes, mentres que en Samoa Occidental el 40 %, en Chile varen morir 43 113 persones.

Archiu:Pyramide1939.jpg

Piràmide de la població alemana en 1939 a on pot vore's clarament la disminució de la població a causa de la Primera Guerra Mundial i de la grip de 1918.

En el cas del Perú, es varen documentar tres ones de grip, la primera en Llima entre juliol i setembre de 1918. La segona va ser entre novembre de 1918 i febrer de 1919, la mateixa que es va estendre a Trujillo i Iquitos, en el ric Amazones. La tercera ona es va registrar entre giner i març de 1920 en Lima i de juliol a octubre en Ica. No es conta en senyes precises sobre la mortalitat que va causar el virus. Respecte de Colòmbia, la pandèmia va començar a circular en Bogotà i després el departament de Boyacá deixant 2 800 fallits al seu pas en octubre de 1918 i es va prolongar fins a agost de 1919. En Costa Rica es conta informació d'un aproximat de 2300 fallits segons senyes revelades en març de 1920.

Autors com Qureshi (2016, p. 42) sostenen que la Primera Guerra Mundial no va causar la grip, pero sí va contribuir decisivament a la seua propagació. En primer lloc perque un factor en la transmissió de la malaltia va ser la cantitat de viages entre combatents. La modernisació dels sistemes de transport va possibilitar que els navegants propagaren més ràpidament la pandèmia sobre tots els continents. En segon lloc, pel moviment de tropes i la major propagació que permetia més mutacions encara. Ademés els soldats estaven debilitats per la tensió del combat, la mala salubritat, els atacs químics i per posseir un sistema inmunitario jove en capacitat per a sobrerreaccionar contra el virus.

Tractaments

Archiu:Biologos.tif

Biòlecs espanyols davant el microbi de la grip de 1918.

La població mundial està inmunizada per a ceps de la grip que són habituals, pero davant mutacions o nous ceps molt agressives pot estar molt indefensa. En 1918 no hi havia vacunes. Els primers estudis varen començar de manera eficaç en 1931 i en els anys quaranta l'eixèrcit dels Estats Units va desenrollar les primeres vacunes inactives aprovades per a la grip, que es varen utilisar en la Segona Guerra Mundial.

Davant la pandèmia de 1918 no es du el conte de quants remeis miraculosos es varen anunciar. Pero els meges també varen utilisar tots els recursos al seu alcanç: des de l'antic art de sagnar als pacients, administrar-los oxigen, fins a suministrar cantitats enormes d'aspirines. Es va tractar de desenrollar noves vacunes i sèrums, principalment contra varis tipos de pneumococs i lo que ara es diuen Haemophilus influenzae, un nom derivat del fet de que originalment es considerava l'agent etiológico. Pero solament una mida terapèutica va mostrar algun èxit: la transfusió de sanc de pacients recuperats a noves víctimes; estratègia que es torna a provar en la malaltia del COVID-19 de 2020.

Com a ilustració de la falta de teràpies pot senyalar-se que en motiu de la pandèmia de grip de 1918 es va publicar un Bolletí Oficial Extraordinari de la Província de Burgos (Espanya), una orde a on s'indicava el perill de les reunions, el modo de contagie i la necessitat de seguir les indicacions del mege:

...Havent-se comés per alguns pobles l'imprudència, a pesar de lo dispost per este Govern civil en la circular inserta en el Bolletí de 25 del més últim, de celebrar les festes de la localitat, donant orige en això a que s'haja difòs rapidísimamente l'epidèmia entre el veïnat, creant en això situacions angustioses para dits pobles, torne a reiterar á els que encara no estiguen convençuts del greu perill que açò tanca, que s'abstinguen terminantment de celebrar dites festes o reunions... Per tant, estic resolt a castigar durament, com ya s'ha fet en algun cas, als incumplidores d'esta disposició. Aixina mateix recorde que l'infecció es propaga per les gotetes de saliva que despedix el que parla, toser, etc. al nostre costat, en ser respirades pels que li rodegen... Que s'abstinguen, en conseqüència, de permanéixer en locals tancats, mal ventilats, a on es reunix molta gent, com a tavernes, cafens, etc. Que s'extreme la neteja de les cases. Que es tinguen obertes tot el dia les finestres dels dormitoris i es ventilen en freqüència els locals a on permaneixquen durant el dia. Estar en el camp el major temps possible perque l'aire lliure, l'aigua i la llum són els millors desinfectantes en esta ocasió. Tindre molta neteja de la boca i en una paraula, seguir els consells del Mege i desoír els ignorants que es vos inviten a beure alcohol o consumir tabac com a remeis preventius per ser els seus efectes en esta ocasió més nocius que mai. Burgos 4 d'octubre de 1918. El Governador, Andrés Alonso López.

Segons Losada (2012) varis càrrecs públics espanyols varen utilisar la vella diligència de fugir, perque fins a ben entrat el XIX es dia:

De les mortíferas pesta tres diligències lliberten: pronta eixida, remota distància i molt llarga absència.

Estudis recents

Archiu:Reconstructed Spanish Flu Virus.jpg

Image al microscopi electrònic del virus de 1918 (recreat en laboratori).

El 26 de febrer de 2001 en la publicació científica PNAS es va reconstruir per primera volta un virus de grip en la seqüència del segment NS del virus de 1918 i en la seqüència d'un virus adaptat en rates. Els investigadors varen reconstruir eixe virus quimera i varen evaluar la seua virulència.

Els investigadors que varen realisar este treball varen comprendre que la clau per a entendre el potencial de virulència d'un cep de virus de grip passava per estudiar el seu patró molecular i les característiques fenotípicas associades a la seua seqüència genètica; en atres paraules, la clau per a entendre la virulència d'un cep de grip requerix manipular la seqüència genètica del virus i estudiar el seu comportament. La tècnica biomolecular que permet realisar tals estudis rep el nom de «genètica inversa». La genètica inversa es basa en la possibilitat de «rescatar» un virus de novo a partir de l'expressió del seu material genètic. L'expressió coordinada del genoma d'un virus en una cèlula usant vectores d'expressió permet que es produïxquen tots els factors necessaris per a la creació del virus.

Un equip multidisciplinario, capitaneado pel burgalés Adolfo García Sastre, un dels pares de la genètica inversa del virus de la grip, es va propondre en el 2003 la titánica tasca de trobar les causes que varen propiciar la pandèmia de virus de la grip de 1918. Els investigadors que varen participar en este proyecte pretenien trobar eixes causes analisant les característiques moleculars distintives d'este virus pandémico. L'equip va englobar, junt en el grup d'Adolfo García-Sastre, als grups de Peter Palese, Ian Wilson, Christopher Basler, Michael Katze i Jeffrey Taubenberger.

El 6 de febrer de 2004 es va publicar en la revista Science un artícul realisat per dos equips d'investigadors, un dirigit per Sir John Skehel, director de l'Institut Nacional d'Investigació Mèdica (National Institute for Medical Research) de Londres, i un atre pel professor Ian Wilson del Scripps Research Institute de Sant Diego, Califòrnia. Abdós havien sintetisat la proteïna hemaglutinina responsable de l'epidèmia de grip de 1918 combinant ADN procedent del pulmó d'una dòna inuit trobada en la tundra d'Alaska i de mostres preservades de soldats nortamericans de la Primera Guerra Mundial.

Archiu:165- CAPS 76 -police-l restored.jpg

Policies preparats per a actuar en mig de la pandèmia en Seattle, Estats Units.

El 5 d'octubre de 2005, també en Science, es va publicar per primera volta en l'història la reconstrucció d'un virus extint, el virus de la grip de 1918. El virus va ser totalment reconstruït in vitro a partir de les seqüències obtingudes de l'anàlisis de mostres històriques de teixits realisats pel grup de Jeffrey Taubenberger. Segons l'informe, despuix de vàries décades els científics varen conseguir recrear el virus en ajuda de tècniques de genètica inversa, per a «retornar-ho a la vida» en un laboratori d'bioseguridad de nivell 3, dels Centres per al Control i Prevenció de Malalties en Atlanta. Els seus efectes varen ser estudiats en rates, embrions de pollet i cèlules pulmonars humanes, amprant per a això diverses versions fabricades en gens d'atres virus gripales, i aixina efectuar comparacions i descobrir els elements que ho varen fer tan mortífero. De la mateixa manera que l'original, el virus reconstituido va matar en pocs dies a les rates, i es va comprovar que també matava als embrions de pollet, de la mateixa manera que el virus aviar H5N1.

Contenció en els mijos actuals

Archiu:Biosafety level 4 hazmat suit.jpg

Image d'un Laboratori de contenció biològica nivell 4, el United States Army Medical Research Institute of Infectious Diseases.

Si en el XXI es produïra una zoonosis causada per virus d'alta virulència i en el que l'espècie humana no haguera tingut contacte algun, no es considera possible detindre-ho en els mijos actuals, a lo manco en la primera onada (vejau l'eixemple de la pandèmia de COVID-19). Certament la Humanitat conta en vàries ventages respecte a la situació científica i tècnica de 1918. Algunes de les més importants són:

• Posseir laboratoris de contenció biològica nivell 3 i 4 en lloc de tindre els científics que investigar protegits simplement per una bata i una mascarilla.
• Dispondre els hospitals molt millor equipats, en mijos com a unitats de contes i de vigilància intensiva.
• Posseir més informació i experiència, tant en l'aïllament, estudi de l'agent infecciós per a sintetisar vacunes, com en el coneiximent dels patógenos i les formes de combatre'ls, en 1918 no tenien clar si era un virus, una bactèria o algun atre causant.
• Dispondre d'una indústria farmacèutica capaç de produir ingents cantitats d'antibiòtics i antivirales que detinguen les infeccions secundàries i l'infecció principal.
• Contar en una capacitat molt major per a produir vacunes.

Pese a totes estes ventages, en una població de huit mil millons de sers humans i el transport aéreu com a nou vector de propagació es considera difícil el detindre una epidèmia com la de 1918, a lo manco en la seua primera onada. Escapa de la capacitat tècnica i científica actual aïllar el virus, analisar-ho, trobar una vacuna i produir les suficients dosis ans que el virus s'expandira pel món. De la mateixa manera l'indústria farmacèutica, pese a estar molt més desenrollada que en 1918, no seria capaç de produir suficients antibiòtics ni suficients antivirales per a varis mils de millons de persones en poc temps.

Entre les desventages que deixen vulnerable a la població mundial es pot citar:

• Falta de cultura d'higiene en regions econòmicament castigades.
• Falta d'interés polític per part de l'Estat en l'atenció a la salut pública.
• Carències en inversió estatal per a previndre catàstrofe sanitàries.

• Deficiències o absències en el destí de recursos públics obtinguts d'imposts dels ciutadans per a la construcció d'hospitals, renovació d'equip mèdic, contractació de personal de salut, i millores en el benestar del personal per a que brinden una atenció de calitat.
• Destinar recursos públics en investigació i desenroll en ciència i tecnologia.

Investigació

L'orige de la pandèmia de grip de 1918 i la relació entre els brots casi simultàneus en humans i porcs han segut controvertits. Una hipòtesis és que el cep del virus es va detectar en Fort Riley, Kansas, en virus en aus de corral i porcs que el fort crie per a aliment; Els soldats varen ser enviats des de Fort Riley al voltant del món, a on varen propagar la malaltia. Les similituts entre una reconstrucció del virus i els virus aviarios, combinada en la pandèmia humana que precedix als primers informes de influenza en porcs, varen dur als investigadors a concloure que el virus de la influenza va botar directament de les aus als humans, i els porcs varen contraure la malaltia dels humans.

Uns atres no estan d'acort, i una investigació més recent ha sugerit que el cep pot haver-se originat en una espècie de mamífer no humà. S'ha establit una data estimada per a la seua aparició en hostes mamífers en el periodo 1882-1913. Este virus ancestro va divergir al voltant de 1913–1915 en dos clados (o grups biològics), lo que va donar orige als linajes clàssics de la grip porcina H1N1. L'últim antepassat comú dels ceps humans data de febrer de 1917 a abril de 1918. Degut a que els porcs s'infecten més fàcilment en els virus de la grip aviar que els humans, es va sugerir que eren els receptors originals del virus, transmetent el virus als humans en algun moment entre 1913 i 1918.

Un esforç per recrear el cep de la grip de 1918 (un subtipo de cep aviar H1N1) va ser una colaboració entre l'Institut de Patologia de les Forces Armades, el Laboratori d'Investigació d'Aus de Corral del Surest de el USDA i l'Escola de Medicina Mount Sinai en la ciutat de Nova York. L'esforç va donar com resultat l'anunci (el 5 d'octubre de 2005) de que el grup havia determinat en èxit la seqüència genètica del virus, utilisant mostres històriques de teixit recuperades pel patólogo Johan Hultin d'una víctima inuit de grip enterrada en el permafrost d'Alaska i mostres preservades de soldats nortamericans Roscoe Vaughan i James Downs.

El 18 de giner de 2007, Kobasa et al. (2007) varen informar que les mones (Macaca fascicularis) infectats en el cep de la grip recreada varen exhibir síntomes clàssics de la pandèmia de 1918 i varen morir a causa de tormentes de citoquinas, una reacció exagerada del sistema inmunitario. Açò pot explicar per qué la grip de 1918 va tindre un efecte sorprenent en les persones més jóvens i saludables, ya que una persona en un sistema inmunitario més fort podria tindre una reacció exagerada més forta.

El 16 de setembre de 2008, el cos del polític i diplomàtic britànic sir Mark Sykes va ser exhumat per a estudiar el ARN del virus de la grip en un esforç per comprendre l'estructura genètica de la grip aviar H5N1 moderna. Sykes havia segut enterrat en 1919 en un ataüt de plom que els científics esperaven que haguera ajudat a preservar el virus. Es va descobrir que l'ataüt estava partit i el cadàver es va descompondre greument; no obstant, es varen prendre mostres de teixit pulmonar i cerebral.

En decembre de 2008, l'investigació realisada per Yoshihiro Kawaoka, de l'Universitat de Wisconsin, va relacionar la presència de tres gens específics (denominats PA, PB1 i PB2) i una nucleoproteína derivada de les mostres de grip de 1918 en la capacitat del virus de la grip per a invadir els pulmons i causar neumonia. La combinació va desencadenar síntomes similars en les proves en animals.

En juny de 2010, un equip de l'Escola de Medicina Mount Sinai va informar que la vacuna contra la pandèmia de grip de 2009 va proporcionar certa protecció creuada contra el cep de la pandèmia de 1918.

Una de les poques coses que se sap en certea sobre la grip en 1918 i durant alguns anys despuix va ser que, llevat en el laboratori, era exclusivament una malaltia dels sers humans.

En 2013, el Grup d'Investigació i Modelació de AIR Worldwide "va caracterisar la pandèmia històrica de 1918 i va estimar els efectes d'una pandèmia similar que ocorre hui usant el model de grip pandémica AIR". En el model, "un event modern de 'grip espanyola' resultaria en pèrdues de segur de vida adicionals d'entre US$15,3-27,8 mil millons sol en els Estats Units", en 188 000-337 000 morts en els Estats Units.

En 2018, Michael Worobey, professor de biologia evolutiva en la Universitat d'Arizona que està examinant l'història de la pandèmia de 1918, va revelar que va obtindre diapositives de teixit creades per William Rolland, un mege que va informar sobre una malaltia respiratòria que provablement siga el virus mentres un patólogo en l'eixèrcit britànic durant la Primera Guerra Mundial. Rolland havia escrit un artícul en The Lancet durant 1917 sobre un brot de malaltia respiratòria que va començar en 1916 en Étaples, França. Worobey va traçar referències recents a eixe artícul a membres de la família que havien retingut les diapositives que Rolland havia preparat durant eixe temps. Worobey va extraure teixit dels portaobjetos per a revelar potencialment més sobre l'orige del patógeno.

Malalts célebres

Archiu:Edvard Munch - Self-Portrait with the Spanish Flu (1919).jpg

Autorretrato d'Edvard Munch, qui va patir la grip de 1918.

• Alfonso XIII, rei d'Espanya. Encara que nous estudis^{cita requerida} sugerixen que va tindre angines i la malaltia seria una escarlatina (Font: Diari ABC de l'época).
• Manuel García Prieto, president del Govern d'Espanya.
• Francisco de Paula Rodrigues Alves, president electe de Brasil pero no va poder prendre possessió a causa de la seua mort per esta malaltia.
• Edvard Munch, artiste noruec que va pintar el seu autorretrato malalt.
• Egon Schiele, artiste austríac que va morir a causa d'esta malaltia.
• Armant Reverón, artiste veneçolà que la va superar per mig d'un estrany método, el qual consistia en trotar durant un llarc temps i després, tot suorós, banyar-se en aigua freda.
• Guillermo II, emperador d'Alemània.
• Lloyd George, primer ministre britànic.
• Franklin Delano Roosevelt, assistent del secretari de marina i futur president nortamericà.
• Woodrow Wilson, president dels Estats Units.
• Max Weber, sociòlec, economiste, juriste, historiador i politòlec alemà.
• Guillaume Apollinaire, poeta francés.
• Edmond Rostand, dramaturc francés.

• Sants Francisco i Jacinta Marto, pastorcitos de Fátima.

Vejau també

• Crisis sanitària
• Grip porcina
• Pandèmia de grip A (H1N1) de 2009-2010
• Anexe:Cronologia de les epidèmies
• Pandèmia de COVID-19
• Pandèmia de grip de 1889-1890
• Pandèmia de grip de 1918 en Chile
• Pandèmia de grip de 1918 en Veneçola
• Pandèmia de grip de 1957-1958
• Pandèmia de grip de 1968
• Grip russa de 1977

Bibliografia

1. Desacatos.(32)

159-174.ISSN 2448-5144.

1. (2000) Caracas i la grip espanyola de 1918: epidèmies i política sanitària, Universitat Catòlica Andrés Bell. ISBN 9789802442539.
2. (1993) La grip espanyola: la pandèmia de 1918-1919, Centre d'Investigacions Sociològiques. ISBN 84-7476-187-5.
3. (2013) The Spanish Flu: Narrative and Cultural Identity in Spain, 1918 (en en), Springer. ISBN 978-1-137-33920-1.
4. (2006) Britain and the 1918-19 Influenza Pandemic: A Dark Epilogue (en en), Routledge. ISBN 0-415-36560-0.
5. (2012).L'aventura de l'Història.Arlanza Edicions.Madrit:14(161)ISSN 1579-427X.
6. Mata, Santiago (2017). Cóm l'Eixèrcit Americà Va contagiar Al Món la Grip Espanyola, Madrit: Edicions Amanecer. ISBN 9781521858219.
7. Bull Hist Med..65(1)

4–21.

1. (2014) The Spanish Influenza Pandemic of 1918-1919: Perspectives from the Iberian Peninsula and the Americas (en en), Boydell & Brewer. ISBN 9781580464963.
2. Qureshi, Adnan (2016). Ebola Virus Disease: From Origin to Outbreak (en en), Academic Press. ISBN 978-0-12-804230-4.
3. Emerging Infectious Diseases.12(1)ISSN 1080-6059.
4. Diari La Nació la grip espanyola aplega al Paraguay 1918/

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Grip espanyola.
• Documental: "Pandèmia: cóm un virus va canviar el món en 1918" (Video CNN en espanyol, 2021).
• La grip de 1918 va poder ser espanyola. Un estudi indica que en Madrit va estar l'orige d'un cep letal del virus, El País, 29 de juliol de 2014]

• La grip del sigle
• Archivat el 7 de juny de 2020 archivat en Wayback Machine., L'opinió de Zamora, 22 de decembre de 2012]
• Cent anys de la pandèmia de la "grip espanyola", L'opinió de Zamora, 22 d'octubre de 2018
• La verge del Trànsit contra la grip espanyola, L'Opinió de Zamora, 28 de maig de 2017.
• La grip que va causar la major catàstrofe demogràfica de Vigo, 4/11/2010, El Far de Vigo
• Cròniques de La Vanguardia sobre la Grip Espanyola, en web archive.org
• La grip espanyola, en Apunts de demografia, Juliol Pérez Díaz