Notice: Unexpected clearActionName after getActionName already called in /var/www/lenciclopedia.org/w/includes/context/RequestContext.php on line 318
Influenza A virus subtype H5N1 - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià Anar al contingut

Influenza A virus subtype H5N1

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «H5N1»)
H5N1 (Influenza A virus subtype H5N1)
Est artícul tracta sobre el virus. Per a la propagació mundial 2004-2005 vore grip aviar.


H5N1 és un cep altament patógena de grip aviar. La primera aparició d'este tipo de grip en humans es va donar en 1997 en Hong Kong.[1] L'infecció en humans va coincidir en una epidèmia de grip aviaria, causada pel mateix cep, en la població de pollets en Hong Kong. El nom H5N1 es referix al tipo dels antígenos de superfície presents en el virus: hemaglutinina tipo 5 i neuraminidasa tipo 1.

Les aus són el reservorio natural del virus.[2] Normalment el virus és transportat en l'intestí de les aus, i no són letals. No obstant, esta variant ha mutado a la més letal dels ceps de virus de la grip existent. Les mutacions són normals i ya han passat en anterioritat, com la pandèmia per grip causada en 1918 coneguda com grip espanyola, una variant d'H1N1 en la que varen morir entre 50 i 100 millons de persones en tot lo món.

A pesar de que fins fa poc es creïa que els mamífers s'infectaven del virus per mig del contacte en aus infectades, hi ha evidència creixent per a pensar que H5N1 es pot propagar també de manera directa entre mamífers.[3]

Fins a octubre de 2005 solament s'havien notificat al voltant de 200 persones infectades per l'H5N1, pero la seua taxa de mortalitat va ser molt elevada (per damunt del 59 %). Tretze països d'Àsia i Europa s'han vist afectats, i més de 120 millons d'aus han mort, han segut sacrificades o posades en quarantena.

El 26 de decembre de 2005, científics chinencs varen assegurar que havien sintetisat la primera vacuna activa del món per a aus contra el virus letal H5N1 de la grip aviar, útil també contra la malaltia de Newcastle. [1]. No obstant, actualment no existix cap vacuna comercial que puga previndre el contagi d'esta malaltia. [2]

El cep ha segut cridada HPAI A/H5N1 que significa Subtipo H5N1 del virus de la influenza aviar tipo A, altament patógeno per les seues sigles en anglés; est és el virus responsable de la grip H5N1 comunament cridada grip aviar.

Per l'alta letalidad i virulència del virus HPAI A/H5N1, la seua presència endèmica, el creixent número d'organismes hospedadores i a la seua capacitat de sofrir mutacions significatives, el virus s'ha convertit en la major amenaça de pandèmia a nivell mundial, i s'han destinat mils de millons de dólars en la seua investigació i per a la preparació d'una possible pandèmia de grip aviar altament patógena.

El virus HPAI A/H5N1 pertany al gènero Influenzavirus A, i a la seua volta a la família Orthomyxoviridae. És, per tant, un virus de 90 a 120 nm de diàmetro, que posseïx una envoltura de capa lipídica derivada de la membrana plasmática de la cèlula en que el virus es replica, en una cápside de simetria helicoidal que protegix el genoma de 13.6 kilobases.

El material genètic es compon per una sola cadena llineal d'ARN, de sentit negatiu (és dir, de sentit contrari o complementària al ARNm que se sintetisarà), dividida en 8 segments que contenen l'informació de 10 gens. Cada segment es troba protegit per una nucleocápside, formada estructuralment per un segment de ARN, vàries molècules de nucleoproteínas, i el complex ARN polimerasa més enzimes associades necessàries per a la #síntesis del ARNm viral.

Els gens, en orde del segment de ARN en que es troben, són els següents: PB2, PB1, PA, HA, N, NA, M1/M2, i NS1/NS2.

Els segments, a la seua volta, s'organisen segons el tipo de producte dels gens: glicoproteína de superfície, proteïnes internes i components del complex polimerasa.

Transmissió i infecció

[editar | editar còdic]
Expansió del virus H5N1
 →  Països en aus de corral o selvats mortes per H5N1.
 →  Països en aus de corral o selvats mortes per H5N1 i que han notificat casos humans d'H5N1.
 →  Països en humans, aus de corral i aus selvades mortes per H5N1.

Aus infectades transmeten l'H5N1 a través de la saliva, secrecions nassals i fecals. Atres aus poden contagiar-se per mig del contacte directe en estes secrecions o quan entren en contacte en superfícies contaminades en este material. Per les pràctiques migratòries dels portadors del virus H5N1, és possible que s'haja disseminat en tot lo món.

Les epidèmies anteriors de grip aviar s'han originat típicament en condicions de sobrepoblación del surest i este asiàtic, a on humans, porcs i aus de corral viuen en espais tancats. En estes condicions un virus pot mutar en un més propici per a infectar humans.[4]

La majoria dels casos d'H5N1 han segut notificats en el surest i este asiàtics. Una volta que es detecta una epidèmia, les autoritats locals normalment ordenen el sacrifici massiu d'aus i animals infectats. Si açò és portat a terme en suficient rapidea, és possible evitar una crisis major. No obstant, la Organisació Mundial de la Salut ha expressat preocupació perque no tots els països estan notificant les epidèmies en tant detall com deuen. China, per eixemple, ha negat en el passat epidèmies de SARS i VIH.

Síntomes

[editar | editar còdic]

En els humans, ya que l'H5N1 és un virus de influenza, els síntomes poden aparéixer com d'una grip comuna, en febra, tós, gola reseca i miàlgia. No obstant, en casos més greus es poden desenrollar neumonia i atres problemes en l'aparat respiratori; en alguns casos pot provocar la mort. Per al 5 de juliol de 2013 s'havien confirmat 633 casos de grip aviar dels quals varen fallir 377 (setembre de 2013), és dir 59.5 %. Els pacients infectats d'H5N1 han presentat pocs casos de conjuntivitis, a diferència dels casos humans del virus H7.[4]

L'últim cas notificat de mort pel virus H5N1 es va donar en Mèxic el 8 d'abril de 2025.

Tractament

[editar | editar còdic]

Plantilla:Further


No existix un tractament molt eficaç per a la grip H5N1, pero oseltamivir (comercialisat per Roche com Tamiflu), a voltes pot inhibir la propagació del virus de la grip dins del cos de l'usuari. Este fàrmac s'ha convertit en el foc d'atenció d'alguns governs i organisacions que tracten de preparar-se per a una possible pandèmia d'H5N1.[5] El 20 d'abril de 2006, Roche AG va anunciar que una reserva de tres millons de cicles de tractament de Tamiflu estan esperant a disposició de la Organisació Mundial de la Salut per a ser utilisats en cas d'una pandèmia de grip; per separat, Roche donó dos millons de cursos a l'OMS para el seu us en països en desenroll que poden vore's afectats per una pandèmia d'este tipo pero que carixen de la capacitat de comprar grans cantitats del medicament.[6]

No obstant, l'expert de l'OMS Hassan al-Bushra ha dit:

"Inclús ara, seguim sense estar segurs de l'efectivitat real de Tamiflu. Sobre una vacuna, no es pot començar a treballar en ella fins que sorgixca un nou virus, i preveem que prendria de sis a nou mesos desenrollar-la. Pel moment, no podem en modo algun contar en una potencial vacuna per a evitar la propagació d'un contagiós virus de la influenza, els diversos antecedents de la qual en els últims 90 anys han segut altament patogénicos".[7]

Els estudis en animals i de laboratori sugerixen que Relenza (zanamivir), que pertany a la mateixa classe de medicaments que Tamiflu, també pot ser eficaç contra l'H5N1. En un estudi realisat en rates en 2000, "zanamivir va demostrar ser eficaç en el tractament dels virus de la influenza aviar H9N2, H6N1 i H5N1 transmisibles als mamífers".[8] Ademés, els estudis en rates sugerixen que la combinació de zanamivir, celecoxib i mesalazina sembla prometedora i produïx una taxa de supervivència del 50 % en comparació a l'absència de supervivència en el grup de placebo.[9] Si ben ningú sap si el zanamivir serà útil o no en un cep pandémica encara per existir d'H5N1, podria ser útil almagasenar zanamivir i oseltamivir en cas d'una pandèmia de influenza H5N1. Ni el oseltamivir ni el zanamivir poden fabricar-se en cantitats que serien significatives una volta que comence la transmissió humana eficient.[10] En setembre de 2006, un científic de l'OMS va anunciar que els estudis havien confirmat casos de ceps H5N1 resistents a Tamiflu i Amantadine.[11] També han aparegut ceps resistents a Tamiflu en la UE, que seguixen sent sensibles a Relenza.[12][13]

Aspectes genètics

[editar | editar còdic]
Vore també: Influenzavirus A

El primer cep conegut de grip aviar altament patógena A(H5N1) (cridada A/chicken/Scotland/59) va matar a dos bandadas de pollets en Escòcia en 1959, pero eixe cep era molt diferent del cep altament patógena de l'H5N1. El cep dominant de la IAAP A(H5N1) en 2004 va evolucionar de 1999 a 2002 creant el genotip Z.[14] També li l'ha denominat "IAAP A(H5N1) de linaje asiàtic".

La IAAP A(H5N1) de linaje asiàtic es dividix en dos clados antigénicos. "Clado 1" inclou aïllats humans i d'aus de Vietnam, Tailàndia i Camboya i aïllats d'aus de Laos i Malàsia. Els virus del clado 2 es varen identificar per primera volta en aus aïllades de China, Indonèsia, Japó i Corea del Sur abans de propagar-se cap a l'oest, Orient Mig, Europa i Àfrica. Els virus del clado 2 han segut els principals responsables de les infeccions humanes per H5N1 que es varen produir durant finals de 2005 a 2006, segons la OMS. Els anàlisis genètics han identificat sis subclados del clado 2, tres dels quals tenen una distribució geogràfica distinta i han estat implicats en infeccions humanes: Mapa

  • Subclado 1, Indonèsia
  • Subclado 2, Europa, Orient Mig i Àfrica (denominat EMA)

Un estudi de 2007 centrat en el subclado EMA va tirar més llum sobre les mutacions EMA. "Els 36 nous aïllats dels que s'informa ací amplien enormement la cantitat de senyes de seqüències de genoma complet disponibles d'aïllats recents de grip aviar (H5N1). Abans del nostre proyecte, GenBank només contenia atres 5 genomes complets d'Europa per al periodo 2004-2006, i no contenia genomes complets d'Orient Mig o del nort d'Àfrica. El nostre anàlisis va mostrar vàries troballes noves. En primer lloc, totes les mostres europees, d'Orient Mig i africanes pertanyen a un clado distint d'atres clados asiàtics contemporàneus, tots els quals compartixen ascendència en el cep original d'Hong Kong de 1997. Els arbres filogenético construïts a partir de cada u dels 8 segments mostren una image coherent de 3 linajes, com ilustra l'arbre Ha de la Figura 1. Dos clados contenen exclusivament ceps vietnamites. Dos dels clados contenen exclusivament ceps vietnamites; el més menut d'ells, en 5 ceps, es denomina V1; el clado més gran, en 9 ceps, és el V2. Els 22 aïllats restants formen part d'un tercer clado clarament diferenciat, denominat EMA, que inclou mostres d'Europa, Orient Mig i Àfrica. Els arbres dels atres 7 segments mostren una topología similar, en els clados V1, V2 i EMA clarament separats en cada cas. Els anàlisis de tots els genomes complets de grip (H5N1) disponibles i de 589 seqüències d'HA varen situar al clado EMA com a distint dels clados principals que circulen en la República Popular China, Indonèsia i el surest asiàtic".[18]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Yen Ky et al.Clinical features and rapid viral #diagnosis of human disease associated with avian influenza A H5N1 virus. Lancet 1998 Feb 14;351(9101):460-1. PMID 9482437
  2. ↑ Huang, I. et al., 2013, The duck genome and transcriptome provide insight into an avian influenza virus reservoir species. Nat Genet., 45(7):776-83. PMID 23749191
  3. ↑ «Mass death of elephant seal pups raises fears of bird flu spreading in mammals».New Scientist.261(3475)
    13.ISSN 0262-4079.doi:10.1016/s0262-4079(24)00151-9.Consultat el 2024-02-24.
  4. ↑ 4,0 4,1 Martínez Hernández (2009). , Primera edició (en Espanyol), Madrit. ISBN 13: 978-84-8451-033-8.
  5. ↑ Medline Plus. «Oseltamivir (Systemic)». National Institutes of Health (NIH).
  6. ↑ Associated Press, "Tamiflu is Set Aside for WHO," The Wall Street Journal, April 20, 2006, p. D6.
  7. ↑ Integrated Regional Information Networks. Middle East: Interview with WHO experts Hassan al-Bushra and John Jabbour, Alertnet Reuters foundation.
  8. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Zanamivir». Influenza Report.
  9. ↑ Zheng B.-J.. “Delayed antiviral plus immunomodulator treatment still reduïxes mortality in mice infected by high inoculum of influenza A/H5N1 virus”. Proceedings of the National Academy of Sciences 105 (23): 8091–8096. doi:10.1073/pnas.0711942105. PMID 18523003. Bibcode: 2008PNAS..105.8091Z.
  10. ↑ Oseltamivir-resistant H5N1 virus isolated from Vietnamese girl, Center for Infectious Disease Research and Policy (CIDRAP).
  11. ↑ O.N. Says Bird Flu Awareness Increases, National Public Ràdio (NPR).
  12. ↑ “Crystal structures of oseltamivir-resistant influenza virus neuraminidase mutants” (2008). Nature 453 (7199): 1258–1261. doi:10.1038/nature06956. PMID 18480754. Bibcode: 2008Natur.453.1258C.
  13. ↑ “Design of Multi-Binding-Site Inhibitors, Ligand Efficiency, and Consensus Screening of Avian Influenza H5N1 Wild-Type Neuraminidase and of the Oseltamivir-Resistant H274I Variant” (2008). J. Chem. Inf. Model. 48 (10): 2074–2080. doi:10.1021/ci800242z. PMID 18847186.
  14. ↑ (2006) «Avian Influenza», Kamps, B. S. (ed.). Influenza Report 2006, Paris: Flying Publisher. ISBN 978-3-924774-51-6.
  15. ↑ “H5N1 Influenza – Continuing Evolution and Spread” . NEJM 355 (21): 2174–2177. doi:10.1056/NEJMp068205. PMID 17124014.
  16. ↑ «WHO changes H5N1 strains for pandemic vaccines, raising concern over virus evolution». Center for Infectious Disease Research and Policy (CIDRAP).
  17. ↑ «Antigenic and genetic characteristics of H5N1 viruses and candidate H5N1 vaccine viruses developed for potential use as pre-pandemic vaccines». World Health Organization (WHO).
  18. ↑ “Genome Analysis Linking Recent European and African Influenza (H5N1) Viruses - Volume 13, Number 5—May 2007 - Emerging Infectious Diseases journal - CDC” (en-us) (2007). Emerging Infectious Diseases 13 (5): 713–718. doi:10.3201/eid1305.070013. PMID 17553249. PMC:2432181.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Influenza_A_virus_subtype_H5N1&oldid=606108»