Chernóbil
.jpg)
Chernóbil[1] (Plantilla:Cirílico, Plantilla:Cirílico) és una ciutat situada al nort d'Ucrània, en la óblast de Kiev, prop de la frontera en Bielorússia.
La ciutat de Chernóbil va ser evacuada el 27 d'abril de 1986, un dia despuix del accident nuclear succeït en la central nuclear Vladímir Ilich Lenin (a 3 quilómetros de la ciutat de Prípiat, actual Ucrània), considerat com el més greu en la Escala Internacional d'Accidents Nuclears (l'accident major, nivell 7). Com a conseqüència, les persones varen tindre que abandonar les seues llars, persones mortes i ferides, radioactividad lliberada, àrees contaminades, i la radioactividad va provocar malalties com, càncer i també va haver pèrdues econòmiques i mils de persones que es varen vore obligades a abandonar les seues llars varen ser algunes de les conseqüències que va deixar la catàstrofe. Dita central està situada a 14,5 quilómetros al noroccidente de la ciutat de Chernóbil. La central nuclear es troba en la regió de Chernóbil, pero la ciutat i la central no estaven directament relacionades.
Les cases encara habitades no són molt diferents de les desocupadas, i els seus escassos habitants usen símbols per a avisar que «l'amo d'esta casa viu ací». Aixina mateix, els vigilants i el personal administratiu de la zona d'exclusió estan hostajats en l'extrem de la ciutat més distant a la central. Abans de l'accident, vivien 14 000 persones en la ciutat; en anys recents, menys de mil.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom de la ciutat podria tindre el seu orige en l'unió de les paraules chorni (чорний, ‘negre’) i byllia (билля, ‘pastura’ o ‘fulls’); i per lo tant podria significar ‘pastura negra’ o ‘fulls negres’. També s'especula en que el seu nom podria vindre de les paraules en ucranià polin girkii (Полин гіркий), en les que es denomina la Artemisia absinthium, una planta abundant en el lloc.
Història
[editar | editar còdic]
Categoría:Wikipedia:Traducciones para mejorarEste lloc era originalment partix de la Rus de Kiev.[2]El nom Chernóbil es va mencionar per primera volta en 1193, descrit com un pabelló de caça del kniaz (rei, príncip) Rostislavich.[2]Durant el XIII va ser una vila real del Gran Ducado de Lituània.[2]En 1566, el poble va ser concedit com feu a Filon Kmita, un capità lituà de la cavalleria real.[2]En 1569, la província que contenia a Chernóbil va ser traslladada al Regne de Polònia.[2]En 1793, el Imperi rus va recuperar la regió completa.[2]
Rus de Kiev
[editar | editar còdic]En el nort i noroest de l'antic territori del Principat de Kiev, en el X ya hi havia una ret de ciutats, castells feudals i assentaments. La major part de les poblacions d'esta ret es trobaven a les vores dels rius Prípiat, Téteriv, Irpín i Uzh. Es conserven els noms d'alguns antics assentaments, en particular Óvruch, Rilsk, Semoch i uns atres. Entre estos assentaments històrics es trobava el més poderós, Chernóbil.
La primera volta que es va mencionar el nom de la ciutat de Chernóbil va ser en els anys del Còdex de Hipacio, aproximadament en l'any 1193. Rostislav Riúrikovich, fill del Gran príncip de la Rus de Kiev Riúrik Rostislávich, va estar en un viage de peixca des de Chernóbil a Tortsiyska. En els anys del Còdex de Laurencio, en març de 1127, un dels príncips va fundar la ciutat de Strézhiv, una ciutat al sur de Pólatsk, la més meridional del Principat de Pólatsk.[3]
Les indicacions demostren que a finals de el XIX encara es podien trobar restants d'edificis i túnels de la ciutat de Strézhiv. En un dels túmulos, cridat Tatar, es varen trobar armes, tesors de joyes plateadas, decoració de bronze i art dels sigles XII i XIII. Es considera que en els anys del Còdex de Hipacio es troben molts monuments en Chernóbil, pero no hi ha cap en Strézhiv. Per a llavors la artemisa i el ajenjo ya abundaven en les afores del poble.
Des dels començos de la segona mitat de el XVIII, la ciutat es va convertir en un dels majors centres del judaisme jasídico. La dinastia jasídica de Chernóbil va ser fundada per Menajem Najum Twersky, també conegut com el Rabino Mardoqueo de Chernóbil. Gran part de la població judeua va ser víctima de pogroms en octubre de 1905 i en març i abril de 1919, en els que molts judeus varen perdre la vida i les propietats de molts uns atres varen ser ultrajadas. En 1920, els hereus de Twersky varen deixar Chernóbil, i la ciutat va deixar de ser un centre jasídico.
Durant les guerres civils que varen assotar la regió durant el periodo 1917-1920 va ser ocupada primer pel Eixèrcit Blanco i després pel Eixèrcit Rojo.
En 1921, Chernóbil va passar a formar part de la recent formada República Socialista Soviètica d'Ucrània.[2]
Durant el periodo 1929-1933, Chernóbil va sofrir morts massives durant la colectivización, en el Holodomor i en la subsegüent hambruna. La comunitat polaca de Chernóbil va ser deportada a Kazakhstan en 1936, fent la travessia en molt males condicions, en el que la majoria dels deportats va morir de fam i de fret.
Durant la Segona Guerra Mundial la ciutat va ser ocupada entre 1941 i 1944. La comunitat judeua de la ciutat va ser exterminada durant este periodo.[2]
Durant l'invasió de l'imperi mongol-tàrtar
[editar | editar còdic]L'història de l'antiga ciutat de Chernóbil està conectada en el governe polac, en el governe lituà i en l'invasió del imperi mongol-tàrtar. En el XIII, la batalla de l'armada lituana-ucraniana i de l'armada dels tàrtars-mongoles va prendre eixa zona, ya que invadien el riu Prípiat i el riu Dniéper. L'armada mongola va actuar baix la direcció de Kaydan-Batyya. La batalla va ser la primera guanyada pels russos contra el Imperi mongol.
En 1569, despuix de la firma de l'acort entre Ucrània, Lituània i Polònia, la ciutat va passar finalment a ser possessió de Polònia, dins de la dinastia dels senyors Sapegov. La Guerra d'Emancipació, de 1648-1654, no es va escampar per les terres de Chernóbil. Com a resultat de la guerra, la ciutat va tornar a ser part d'Ucrània. El rebel règim de l'armada de Kiev, baix control de Khmelnitsky A. Zhdanovicha, també va visitar Chernóbil.
Conservadors i vells creents en l'història del poble
[editar | editar còdic]En el XVIII una comunitat de conservadors varen trobar refugi en el poble de Chernóbil. En el bosc propenc varen escomençar a construir monasteris, als que tenien permesos resar als seus deus. Hui en dia en la Zona d'Alienació es poden trobar restants d'estos monasteris, cridats: "Posició dels antics assentaments".
Es va poder saber que els conservadors havien aplegat a Chernóbil, i havien passat la segona mitat de el XVII en el poble. Despuix varen crear una secta anomenada Chernóbil. El líder de la secta, Illarion Petrov, va tindre un malnom estrany: "Pates de vaca", va ser marcat per una estranya fe cega i fanatisme. La secta predicava l'arribada del anticristo i del fi del món. Despuix, a finals de el XVIII la secta va passar a ser part del Imperi austrohúngaro. Els sectarianos varen ser personalment invitats per l'emperador José II de Habsburgo que els va lliberar d'imposts pels pròxims 20 anys.
Els conservadors que es varen mantindre en Chernóbil varen fundar despuix assentaments com el de Zamoshnya, Krasilovka, i Bychki, que varen viure en ells fins a 1986.
En Chernóbil, en 1775 es va fundar un assentament de dissidents de Starodubya. Els dissidents tenien el seu propi assentament cridat St. Phillipe, en la que es trobava un retor.
Durant els tumults de masses dels ucranians sobre la gent en contra del Govern polac, ocorregut en els temps severs del banc ucranià, Chernóbil va ser capturada dos voltes, en 1747 i en 1751, pels rebels militars en la massacre polaca. Les represàlies eren grups de persones dirigides per Sir Matskevish, que anaven en espases i antorches per tot el terreny dels rius Teterev i Prípiat.
El riu Prípiat va ajudar molt per al creiximent del poble, els habitants dien que el riu era la seua mare. Això es devia a que la major part de la població del poble eren peixcadors. Estes persones també collien a voltes a les vores del riu tot tipo de bolets, bayas, hortalices.
Les majors proves per a compartir en Chernóbil, varen acabar sent la persecució del llenguage cultural, que va conduir a la població catòlica, que va ocórrer particularment durant l'ocupació del Govern polac. Se sap que en l'any 1600 es va construir una Iglésia catòlica en la ciutat i després es va crear un monasteri dominico.
Ortodoxos i judeus en Chernóbil
[editar | editar còdic]En 1749 en la ciutat, el consistori de Radomyshlskaya va construir la primera iglésia ortodoxa d'Illinskaya. La construcció de l'iglésia es va completar en 1779. En 1873 l'iglésia es va derribar i varen construir una de pedra, era l'iglésia més creativa i culta de tota la ciutat, pero en 1996 l'iglésia es va vindre completament avall.
Les memòries de Chernóbil existixen inclús en França: el 30 de juny de 1794 va ser guillotinada una nativa de Chernóbil de 26 anys, cridada Rozaliya Lyubomy-Hodkevich, per l'acusació de tindre vínculs en María Antonieta. Encara que l'història de Chernóbil a mitan de el XVIII es va vore envolta en les flames dels populars alçament, este periodo en particular es va caracterisar pel significat cultural i econòmic del desenroll de la ciutat.
Durant el XIX, els negocis varen escomençar a desenrollar-se i es varen construir escoles i facultats mèdiques. En 1855 es va obrir la primera parròquia, i el seu sacerdot fungió com a professor privat a varis chiquets de la vila. Els ensenyava en les seues pròpies llars ya que no existia cap edifici escolar. En eixe temps vivien aproximadament 4000 judeus, 2000 ortodoxos 1000 catòlics i 600 dissidents en Chernóbil. Tenia també cinc sinagogues, tres iglésies ortodoxes i una catòlica. A fins de el XIX es va obrir la primera escola, que tenia capacitat per a 60 alumnes i els professors de les quals eren els pares dels alumnes.
En els sigles XIX-XX, el poble de Chernóbil tenia aproximadament 17000 habitants, en aproximadament 2000 edificis, i encara que la població semblara menuda hi havia llogarets com Philevich, en la mitat de la població.
Un dels monuments més interessants i antics de la Zona d'Exclusió és l'iglésia de la Resurrecció en el bosc de Tolstói Els. L'iglésia de la Resurrecció es va construir en 1760, en el centre del bosc, era de fusta i posseïa tres naus, tenia finestres en la nau central per a l'allumenament, contenia pintures de el XIX. En 1897 se li va afegir una torre en una campana. Es va construir a l'estil de la parròquia ucraniana i l'iglésia es va cremar completament el 24 d'abril de 1996, dos dies abans del dècim aniversari del accident de Chernóbil.
Accident nuclear
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Accident de Chernóbil.
El 26 d'abril de 1986, el quart reactor de la Central Nuclear de Chernóbil va explotar a la 01:23,45 h (hora local). S'estava experimentant en el reactor per a comprovar si l'energia de les turbines podia generar suficient electricitat per a les bombes de refrigeració en cas de fallo (fins que arrancaren els generadors diésel). Pero una successió d'errors va provocar una enorme pujada de potència i una gran fusió de núcleu que va deixar al descobert el núcleu del reactor, en la qual cosa es va emetre una jagantesca núvol radiactiu cap a tota Europa. Tots els residents permanents de la ciutat i els que vivien en la zona d'exclusió varen ser evacuats degut a que els nivells de radiació varen sobrepassar tots els estàndarts de seguritat.[4] L'accident era fins a llavors l'únic de l'història que havia alcançat el nivell 7 de l'escala INES. No obstant, l'11 de març de 2011 el Govern japonés va elevar a eixe mateix grau el nivell d'alerta per l'accident de la planta nuclear de Fukushima, despuix del terremot i el maremoto ocorreguts en eixe país.
La ciutat de Chernóbil i els suburbis adjacents són ara llar de científics, oficials de manteniment de la central nuclear, liquidadorés, meges, científics i físics especialisats en radiació. Encara que Prípiat (una ciutat veïna a Chernóbil i la més propenca a la central nuclear) permaneix sense manteniment, Chernóbil ha segut renovada i és ara llar de més de 2000 persones. Entre ells, es troben els eventuals visitants a la zona d'exclusió, els qui s'hostagen en els sectors de la ciutat més distants a la central nuclear. Algunes dònes embarassades que varen ser alcançades per la radiació durant l'accident varen tindre fills que varen nàixer en malformacions o en problemes de salut crònics greus.
Per a evitar la fuga d'elements radioactivos del núcleu del reactor accidentat, li'l va cobrir en una estructura que albergava 400.000 metros cúbics de formigó i 7000 tonellades d'estructures metàliques. L'obra es va portar a terme en a penes 206 dies en mig de condicions extremes. En ella varen treballar unes 90.000 persones.
En novembre de 2016, trenta anys despuix de la tragèdia, es va inaugurar un nou sarcòfec al que es va denominar "Nou Sarcòfec Segur" (NSC, per les seues sigles en anglés). Consistix en una estructura mòvil, la major construïda fins a la data en el món, en forma d'arc de 110 metros d'alt, 150 d'ample i 256 de llarc i més de 30 000 tonellades. Es va construir a 180 metros del reactor i després, per mig d'un sofisticat sistema de raïls, va ser montat sobre este últim. S'estima que tindrà una duració de més de cent anys. El cost final de l'estructura va ser de 1500 millons d'euros, finançat pel Banc Europeu de Reconstrucció i Desenroll (BERD) junt a la colaboració de 28 països que varen aportar 1.417 millons d'euros i construït per l'empresa francesa Novarka. L'estructura està equipada en grues controlades a distància en l'objectiu d'anar desmontant el vell sarcòfec.[5]
La nova estructura permetrà desmantellar el sarcòfec i extraure el material radiactiu.[6] En 2023 s'espera completar la destrucció de la vella estructura, la tasca més delicada de tot el proyecte puix implica treballar en l'interior del reactor.[7]
Guerra rus-ucraniana
[editar | editar còdic]Durant la invasió russa a Ucrània, el 24 de febrer de 2022 forces russes varen prendre el control de la ciutat.[8]El 31 de març de 2022, les tropes russes es varen retirar de la zona.iniciar-retirada-de-chern%C3%B3bil/a-61323536#::text=La%20agència%20nuclear%20de%20Ucrània%2C%20Energoatom%2C%20inform%C3%B3%20este%20dijous%20(,a%20retirar-se%20de%20la%20zona.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Real Acadèmia Espanyola. «Chernóbil». Diccionari panhispánico de dubtes. Consultat el 3 de juliol de 2010.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Davies, Norman (1995) "Chernobyl", La Revisió Sármata, vol. 15, Nº 1
- Archivat el 4 de març de 2007 archivat en Wayback Machine..
- ↑ Чернобыль - Història de Chernóbil (en rus)
- ↑ «Preface:La radiació de Chernóbil és ara major de lo calculat». Archivat des d'el original, el 10 d'abril de 2012. Consultat el 16 de març de 2011.
- ↑ a-un-sigle_652115 La fatídica central de Chernóbil deixa de ser un perill per a un sigle Mig: Russia Beyond the Headlines Data:29 de novembre de 2016 Autor: Agència EFE
- ↑ Wood 2007, p. 63
- ↑ El nou sarcòfec de chernobil
- ↑ «Chernobyl: tropes russes s'apoderen de la planta d'energia nuclear» (en és). CNN. Consultat el 2022-02-24.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chernóbil» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.