Artemisia absinthium

Artemisia absinthium (Artemisia absinthium)

Artemisia absinthium (en llatí medieval aloxinus), cridada comunament ajenjo, asensio, ajorizo, artemisia amarga, herba mestra o herba santa, és una planta herbácea medicinal, del gènero Artemisia de la família de les asteráceas, nativa de les regions templades d'Europa, Àsia i nort d'Àfrica.

Coneguda des de molt antic ya pels egipcíacs, transmesa despuix als grecs, esta herba va ser denominada la «mare de totes les herbes» en l'obra Tesor dels pobres donades les seues múltiples aplicacions curativas. S'utilisa com tònic, antipirético i antihelmíntico, aixina com en l'elaboració de la absenta i del vermut.

Descripció

És una planta perenne herbácea, en un rizoma leñoso i dur. Els tallos són rectes. Creix entre 80 a 120 cm (rarament 150 cm) i és de coloració verda plateada. Els fulls, dispostes de forma espiralada, són de color vert grisáceo per l'anvers i blanques en el revers, cobertes de pelillos blanc plateados, en glándulas productores d'oli; els fulls basals són de fins a 25 cm de llongitut, bi a tripinadas en llarcs peciols, en fulls caulinares (sobre el talle) més menudes, de 5 a 10 cm de llarc, menys dividides, i en curts peciols; els fulls superiors poden ser simples i sésiles (sense pecíol). Les bràcteas involucrales són grisa verdoso, densament pubescentes.

Els seus florés són groc pàlit, tubulars, i en caps (capítuls), i a la seua volta en panícules hojosas i en bràctees. La floració es dona de principis d'estiu a principis d'autumne; la polinisació és anemófila.

El frut és un chicotet aquenio de 0,5 mm, més o menys cilíndric, alguna cosa curvat, en nervis obscurs, glabro i lluent; vilano absent, sent la dispersió de les llavors per gravetat.

Distribució i hàbitat

Es pot trobar en casi tota Europa i el Magreb occidental, ya que originalment es va distribuir des d'Europa Occidental fins a Àsia Central. I en l'actualitat és possible trobar-la en casi tot lo món per la poca dificultat del seu cultiu.

En Espanya es dona en tota la mitat meridional de la península, i més puntualment en les províncies de Valéncia, Múrcia i Granada (Serra Nevada). Com esta planta va ser molt cultivada antany, es poden trobar grans superfícies en eixemplars d'esta espècie.

Està naturalizada en gran part d'EE. UU.

Taxonomia

Artemisia absinthium va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 848. 1753.

Etimologia

Hi ha dos teories en l'etimologia de Artemisia: segons la primera, deu el seu nom a Artemisa, germana bessona d'Apolo i deesa grega de la caça i de les virtuts curativas, especialment dels embaràss i els parts. Segons la segona, el gènero va ser otorgat en honor a Artemisia II, germana i dòna de Mausolo, rei de la Caria, 353-352 a. C., que va regnar despuix de la mort del sobirà. En el seu homenage es va erigir el mausoleu de Halicarnaso, una de les sèt maravelles del món. Era experta en botànica i en medicina.

Absinthium: el nom vulgar de l'herba en llatí (que va aplegar al castellà com absenta). Prové del grec ἀψίνθιον (apsinthion), que es pot traduir com 'no-bebible'. Existixen raïls de la paraula enllaçades a la paraula persa spand o aspand, i inclús a la variant esfand, en la que es denomina a una herba de gust amarc.

Sinonímia

Absinthium bipedale, Gilib. Absinthium majus, Garsault Absinthium officinale, Brot. Absinthium vulgare, (L.) Lam. Artemisia absinthia, St.-Lag. Artemisia absinthium var. insipida, Stechm.

Artemisia baldaccii, Degen Artemisia doonense, Royle Artemisia kulbadica, Boiss. & Buhse Artemisia pendula, Salisb. Artemisia rehan, Chiov. Artemisia rhaetica, Brügger

Importància econòmica i cultural

Història

Dioscórides, en la seua obra De matèria mèdica i dels verins mortíferos, va descriure una llarga série de propietats del ajenjo, entre elles el seu us com a fàrmac digestiu, diurético i com impedidor de la embriaguea.

Nicholas Culpeper va insistir que el ajenjo era la clau per a entendre el seu llibre de 1651, The English Physitian. Richard Mabey descriu l'entrada de Culpeper sobre esta planta de sabor amarc com «una corrent de consciència» i «diferent de qualsevol atra cosa en l'àmbit de les herbes», i la llig, «com les divagaciones d'un borracho», i el biógraf de Culpeper, Benjamin Woolley, sugerix que la peça pot ser una alegoria sobre l'amargura, ya que Culpeper havia passat la seua vida lluitant contra el establishment, i havia segut encarcerat i greument ferit en la batalla com a conseqüència d'això.

William Shakespeare menciona el ajenjo en la seua obra Romeo i Julieta, acte 1, escena 3, en el que la nodriça recorda: «puix llavors yo havia posat ajenjo en el meu teta» per a desmamar en el seu sabor amarc a Julieta, que tenia tres anys.

#León Tolstói menciona el ajenjo en la seua obra Guerra i pau, en el capítul III de l'epílec. En este passage mostra el ajenjo com un cosmètic: «... o quan (Nicolás Rostoff), molt perfumado de menta i ajenjo selvada, exclamava restregándose les mans: "Un atre dia com a est i la collita quedarà recollida"».

En la novela curta La llegenda del sant bebedor, de 1939, de l'escritor austríac Joseph Roth, el personage principal Andreas, en reiterades ocasions beu, a voltes de manera desproporcionada, absenta.

Artemisia absinthium s'utilisa tradicionalment medicinalmente en Europa, i es creu que estimula la gana i alivia l'indigestió.

Cultive

El ajenjo creix sense dificultat en sols pobres i arenencs aixina com en llocs secs i solejats. Creix espontàneament en camps sense cultivar, en lomas àrides, i rocoses. Creix molt be en sols fèrtils, no molt pesats. Preferix sol ric en nitrogen. Es propaga per gajos entre març i octubre en climes templats o per llavors en llits de sembra.

Les llavors d'esta planta són molt chicotetes per lo que es deuen ubicar en llocs a on no siguen alçades pel vent o arrastrades per la pluja. Per esta raó es cobrixen mínimament en una miqueta de terra. Este tipo de planta es pot reproduir per mig d'esqueje de les raïls. Per al conte del seu cultiu la planta es deu fertilizar en chicotetes cantitats a lo manco una volta a l'any.

Usos terapèutics

S'utilisa com planta medicinal, i la propietat més important és la aperitiva. El ajenjo en les regions de Huancavelica i Junín en Perú s'utilisa per als còlics o dolor d'estòmec.^{cita requerida}

Farmacologia

La planta conté del 0,2 al 0,5 per cent d'una essència de color verdoso o azulado (depenent de les seues característiques) i en un fort sabor amarc, i el principal component és la tuyona, soluble en alcohol, pero no en aigua. La planta té un atre compost denominat absintina, una substància amorfa de color groc, poc soluble en alcohol pero sí en aigua.

Atres usos

La característica olor s'usa contra #pesta. Antigament era utilisat com a insecticida contra l'arna, que ataca a la roba. Té secrecions de les seues raïls, eixercint un efecte inhibidor sobre el creiximent de plantes propenques. És molt útil com a repelent d'insectes.

És una de les principals plantes en l'elaboració del célebre licor de ajenjo o absenta i del vermú (el nom d'esta beguda prové del nom que rep la planta en alemà, Wermutkraut).

La A. absinthium procura el sabor i principi psicoactivo (tuyona) del ajenjo o absenta, beguda que, hui dia és illegal en diversos països. És un potent neurotóxico que és adictivo, i mortal en grans cantitats.

En 1890 el fada verda, com era cridada la beguda de ajenjo o absenta, es va estendre per tota Europa, Estats Units i Amèrica del Sur, principalment en Chile i Argentina, a on es consumia profusamente. Va ser molt consumida en els cafens de París i d'atres ciutats.

En el Nort d'Àfrica reemplaça a la menta o hierbabuena durant l'hivern per a la preparació del té vert.

Noms comuns

• Absenta, absintio, ajencio, ajenjio, ajenjo, ajenjo comú, ajenjo macho, ajenjo major, ajenjos, ajenzos, ajonjio, alosma, alosna, anjenjo, artemisa, artemisa amarga, artemisia, asenjo, asenjos, asensio, ascens, asentes, asienjo, assensio, absenta, axenjos amarcs, axenso, axenxio, axenxos, cazapote, doncel, donsel, encienso, ensensio, gazapote, herba santa, herba'maistra, herba maesta, huelemanos, ortemisa, sensio, susones, herba mestra, herba cendra.
• Una teoria atribuïx l'etimologia del nom anglés de l'herba, wormwood, al anglés antic wermōd (en alemà, Wermut, i el seu derivat Vermut). Vindria dels vocablos wer ('home'), i mōd ('estat d'ànim').^{cita requerida} No obstant algunes fonts^{cita requerida} indiquen que la paraula wormwood ve de l'us de la planta com antihelmíntico (puix erradica els cucs paràsits del cos, ya siga matant-les o atordint-les), tal i com es documenta en la Història natural de Plinio (

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

AD).

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Artemisia absinthium.
• Wikispecies té un artícul sobre Artemisia absinthium.

• Flora de Pakistan: Artemisia absinthium (anglés).
• Erowid Wormwood Vault: preparació de l'infusió (anglés).