Esclavitut en l'Antiga Roma

Esclavitut en l'Antiga Roma

Archiu:Mosaique echansons Bardo.jpg

Mosaic de mitan de el III en imàgens d'esclaus de Dougga, Tunis. Els dos esclaus que duen gerres de vi usen roba típica d'esclaus i un amulet en contra del mal d'ull en un collar. El jove esclau de l'esquerra du l'aigua i tovalles, i el de la dreta una branca i una cistella de flors.

La esclavitut en l'Antiga Roma constituïa una de les característiques d'eixa societat. A lo llarc de tota el història del Imperi romà i el seu domini sobre el Mediterràneu, Europa, Àfrica i Àsia, la societat romana va ser essencialment esclavista, i tant la seua economia com la seua estructura social es basava en un sistema de classes a on l'esclau constituïa l'escaló més baix de la societat.

Orígens i desenroll

La majoria dels esclaus en l'antiga Roma s'adquirien a través de les guerres: els eixèrcits romans duyen els presoners de regrés com a part de la recompensa de la guerra.

Davant del temple de Pietas estava la columna lactaria, a on eren depositats, exposts, és dir «___protected_title_2___», els bebés abandonats, és dir, els que el pater famílies es negava a reconéixer, per a que algú els adoptara. Açò casi mai ocorria, sino que els arreplegaven persones que els convertien en esclaus si eren hòmens, i en prostitutes si eren dònes. Els chiquets inútils, deformes o dèbils eren eliminats. El chiquet adoptat prenia el llinage del nou pare. Quan una esclava tenia un fill, era responsabilitat del seu amo acceptar-ho en la família. Que ho matara si no era acceptat no estava mal vist, encara que més vesprada va poder aplegar a tindre un tipo de reprovació moral.

L'importància de l'esclavitut en l'economia i la societat romanes es va acréixer a partir de el IV, especialment per al seu us com a força de treball en activitats agrícoles. L'esclavitut per deutes, gràcies a la qual podia esclavizarse inclús a chiquets de famílies lliures, va quedar abolida en 326 a. C. En el seu lloc, des de llavors va aumentar el comerç d'esclaus en atres pobles i estats. Varen ser sobretot les contínues guerres mampreses contra els pobles d'Itàlia i contra Cartago les que varen incrementar el volum d'esclaus, per mig de la reducció a esclavitut dels presoners de guerra: en 307 a. C. segons pareix es va vendre conjuntament com a esclaus a uns 7000 aliats dels samnitas, en 262 a. C. es esclavizó a més de 25 000 habitants d'Agrigent, i en 254 a. C. es va fer lo propi en 13 000 presoners de Panormo. A partir de la segona guerra púnica l'esclavización en massa va passar a ser alguna cosa habitual i l'esclavitut va alcançar la màxima importància en Roma: en el final de la República tardana, s'estima que Juliol César va manar amprar per a este fi a prop d'un milló de presoners capturats durant les seues campanyes militars. Els esclaus de guerra eren a sovint lliberats a canvi d'un rescat monetari. Ha quedat constància de que a partir de el II es varen amprar en massa esclaus en l'economia de Roma, com en l'activitat manufacturera.

Condició d'esclaus, dret i manumisió

Archiu:Charles Bartlett - Captives in Rome, 1888.jpg

Esclaus en Roma

Archiu:Jean-Léon Gérôme - Vente d'esclaves à Rome, 1884.jpg

Mercat d'esclaus en l'antiga Roma, per Jean-Léon Gérôme

Els esclaus vivien una dualitat en la seua existència, per un costat eren considerats persones, és dir, se'ls reconeix com a humans, pero per un atre costat se'ls classificava com res, és dir, un ben part del patrimoni del pater famílies, per lo que podia ser valuado en diners i posar-se a la venda.

Dins de l'imperi, els esclaus eren venuts en subasta pública o, a voltes en les tendes, o per venda privada per als esclaus més valiosos. La tracta d'esclaus era supervisada pels funcionaris fiscals cridats cuestorés.

A voltes els esclaus estaven exposts en soports rotatius, per a ser millor observats i junt a cada esclau anava penjat per a la venda un tipo de placa que descriu el seu orige, la salut, caràcter, inteligència, educació, i una atra informació pertinent per als compradors. Per a poder apreciar millor les seues qualitats i defectes sempre eren exposts nuets. Els preus variaven en l'edat i la calitat, aixina els chiquets esclaus eren més barats que els adults, i entre estos últims els més valiosos alcançaven preus equivalents a mils de dólars de hui dia. A modo de garantia, el concessionari del venalitius (venedor d'esclaus) estava obligat a reemplaçar en un esclau nou dins dels sis mesos despuix de la compra, si l'esclau tenia defectes amagats que no es varen manifestar en la venda. Els esclaus posats a la venda sense periodo de garantia estaven obligats a dur una gorra en la subasta, i eren més barats.

La vida com a esclau depenia en gran mida del tipo general de treball que se li assignava, del que hi havia una gran varietat. Per als esclaus, l'assignació de les mines era a sovint una sentència de mort llenta. Als esclaus agrícoles generalment els anava millor, mentres que els esclaus domèstics de les famílies riques de Roma (família urbana) provablement gojaven del més alt nivell de vida dels esclaus romans, junt als esclaus de propietat pública (servus publicus) que no estaven subjectes als caprichos d'un sol amo. A pesar de que el seu estage i menjar eren d'una calitat notòriament inferior a la dels membres lliures de la família, pot haver segut comparable a la de molts romans lliures, pero pobres. Esclaus domèstics es podien trobar treballant com a peluquers, majordoms, cuiners, empleades domèstiques, enfermers, mestres, secretaris i costureras. Esclaus en més educació i inteligència podien treballar en professions tals com la contabilitat, l'educació i la medicina.

Els esclaus de ciutat solien tindre família i una gran autonomia. Podien conseguir la llibertat o manumisió de diferents formes:

• Irònicament, en la seua pròpia mort, se'ls lliberava a voltes, per a que tinguera un sepeli de persona lliure, perque estava expressament prohibit colocar-los làpida sepulcral.
• En la mort del seu amo, en el testament del qual solien lliberar als seus esclaus com a mostra de generositat. Quan eren lliberats d'esta manera, se'ls deixava alguna propietat o diners.
• Comprant la seua llibertat, ya que despuix de haver passat anys d'intermediari del seu amo en els negocis, podien guanyar un peculio.
• Per declaració davant un magistrat. Amo i esclau defenien la seua llibertat davant un magistrat. Si era acceptada, se li posava un bastó en el cap com a senyal de la seua llibertat.

Molts manumitidos permaneixien en les seues cases fent les mateixes llabors, encara que en major dignitat.

Els esclaus eren propietat absoluta del seu amo. Carien de personalitat jurídica, de bens, i fins a de família pròpia. L'esclau romà no tenia dret al matrimoni, al parentesc - no podia eixercir la paternitat ni la maternitat - ni a la propietat. Els fills eren venuts i separats de les seues mares. No obstant, per mig de la ___protected_title_0___, podia adquirir, per al seu amo, tota classe de propietats i inclús solicitar un crèdit, encara que no estava facultat per a obligar-ho a assumir deutes en el seu nom.

Despuix de el II, els esclaus varen tindre permés casar-se.

Ajudaven a l'amo a posar-se la toga, puix era una llabor de gran complicació. Eren els encarregats de rebre als invitats, arreplegar-los la toga i les sabates i oferir-los un bany calent o un llavat de peus. Els més guapos i de millors modals servien el menjar vestits de colors vius, que contrastaven en els seus cabellams, en les que a voltes els seus amos se secaven. Els més agraciats servien el vi i tallaven els manjares mentres que els que netejaven els plats i arreplegaven les taules anaven pijor vestits. A cada invitat se li adjudicava un esclau servus ad pedes que permaneixia als seus peus. Els que naixien com a esclaus i eren educats, formaven una classe privilegiada entre la servitut. No se'ls permetia entrar a representacions teatrals. Als esclaus se'ls adjudicaven les tasques d'acort al seu nivell cultural.

Archiu:MNR Terme di Diocleziano - collare di schiavo dal museo Kircheriano P1200667.jpg

Collar d'esclau de ferro (sigles iv-vaig vore). L'inscripció de la placa de bronze solicita que se li detinga si se li troba fugitiu i el seu amo, Zunino, recompensarà en un sòlit d'or: Fugi, tene em; cum revocaveris em D(omino) M(eo) Zonino accipis solidum.
Museu Nacional Romà

Als esclaus se'ls podia posar un collar en una placa en la que es llegiria, per eixemple: Tene em ne fugia et revoca em dominum meum Viventium in Llaura Callisti, que es traduiria com "Retenme per a que no escape, i torna'm al meu amo, Vivencio, en la zona de l'Altar de Calixto".

El preu d'un esclau nos aplega a través de Catón, i sabem que era de promig uns mil cinccents denarios, preu que va pujar a lo llarc de el II

Alguns esclaus tenien la consideració de persones lliures, be per l'humanitat dels seus amos o pel treball intelectual que desenrollaven. Açò va passar en els esclaus procedents de l'Antiga Grècia, que en cert modo l'amo considerava de major educació que la seua. Estos eren els que servien com a secretaris, administradors o educadors. En el III es varen reduir les masses d'esclaus i estos varen escomençar a valorar-se casi com a persones lliures. L'emperador Diocleciano era fill d'un esclau que havia comprat la seua llibertat.

Els llibertes varen ser a partir de el VI segons l'emperador Justiniano I ciutadans sense distinció alguna, procedents de l'esclavitut. Si no conservaven els llaços de fidelitat a les seues cases eren cridats libertos ingratos. Eixercien majoritàriament la llabor de comerciants o artesans, i en menor mida de mestres romans (ludi magister), gramàtics (encarregats de l'ensenyança secundària), banquers o meges, que no tenien la remuneració.

l'economia romana, com la seua societat, depenien del treball d'esclaus, que eren fonamentals en els latifundis, mines i indústries. Esta economia va aumentar a partir de el I gràcies a les victòries de Juliol César, que va posar en subasta a aproximadament un milló d'esclaus durant la Guerra de les Galias (58-51 a. C.) En Delos, varen aplegar a subastar-se fins a dèu mil esclaus en un sol dia.

Vore també

• Esclavitut
• Manumisión

Bibliografia

• Moya K. Mason. Roman Slavery: The Social, Cultural, Political, and Demographic Consequences

• Antonio Santosuosso. Storming the Heavens p 43 ISBN 0-8133-3523-X
• William L. Westermann. The slave systems of Greek and Roman Antiquity, The American Philosophical Society, Philadelphia, US.
• De Souza, Philip. The Roman News, p. 11. Candlewick press, 1996.
• Johnston, Mary. Roman Life. Chicago: Scott, Foresman and Company, 1957, p. 158-177
• Described by Mikhail Rostovtzev, The Social and Economic History of the Roman Empire (Tannen, 1963), p. 288
• Hopkins, Keith. Conquerors and Slaves: Sociological Studies in Roman History. Cambridge University Press, New York. Pgs. 4-5
• Siculus, Diodorus. The Civil Wars 111-121. 73-71 BC
• McGinn, Thomas. Prostitution, Sexuality, and the Law in Ancient Rome. Oxford University Press, 2003 Pg. 309
• Dillon, Matthew and Garland, Lynda. Ancient Rome: From the Early Republic to the Assassination of Julius Caesar. Routledge, 2005. Pg 297
• Adolf Berger. Encyclopedic Dictionary of Roman Law (American Philosophical Society, 1991 reprint), p. 706.