Campanya partixca de Lucio Vero

La campanya partixca de Lucio Vero, també cridada Guerra romà-partixca de 161-166, va anar un conflicte bèlic entre els imperis romà i part iniciat en l'any 161. Va començar per l'invasió de l'Imperi Partixc al regne d'Armènia, a on va ser depost el rei Sohaemus. El governador de la província romana de Capadocia contraatacó, va ser derrotat i va morir en l'intent. La situació de crisis va fer que l'emperador Lucio Vero dirijiese personalment la campanya i va aplegar a Antioquía en l'any 162. En l'any 163, els romans varen recuperar Armènia, restituint al rei depost. La campanya va continuar riu avall fins a alcançar les ciutats de Ctesifonte i Seleucia, que varen ser saquejades per les tropes romanes. La guerra va terminar poc despuix, en Vologases IV perdent la major part del nort de Mesopotamia per als romans. En Seleucia, l'eixèrcit romà va patir els primers síntomes d'una malaltia, la pesta dels antoninos, que, ademés de causar estralls en la població de l'Imperi romà, va terminar per matar a a Lucio Vero en 169 i a Marco Aurelio en 180. 

Situació del Mig Oriente en 110. Situació prèvia a la campanya partixca de Trajano, similar a la situació a la que hi havia abans de l'invasió partixca d'Armènia. Vore que entre la ciutat de Satala i Artaxata esta Elegeia.

Invasió partixca d'Armènia

El rei arsácida, Vologases IV de Parthia va atacar el Regne d'Armènia, que era un estat client romà, a fins de l'estiu o principis de l'autumne de l'any 161, va conquistar el seu territori, va expulsar al rei Sohaemus d'Armènia i va instalar en el seu tro a Pacoro d'Armènia, un arsácida.

Quan es va produir esta invasió, el governador de Síria era Lucio Atidio Corneliano, el mandat de la qual terminava en eixe mateix any 161, pero va ser mantingut en el càrrec, presuntament, per a evitar que els parts aprofiten l'interregne.

El governador de Capadocia, per la seua banda, era Marco Sedacio Severiano, un senador d'orige gal en experiència en assunts militars. Havia segut captivat per Alejandro de Abonutico, profeta i amic de l'èlit romana oriental. Abonutico va fer que Severiano es convencera de que podia derrotar als parts.

Severiano va liderar una legió, potser l'IX Hispana. En Elegeia, una ciutat just més allà de les fronteres de Capadocia, dellà les capçaleres del Éufrates, es va enfrontar al general part Cosroes en la Batalla de Elegeia, pero va ser derrotat, la seua legió massacrada i ell es va suïcidar. La campanya solament havia durat tres dies.

Busts dels co-emperadors Marco Aurelio (esquerra) i Lucio Vero (dreta), Museu Britànic

Situació en Roma

A la mort d'Antonino Pio, no solament els parts varen atacar, també ho varen fer els pictos al mur d'Adriano en Britania i els catos en Germania Superior, Recia i Campos Decumanos despuix de penetrar el Llimes Germanicus.

En enterar-se del fracàs de Severiano, Marco Aurelio va enviar a Marco Estacio Prisco, en eixe moment recentment nomenat governador de Britania, com a governador de Capadocia.

Varen aplegar més notícies males: l'eixèrcit d'Atidio Corneliano, el governador de Síria, havia intentat contraatacar, pero va ser derrotat en batalla contra els parts i s'havia retirat en desorde.

Es varen enviar reforços per a la frontera partixca. Publio Juliol Geminio Marcià, al mando de X Gemina en Vindobona (actual Viena), va partir cap a Capadocia en vexillationes de les legions del Danubio. Tres legions completes també varen ser enviades a l'est: I Minervia des de Bonn en Germania Superior, II Adiutrix des d'Aquincum en Panonia Inferior, i V Macedonica des de Troesmis en Dacia. Açò debilite la frontera nort, per això es va demanar als governadors de les províncies fronterices que evitaren conflictes, en la mida de lo possible, sense comprometre la seguritat de l'Imperi.

Marque Annio Libón, primer germà de Marco Aurelio, va reemplaçar a Atidio Corneliano com a governador de Síria. Era jove, pot ser que tinguera 30 anys, edat rara per a un governador de Síria, ya que, normalment, es buscava un home experimentat, en especial en temes militars, pero el nomenament estava justificat perque l'intenció de Marco Aurelio era tindre en el lloc un home en el que podia confiar, ya que Libón era parent seu.

Marco Aurelio va decidir prendre's un descans i les cartes supervivents d'est al seu mentor Marco Cornelio Frontón descriuen unes vacacions que es va prendre en Etruria, en la ciutat costera d'Alsium, en la que no va poder relaixar-se per les seues preocupacions. Frontón li va recomanar descansar, invocant l'eixemple dels seus predecessors, com Antonino Pio, que havia gojat fent eixercici en la palaestra, la peixca i la comèdia. Va escriure una faula sobre la divisió del treball dels deus del dia entre el matí i la vesprada, per a ajudar a Marco Aurelio a trencar el seu hàbit de passar les seues vesprades treballant en assunts judicials en lloc de relaixar-se.

Frontón li va enviar a Marco Aurelio una carta que s'etiqueta com De bell Parthico (Sobre la guerra de Partia) en la seua epistolario. Esta consistia en una selecció de material de llectura que incloïa pro lege Manilia de Cicerón, de la que li dia "Trobaràs en ell molts capítuls adequats per als teus consells actuals, sobre l'elecció de comandants de l'eixèrcit, els interessos dels aliats, la protecció de les províncies, la disciplina dels soldats, les calificacions requerides per als comandants en el camp i en un atre lloc" i, per a resoldre la seua inquietut sobre el transcurs de la guerra, una carta llarga plena de referències històriques a on parlava de com les derrotes romanes com les d'Alia, Caudio, Cannas, Numància, Cirta i Carras i sobre com Roma va prevaldre sobre elles. Frontón dia "sempre i en tots els llocs [Mart] ha transformat els nostres problemes en èxits i els nostres terrors en triumfos".

Es creu que estos estudis varen motivar a Marco Aurelio per a decidir que anara Lucio Vero qui dirigira les tropes en el front oriental, i el senat va donar la seua aprovació, per lo que el coemperador Lucio Vero va ser nomenat per a dirigir personalment la guerra partixca.

Durant el hivern de 161/162, varen aplegar més males notícies, perque s'estava gestant una rebelió en Síria.

Vore també

• Guerres párticas
  • Guerra romà-partixca del 58-63 d. C.
  • Campanya partixca de Trajano (115-117)
  • Campanya partixca de Lucio Vero (161-166)
  • Campanya partixca de Septimio Sever (197-200)
  • Campanya partixca de Caracalla (211-217)

Referències

Totes les cites de la Història Augusta són biografies individuals i estan marcades en un "HA". Les cites de les obres de Frontón tenen referències creuades a l'edició Loeb de CR Haines.

Bibliografia

Primària

Els llibres són citats en números romans i capítuls i paràgrafs en números aràbics. Entre paréntesis es varen usar els llinages dels editors o traductors de les edicions usades per a indicar les pàgines.

• Eutropio. Compendio de història romana. Llibre VIII. En Watson (1853). «Eutropius, Abridgment of Roman History», Justin, Cornelius Nepos, and Eutropius: Literally Translated, with Notes and a General Index (en anglés), Londres: Henry G. Bohn, pp. 451-535. Vore també en Watson (1886). «Eutropius, Abridgment of Roman History», Justin, Cornelius Nepos, and Eutropius: Literally Translated, with Notes and a General Index (en anglés), Londres: George Bell and Sons, pp. 401-505.

• Jerónimo. Chosrhoes . En Pearse, Roger (2005). Jerome's Chronicle (en anglés), Ipswich: R. Pearse. Vore també en Schoene, Alfred (1900). Die Weltchronik dones Eusebius in ihrer Bearbeitung durch Heironymus (en alemà i llatí), Berlín: Weidmann.
• Paulo Orosio. campaña parta de Lucio Vero,. Llibre VII. En Raymond (1936). The Seven Books of History Against the Pagans: The Apology of Paulus Orosius (en anglés), Nova York: Columbia University Press. En Guerra romano-parta de 161-166.
• Plinio el Vell. HA Marcus. Llibre VI. En Bostock, John (1890). The Natural History of Pliny (en anglés), Londres: George Bell and Sons. Numeració segons Thayer, Bill (1995). Pliny the Elder: the Natural History (en llatí), Chicago: University of Chicago.
• Rufo Festo. Compendio de història romana. En Banchich, Thomas M. (2001). Festus: Breviarium of the accomplishments of the Roman people (en anglés), Buffalo: Canisius College. Vore també en Eadie, John W. (1967). The Breviarium of Festus (en anglés i llatí), Londres: Universitat de Londres.

Moderna

• Boiy, T. (2004). Clapix Achaemenid and Hellenistic Babylon (en anglés), París: Peeters. ISBN 9789042914490.