Britania (província romana)
La província romana de Britania (en llatí: Britannia) és el nom que donaven els romans a la província que ocupava el centre i sur de l'actual illa de Gran Bretanya. Va existir entre els sigles I i V, i comprenia dos terços de l'illa de Gran Bretanya coinciendo aproximadament en l'actual Anglaterra i tot Gales. Procopio de Cesàrea la menciona també com Brita o Bretón. Els noms serien derivats del poble dels britanos. Ya abans les illes es mencionaven com a illes Brites, formades per les principals Albión i Hibernia (Irlanda). Britania seria un nom aplicat a la part romana en oposició a Caledònia (Escòcia), no dominada. No obstant lo anterior, el Mur de Antonino, considerat com a llímit nort de la província en 140-142 d. C., estava plenament en Escòcia.
Els noms Ostrimnides i Casitérides, provablement d'orige fenicio, no se sap be a a on pertanyen. Casitérides sembla més be Cornualles que les illes Sorlingas pero uns atres diuen que varen ser les Azores. Per a Festo Avieno les Ostrimnides eren les illes britàniques mentres que per a uns atres són les illes Sorlingas.
Les primeres notícies històriques de Britania diuen que el rei Divitiaco dels suesions (una tribu belga) eixercia la sobirania sobre part de l'illa de Gran Bretanya. Més vesprada varen ser els vénetos (de la regió de Vannes) els que varen demanar ajuda a Juliol César contra els britanos.
La Gran Bretanya romana tenia una població estimada d'entre 2,8 i 3 millons de persones a finals de el II. A finals de el IV, tenia una població estimada de 3,6 millons de persones, de les quals 125 000 estaven formades per l'eixèrcit romà i les seues famílies i depenents.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Britania (topònim).
La província va ser aixina denominada pels britanos, el poble celta que formava l'illa en el moment de l'anexió romana.
Els celtes
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Celtes.
Cap a l'any 325 a. C. el navegant grec Piteas va explorar casi tot el llitoral de l'illa i va escriure una descripció prou detallada sobre la seua geografia i habitants. L'illa de Britania hi havia estat habitada per poblacions diverses fins que en el IV varen aplegar els celtas, els quals varen expulsar a dites poblacions cap a les regions perifèriques. Poc se sap d'estos primers temps. És en l'any 43 d. C. quan Britania entra realment en el Història, despuix de l'arribada dels romans.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- De la Bédoyère, G. (2006). Roman Britain: a New History. Londres: Thames and Hudson.
- Esmonde Cleary, S. (1989). The Ending of Roman Britain. Londres: Batsford.
- Frere, S. S. (1987). Britannia. A History of Roman Britain (Tercera edició). Londres: Routledge and Kegan Paul.
- Jones, G. B. D.; Mattingly, D. (1990). An Atles of Roman Britain. Oxford: Oxbow.
- Laycock, S. (2008). Britannia: the Failed State. Stroud: Tempus.
- Mattingly, D. J. (2006). An Imperial Possession: Britain in the Roman Empire. Londres: Penguin.
- Millet, M. (1990). The Romanization of Britain. Cambridge: Cambridge University Press.
- Salway, P. (1993). A History of Roman Britain. Oxford: Oxford University Press.
- Todd, M. (ed.), (2004). A Companion to Roman Britain. Oxford: Blackwell.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Alcock, Joan P. (2011-05-26). A Brief History of Roman Britain (en en), Little, Brown Book Group. ISBN 978-1-84901-813-5.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Britania (provincia romana)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.