Britanos
Els britanos o britones varen ser els pobles natius que varen habitar l'illa de Gran Bretanya (Albión), els quals podien ser descrits com celtas insulars ans que la seua llengua i cultura anaren reemplaçades per les dels invasores anglosaxons.
Estos pobles parlaven llengües britónicas i compartien tradicions culturals comunes. En térmens de llengua i cultura, gran part de tot l'oest d'Europa va ser principalment cèltica durant este periodo, encara que l'illa de Gran Bretanya i la Bretanya continental varen estar habitades per celtes britanos. Els habitants d'Irlanda, l'Illa de Man i Dalriada eren escotos o celtes gaèlics, parlants de llengües goidélicas.
Part dels erudits en la matèria argumenten que el desconegut idioma picto era d'orige britano, si be en la Britania prerromana els pictos es distinguien com un grup separat, de la mateixa manera que els escotos de Dalriada. En qualsevol cas, el terme britano es referix tradicionalment als habitants de l'antiga Britania excloent als pictos, ya que molts de les traces culturals pictos (com per eixemple, la seua escultura, alfarería i monuments) diferien dels dels britanos.
l'invasió romana de Britania (efímera en Juliol César i definitiva en Claudio) i la consegüent romanización a partir de el I va supondre l'adopció del llatí i la civilisació romana pels britanos del sur de l'illa de Gran Bretanya, inclós el cristianisme a partir de el IV. L'anarquia pròpia del final de l'Imperi romà d'Occident va tindre greus conseqüències per a estes comunitats, que varen ser expulsades de l'illa en el V i substituïdes pels pagans del nort (pictos i escotos) i pels també pagans invasores germànics (anglos, sajones i jutos). Els britanos varen emigrar per via marítima a la península de Bretanya i alguns pocs fins a llocs com Astúries i Galícia, a on varen fundar la diòcesis de Britonia.
Etimologia
[editar | editar còdic]La primera referència coneguda sobre els britanos procedix del geógrafo grec Piteas, qui va realisar un viage d'exploració al noroest d'Europa entre els anys 330-320 a. C. Encara que no es conserva cap dels seus escrits, diferents escritors del periodo imperial romà oferixen moltes referències als mateixos. Piteas va cridar als britanos Pritani o Pretani,[1][2] i es va referir als territoris a on habitaven com les Islas Pretánicas. Esta terminologia va poder haver aplegat a Piteas a través dels gals, els qui podrien haver-l'usat per a referir-se als habitants de les illes.
Idioma
[editar | editar còdic]
Els britanos parlaven llengües britónicas, una branca insular de les llengües celtes. L'atra branca de llengües celtes insulars que coexistien en les britòniques eren les goidélicas (de la que procedix l'idioma gaèlic). Es creu que les llengües britónicas eren parlades en tota l'illa de Gran Bretanya, inclús tan al nort com en el Fiort de Forth. Més allà es trobava el territori dels pictos i dels escotos. No obstant, els britanos varen emigrar posteriorment a la Bretanya continental, a on es va desenrollar l'idioma bretón.
Es creu que les llengües britàniques varen evolucionar a partir del protocéltico, despuix de haver segut este introduït en les illes britàniques des del Continent. La primera forma de llengua britànica va ser possiblement la britana. Despuix de la conquista romana de Britania, la llengua britana va adoptar algunes paraules del llatí; d'ahí que la llengua es denomine britano-romà en este periodo.
La llengua britana es va dividir llavors en tres dialectes: Oriental, Occidental i Suroccidental. El dialecte oriental va ser reemplaçat de forma més acusada durant les invasions anglosaxones pel llenguage d'estos. L'occidental i suroccidental varen derivar en el cúmbrico, galés, córnico i bretón. Mentres el galés, córnico i bretón encara sobreviuen com a llengües vives, el cúmbrico es va extinguir en el XII, encara que s'estan desenrollant intents per reconstruir este idioma.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Snyder, Christopher A. (2003). The Britons, Blackwell Publishing. ISBN 0-631-22260-X.
- ↑ Foster (editor) (1 de novembre de 2001). The Oxford History of Ireland, Oxford University Press. ISBN 0-19-280202-X.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Forsyth, Katherine (1997). Language in Pictland. De Keltische Draak. ISBN 90-802785-5-6. http://eprints.gla.ac.uk/2081/1/languagepictland.pdf.
- Koch, John T. (2006). Celtic Culture: A Historical Encyclopedia. ABC-CLIO.
- The Anglo-Saxon Chronicle. https://web.archive.org/web/20140826084114/http://www.britannia.com/history/docs/1-448.html.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Britanos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.