Campos Decumanos
Els Campos Decumanos (en llatí, Agri Decumates) eren una província del Imperi romà que comprén la zona de la Selva Negra entre el riu Meno i les fonts dels rius Danubio i Rin, actualment en l'Alemània suroccidental (modernes Wurttemberg, Baden i Hohenzollern).[1] Llimitava en les províncies, militarment importants, de Recia i Germania Superior. L'única referència antiga al nom Agri Decumates ve del llibre de Tácito Germania.[2][3]
Significat de decumanos
[editar | editar còdic]El significat de Decumates s'ha perdut i ha segut objecte de molta disputa. Segons el clasicista anglés Michael Grant, la paraula provablement es referix a un terme celta antic[4] indicant la divisió política de la regió en «dèu cantones».
Història
[editar | editar còdic]Segons Tácito, la regió havia segut poblat originàriament per la tribu celta dels helvecios pero pronte els suevos[5] es varen assentar allí abans d'emigrar, al voltant de l'any 9 a. C., a Boiohaemum (moderna Bohemio). En acabant de que els suevos es marcharen, la regió va estar de nou poblada pels gals. Més vesprada, la regió es convertiria en part de l'Imperi romà.
Baixe els emperadors Flavios, 69-96 d. C., la regió va ser recuperada. Una ret de carreteres va permetre les comunicacions entre els legionaris i va millorar la protecció de les tribus invasores que usaven la reentrada per a penetrar en les províncies gales. Les fortificacions fronterices (llimes) es varen construir a lo llarc d'una llínea que recorria Rheinbrohl, Arnsburg, Inheiden, Schierenhof, Gunzenhausen i Pförring.
Els principals llocs d'assentament romà varen ser Sumolecenna, Civitas Aurelia Aquensis, Lopodunum i Arae Flaviae, actual Rottenburg am Neckar, Baden-Baden, Ladenburg i Rottweil respectivament.
La regió va florir durant els següents dos sigles a pesar de periodos d'inquietut: al voltant de 185/186, va tindre lloc un tumult contra l'autoritat romana, dirigida principalment contra la presència dels militars romans en Argentoratum (actual Estrasburc).cita requerida
Es va perdre front a l'invasió dels alamanes[3][6] i recuperada per Aureliano (270-275 d. C.), durant el resorgiment romà de finals de el III baix els aixina cridats emperadors «militars». Pero despuix de la mort de l'emperador Probo (282), la regió es va perdre definitivament.[7] El territori ha permaneixcut des de llavors contínuament habitat per pobles d'ascendència romana-germànica fins a l'actualitat.[3] Hi ha evidència de continuïtat de l'estil de vida romà fins a ben entrat el V, com les pautes romanes varen continuar en la veïna Galia molt despuix de la caiguda de l'Imperi romà d'Occident.
J. G. F. Hind[8] ha sugerit que els habitants dels agri decumates poden trobar-se des de finals del sigle III al V en els decem pagi— també «dèu cantones»— transferits a l'Oest del Rin, a la regió entre eixe riu i el Saar, entre Magúncia i Metz.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Grant, Michael. A Guide to the Ancient World: A Dictionary of Classical Plau Names. p. 17. Barnes and Noble, 1997 (ISBN 0-7607-4134-4)
- ↑ Tácito, Germ'. 29,3: Senar numeraverim inter Germaniae populos, quamquam trans Rhenum Danuviumque consederint, eos qui decumates agros exercent. Levissimus quisque Gallorum et inòpia audax dubiae possessionis solum occupavere; mox llimite acte promotisque praesidiis sinus imperii et pars provinciae habentur.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Grant, Ibid. p. 17
- ↑ Compare's en l'irlandés antic dechmad. Hind, J. G. F., «Whatever Happened to the 'Agri Decumates'?» Britannia 15, 1984, p. 188.
- ↑ Que donarien el nom a lo que és l'actual regió alemana de Suabia, entorn a Stuttgart; i a on encara es parla un derivat del seu dialecte tribal d'Antic alt alemà.
- ↑ Bunson, Matthew, A Dictionary of the Roman Empire, p. 339, Oxford University Press, 1991 ISBN 0-19-510233-9
- ↑ D. Geuenich, Geschichte der Alemannen, p. 23
- ↑ Hind, Ibid." p. 189ff.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bunson, Matthew, A Dictionary of the Roman Empire, Oxford University Press, 1991, ISBN 0-19-510233-9
- «Agri Decumates», en la Encyclopædia Britannica. 2006.
- Geuenich, Dieter, Geschichte der Alemannen, Stuttgart, 1997, ISBN 3-17-012095-6
- Grant, Michael, A Guide to the Ancient World: A Dictionary of Classical Plau Names, Barnes & Noble, 1997, ISBN 0-7607-4134-4
- Strayer, Joseph R. (ed.), Dictionary of the Middle Ages, vol. 1, Nova York, 1982, ISBN 0-684-18276-9
- Reallexikon der germanischen Altertumskunde, vol. 5, Berlín, 1984, ISBN 3-11-009635-8
- Syme, Ronald, Tacitus, vol. 1, Oxford, 1958, repr. 1985, ISBN 0-19-814327-3
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Campos Decumanos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.