Anar al contingut

Megapentes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Megapentes (en grec: Μεγαπένθης, açò és, «gran pena»),[1] segons la mitologia grega, va ser rei d'Argos despuix de Perseo. Va ser fill de Preto i pare d'Argeo.

Història

[editar | editar còdic]

Megapentes era el fill únic varó del rei Preto, encara que cap font nos diu el nom de la seua mare.[2] Originalment regnava sobre Tirinto, el tro del qual va rebre solament en part, ya que el seu pare va tindre que compartir-ho en l'endevine Melampo i el germà d'est, Biante, a canvi de la curació de la locada de les seues filles les Prétides, causada per la reticència del cult a Dioniso o ben Hera.[3][4] Conforme a la llegenda,[5][6] va intercanviar el seu regne en Perseo, el seu cosí, quí despuix de donar mort a la seua yayo Acrisio es va sentir avergonyit per a seguir governant Argos.[7] Uns atres diuen que el fill de Megapentes va ser el propi Anaxágoras, i inclús també va tindre una filla, Ifianira, que va casar en Melampo.[8][9]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Esta etimologia nos la proporciona Robert Greus en el seu índex onomàstic de Els mits grecs.
  2. REA. Mitologia grega. «Diccionari de mitologia grega». Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2010. Consultat el 20 d'octubre de 2010. «Veu:Perseo»
  3. Eva Moreda. «Diccionari de mitologia clàssica». Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2010. Consultat el 20 d'octubre de 2010. «Veu:Megapentes»
  4. Apolodoro: Biblioteca II 2,2
  5. Cfr. Apolodoro, Biblioteca mitològica II, 4.4
  6. Pausanias, Descripció de Grècia II, 16. 3.
  7. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  8. Diodoro Sículo: Biblioteca històrica IV 68,4
  9. Pausanias: Descripció de Grècia II 18,4

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Grimal, Pierre (2009). Diccionari de Mitologia Grega i Romana, Espanya: Paidós. ISBN 9788449322112.


Referències

[editar | editar còdic]