Melampo
En la mitologia grega, Melampo (en grec Μέλαμπους, «el dels peus negres», de μέλας, mélas, «negre», i πούς, poús «peu») era un endevine grec. Hesíodo li va dedicar un poema, la Melampodia, hui desaparegut.[1]
Fill d'Amitaón i Aglaya i germà de Biante segons Diodoro Sículo,[2] o segons una atra tradició transmesa per Apolodoro, fill de Amitaón i Idómene, filla de Feres.[3][nota 1] Ya d'adult, Melampo va aplegar a ser un endevine i curandero reputat. Va rebre d'Apolo el dò de la profecia, i va ser iniciat en el llenguage dels pardals:
En la seua infància, Melampo havia adquirit el dò de l'adivinaació de la següent manera: havent trobat una serp morta, li va tributar uns funerals, i les crío del reptil (que era femella), agraïdes per esta acció i perque les havia criat, varen llepar les seues orelles i li varen otorgar aixina la facultat d'entendre, en particular, el llenguage de les aus i, en general, el de tots els animals».[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Biblioteca mitològica, I, 9, 11 - 13; II, 2, 2.
- I, 9, 11 - 13.
- Text francés: 10 - 11; 12; 13 - 16.
- Text anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus; ed. de 1921 de James George Frazer: 11; 12; 13.
- I: text grec en Wikisource (A, 9, 8; A, 9, 9).
- Text anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus; ed. de 1921 de James George Frazer: 11; 12; 13.
- Text francés: 10 - 11; 12; 13 - 16.
- II, 2, 2.
- II, 2, 1 - 2: text francés.
- II, 2, 2: text anglés en el Proyecte Perseus.
- II, 2, 1 - 2: text francés.
- I, 9, 11 - 13.
- DIODORO SÍCULO: Biblioteca històrica, IV, 68, 3 - 5.
- Text grec en el Proyecte Perseus: 3; 4; 5.
- IV: text grec en Wikisource (4,68).
- HERÓDOTO: Història, II, 49 (XLIX).
- II: text espanyol en Wikisource.
- II: text grec en Wikisource.
- II: text espanyol en Wikisource.
- PROPERCIO: Elegies, II, 3; V, 51 i ss.
- VIRGILIO: Geórgicas, III, 550.
- III: text espanyol en Wikisource; últim paràgraf.
- III: text llatí en Wikisource; vore l'últim paràgraf.
- III: text espanyol en Wikisource; últim paràgraf.
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ HESÍODO: fr. 136 (ora Catàlec de dònes, ora Melampodia)
- ↑ DIODORO SÍCULO, Biblioteca històrica, IV, 68, 3.
- ↑ APOLODORO: Biblioteca mitològica, I, 9, 11.
- ↑ GRIMAL, Pierre: Dictionnaire de la mythologie grecque et romaine, Paris, Presses universitaires de France, col.«Grands dictionnaires», 1999 (1ª ed.: 1951). ISBN 978-2-13-050359-4, p. 282
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Melampo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>