Dialectes del grec antic

Plantilla:Dialectes del grec antic Els dialectes del grec antic (Αρχαιοελληνικές διάλεκτοι) són les varietats que componien l'etapa d'este idioma denominat grec antic. Durant la Grècia arcaica i clàssica, ans que es desenrollara el grec koiné del periodo helenístico, no existia una única llengua lliterària i normativa. Per este motiu, lo que es diu grec antic era un conjunt de llengües i dialectes més o menys mútuament inteligibles, si ben no tots varen existir al mateix temps ni tenien la mateixa importància.

Moltes d'estes varietats són només conegudes a través d'inscripcions que utilisen els diferents alfabets grecs arcaics. No obstant, les varietats més prestigioses, el grec eòlic, dòric i jónico, també es coneixen a través d'obres perque apareixen en el cànon lliterari junt al grec àtic, que era la forma lliterària dominant.

De la mateixa manera, el grec modern també està dividit en varis dialectes, casi tots derivats del grec koiné.

Orige

• El dialecte conegut més primerenc és el micénico, varietat suroriental atestada en les tablillas de Llineal B de la civilisació micénica de l'Edat de Bronze Tardana (2.º mileni a. C.). La distribució clàssica de dialectes prové de les migracions de l'Edat de Ferro primerenca despuix del colapse micénico. Parlants micénicos viajarien a Chipre mentres uns atres es varen quedar terra dins en Arcàdia, donant lloc al arcadio-chiprà, l'únic dialecte el precedent del qual de l'Edat de Bronze coneixem. Els atres dialectes deuen estar precedits per atres formes anteriors pero la seua relació en el micénico no està descoberta.
• El eòlic tenia tres subdialectes. El lèsbic, en l'illa de Lesbos i costa occidental d'Àsia Menor al nort de Esmirna i els atres dos, boecio i tesalio, en el noreste de la península grega (en Boecia i Tesalia).
• El dialecte arcadio-chiprà descendix de la llengua que es parlava en el Peloponeso durant l'época micénica. Va perdurar en la regió d'Arcàdia, que es va vore lliure de l'invasió doria, i va ser dut a Chipre per colon arcadios. No es va usar en obres lliteràries i tampoc deu confondre's en el grec chiprà modern.

• l'invasió dòrica estén el des d'una ubicació incerta al noroest de Grècia cap a la costa del Peloponeso; com Esparta, a Creta i a les parts més al sur de la costa oest d'Àsia Menor. El es classifica o per separat o dins del dòric. El es considera com un atre dialecte grec diferent, encara que possiblement relacionat al dòric o nort-occidental.
• El jónico es parlava a lo llarc de la costa oest d'Àsia Menor, incloent Esmirna i més al sur, aixina com Eubea. Les obres d'Homero, L'Ilíada i LaOdisea, varen ser escrites en el cridat grec homérico (o grec épico), mescla primerenca de grec oriental en característiques jónicas i eòlica. Per la seua banda, el grec àtic, dialecte fill o germà del jónico, seria per sigles la llengua d'Atenes i degut a que va ser adoptat en Macedònia abans de les conquistes d'Alejandro Magne i a la consecutiva ascensió del helenisme, acabaria convertint-se en el “dialecte” estàndar que finalment va evolucionar en la koiné.