Numeració grega
La numeració grega (grec: Ελληνικό σύστημα αρίθμησης; llatí: Numeri Graeci) va ser un sistema de numeració alfabètic decimal no posicional inventat pels grecs jónicos i difòs àmpliament pel Mediterràneu oriental. Va ser la primera numeració de tipo alfabètica, és dir, que usava lletras com si foren sifres donant-los com a valor la seua posició ordinal en l'alfabet (Α=1, Β=2...). Es creu que este sistema va tindre el seu orige en la ciutat de Mileto (en Jonia), per lo que es coneix de forma més específica com a numeració jónica o milesia i també com a numeració alejandrina. Este sistema va tindre gran èxit i va anar àmpliament adaptat i modificat i va donar orige a molts sistemes, com la numeració hebrea, l'àrap abyadí, l'armènia, la georgiana, la cirílica, etc.
En la Grècia moderna encara s'usa freqüentment este sistema per als números ordinals i més rarament per als cardinals, de forma pareguda a l'us de les sifres romanes en Europa Occidental i Amèrica. Per al restant d'usos s'ampra la numeració aràbiga moderna.
Antecedents
[editar | editar còdic]Sistema micénico
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Numeració egea.
Va ser el sistema de numeració utilisat per les civilisacions minoica i micénica. Figuren en les escritures Llineal A i Llineal B.[1] En l'escritura chipro-minoica un signe en valor "100" estaria atestat en una gran tablilla d'argila d'Enkomi.
El sistema era de llínees i círculs que indicaven la cantitat:
- llínees verticals per a les unitats ( | = 1, || = 2, ||| = 3, etc.)
- llínees horisontals per a les decenes (— = 10,
= 20, 
= 30, etc.) - círculs simples per a les centenes (○ = 100,
= 200, etc.) - círculs en llínees agregades per a les unitats de mil (
= 1000, 
= 2000, etc.) - círculs en llínees agregades i una central per a les decenes de mil (
= 10 000)
Per eixemple, el número 22 362 s'escriuria 20000Erro al crear miniatura: 30060||
Sistema àtic
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Numeració ática.
El sistema de numeració més antic que usa l'alfabet grec va ser la numeració ática, de tipo acrofónico, que funcionava de forma pareguda al romà, que deriva d'este sistema a través de l'etrusc. La fòrmula acrofónica era la següent:
- Ι = 1, Π = 5, Δ = 10, Η = 100, Χ = 1000 i Μ = 10 000.
Es denomina acrofónico perque, en excepció del símbol per a 1 (un mer traç vertical), els demés procedien de la primera lletra de cada número en escritura arcaica: πέντε (pénte, «cinc»), δεκα (déka, «dèu»), ηεκατον (hekatón, «cent»), χιλιοι (chílioi, «mil»), μυριας (myrías «dèu mil»).
Existien també combinacions de Π (πεντε, pénte, 5), per a 50, 500, 5000 i 50 000 afegint-li versions diminutes dels símbols de les distintes potències de dèu:[1]
- 𐅄 = 50, 𐅅 = 500, 𐅆 = 5000, 𐅇 = 50 000
Sistema jónico
[editar | editar còdic]| Lletra | Valor | Lletra | Valor | Lletra | Valor | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| α´ | 1 | ι´ | 10 | ρ´ | 100 | |
| β´ | 2 | κ´ | 20 | σ´ | 200 | |
| ɣ´ | 3 | λ´ | 30 | τ´ | 300 | |
| δ´ | 4 | μ´ | 40 | υ´ | 400 | |
| ε´ | 5 | ν´ | 50 | φ´ | 500 | |
| ϝ´ / ϛ΄ / στ´ | 6 | ξ´ | 60 | χ´ | 600 | |
| ζ´ | 7 | ο´ | 70 | ψ´ | 700 | |
| η´ | 8 | π´ | 80 | ω´ | 800 | |
| θ´ | 9 | ϙ´ / ϟ´ | 90 | ϡ´ | 900 |
A partir de el IV, el sistema acrofónico es va ser substituint per un sistema alfabètic cuasidecimal cridat en ocasions «jónico». A cada sifra d'unitat (1 - 9) se li assigna una lletra, a cada decena (10 - 90) una atra lletra i a cada centena (100 - 900) una atra lletra. Açò requerix 27 lletres, aixina que es varen afegir al sistema grec de 24 lletres atres tres lletres ya antiquades:
- digamma (Ϝ) o stigma (ϛ) per al 6 (en grec modern s'ampra freqüentment la combinació sigma-tau: στ),
- qoppa (ϙ) per al 90 (en grec modern s'utilisa el qoppa numèric: Ϟ, i existix la forma uncial Ҁ),
- sampi (Ϡ) per al 900.
Es coloca un accent agut al final del grup per a distinguir números de lletres.[2] El sistema alfabètic o jonio es basa en el principi de la suma en el que els valors numèrics de les lletres se sumen per a formar el total. Per eixemple, el 241 es representa com σμα´ (200 + 40 + 1).
Per a representar números del 1000 al 999 999 es tornen a usar les mateixes lletres de les unitats, decenes i centenes, afegint un accent agut invertit o una menge per a distinguir-los. Per eixemple, el 2004 es representa com ͵βδ´ (2000 + 4). No s'utilisa cap símbol per a representar el 0.[2]
En grec modern s'utilisen tant en minúscules com en mayúscules depenent del context. Aixina, quan s'usen com cardinals apareixen casi exclusivament en minúscules (p. eix. ͵αωκɣ΄, «1823»), mentres que quan s'usen com ordinals se solen utilisar en minúscula en llistats o en la paginació del pròlec d'una publicació i en mayúscula en noms dinàstics (p. eix. Φίλιππος Β΄, «Felipe II») i en la numeració dels capítuls d'un llibre.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Systèmes numéraux en Grèce ancienne: description et mise en perspective historique [1] archivat en Wayback Machine. (francés)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Τριανταφυλλίδης, Μανόλης (2002). Νεοελληνική γραμματική (της δημοτικής) (en grec modern), Tesalónica: Αριστοτέλειο Πανεπιστήμιο Θεσσαλονίκης, pp. 283-284. ISBN 960-231-027-8.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Numeración griega» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.