Anar al contingut

Numeració cirílica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Numeració cirílica
Sifres en la caligrafia antiga

El sistema de numeració cirílica va ser derivat del alfabet cirílico, usat pels pobles eslaus del sur i l'este europeus. El sistema va ser usat en Rússia fins a el XVIII, quan Pedro el Gran ho va reemplaçar pel sistema de numeració aràbiga.

Es tracta d'un sistema de numeració aditiu, no pròpiament decimal, (perque no és posicional) que es basava originalment en la numeració grega i s'escrivia en els corresponents grafema del alfabet cirílico. Cada lletra estava assignada o a una unitat (1, 2… 9), a un múltiple de dèu (10, 20… 90) i a un múltiple de cent (100, 200… 900). Els números s'escrivien tal i com es pronunciaven, normalment d'esquerra a dreta, en l'excepció dels números de l'11 al 19, que es pronunciaven i escrivien de dreta a esquerra. Per eixemple, el número 15 és «пятнадцать» (piatnádtsat, del protoeslavo pętь [cinc] + *na donesęet [sobre dèu]), una construcció similar a la de «quinze» en espanyol (del llatí quindecim, a la seua volta de quinque + decem). Per a poder convertir números cirílicos a indoarábigos o aràbics era necessari sumar totes les sifres de que es componia el número.

Degut a que els grafema del alfabet i els símbols numèrics cirílicos són idèntics, per a distinguir uns d'uns atres els números s'escrivien en un títul o titlo (҃) damunt; encara que el "titlo" no era precisament un signe diacrític, s'usava com a tal en este cas, tal com es pot apreciar en els números reproduïts avall. Aixina mateix, si el número era major de 1000, s'escrivia el signe dels millers (҂) abans del número, era necessari escriure el signe de miller en la respectiva lletra de les unitats.

Numeració cirílica
А 1 В 2 Г 3 Д 4 Є 5 Ѕ 6 З 7 И 8 Ѳ 9
І 10 К 20 Л 30 М 40 Н 50 Ѯ 60 О 70 П 80 Ч 90
Р 100 С 200 Т 300 Ѹ 400 Ф 500 Х 600 Ѱ 700 Ѡ 800 Ц 900


Eixemples:

  • - 1706
  • - 7118 (any de la Creació, equivalent a 1610 EC)

La numeració glagolítica també funcionava aixina, salve pel fet de que els valors numèrics s'assignaven pel orde alfabètic en la llengua glagolítica, en lloc de prendre'ls verbatim del alfabet grec.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]