Anar al contingut

Ф

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ф



Ф, ф (cursiva Ф, ф) és una lletra del alfabet cirílico, vigèsim primera del alfabet rus. Representa la consonant /f/ llevat davant de vocal palatalizante a on representa /fʲ/.

Orígens

[editar | editar còdic]

Deriva directament de la lletra grega fi (Φ). Ademés esta lletra reemplaça a la lletra fita (Ѳ) en l'alfabet rus des de 1918.

Els idiomes eslaus pràcticament no tenen paraules natives que continguen el sò /f/. Este sò, que no existia en el proto-indoeuropeo, sorgix en grec i llatí de el PIE /bʰ/, el qual va produir la /b/ eslava, mentres que en les llengües germàniques sorgix de el PIE /p/, que en eslau es va mantindre sense canvis. La lletra ф és, per tant, casi exclusivament trobada en extranjerismes (tant Occicentales, especialment del grec, llatí, francés, alemà, anglés, com a Orientals, principalment llengües túrquicas). Les poques paraules originalment eslaves en esta lletra (en diferents idiomes) són eixemples d'onomatopeyas (com els verps russos фукать, фыркать etc.) o reflectixen canvis esporàdics de pronunciació: de пв /pv/, en serbi уфати del eslau eclesiàstic уповати, de хв /xv/, en búlgar фаля de l'eslau eclesiàstic хвалю), o simplement des de х /x/, en el topònim rus Фили de l'antic nom хилый.

Sistema numeral cirílico

[editar | editar còdic]

En l'antiguetat, en el sistema numeral cirílico, esta lletra tenia el valor numèric 500.

Vore també

[editar | editar còdic]