И

| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
И, и (cursiva: И, и) és una lletra present en la majoria dels alfabets cirílicos tant moderns com a arcaics. Representa típicament /i/ (en protoeslavo, eslau eclesiàstic, rus, búlgar, serbi, i macedonio), o /ɪ/ (en ucranià, la mateixa sona com una «i» tancada, mentres que en el costat rus, sona com una «i» aixina com en algunes posicions en el modern eslau eclesiàstic i rus).
Orígens
[editar | editar còdic]Sembla una versió invertida de la N mayúscula del alfabet llatí pero va ser derivada de la lletra eta del alfabet grec (Η, η, pronunciada [ɛː] en grec antic i [i] en grec modern).
En el primer alfabet cirílico pràcticament no hi havia distinció entre les lletres И (izhei) i І (i), derivades de les lletres gregues η (eta) i ι (iota). Abdós varen permanéixer en el repertori alfabètic ya que representaven números diferents en la numeració cirílica, huit i dèu respectivament, motiu pel qual a voltes se'ls crida i octal i i decimal. Hui en dia coexistixen en eslau eclesiàstic (sense diferència fonètica) i en ucranià (en diferència fonètica). Atres ortografia eslaves varen eliminar una de les dos lletres durant les reformes dels sigles XIX i XX: el rus, el búlgar, el serbi i el macedonio tenen solament la И, mentres que el bielorús té solament la І.
En alguns formats (especialment en lletra cursiva), la minúscula (и) s'assembla a una lletra o (и).
Us
[editar | editar còdic]És la dècima lletra del alfabet rus i es pronuncia /i/, com la i de 'pino'. Encara que quan està sola no va precedida de la semivocal «yod», /j/, com sí ocorre en atres vocals «dèbils» (е, ё, ю i я), en rus se li considera la corresponent dèbil de ы, que representa /ɨ/ (en la llengua ucraniana i bielorusa, el sò /i/ es representa en la lletra і, i a voltes se li crida «I ucraniana»).
La lletra и és l'undècima lletra del alfabet ucranià i representa /i/, com en la paraula Universitat (Університет- //Universetet//. La llengua bielorusa ha prescindit per complet de la lletra и, pero conserva la seua versió curta: la lletra й, cridada I kratkoye ('I curta'), que s'usa també en rus i en la majoria de les llengües dalt citades, encara que unes atres com el serbi i el montenegrino el han remplazado per una J.
Per lo comú, és transliterada del rus, simplement, com a i, o de l'ucranià com i o i, usant diferents sistemes de romanización.
Les lletres и i я s'usen en la tipografia del fals cirílico, un estil tipogràfic empleat en diversos contexts per a recrear una atmòsfera eslava.
Sistema numeral cirílico
[editar | editar còdic]En l'antiguetat, en el sistema numeral cirílico, esta lletra tenia el valor numèric 8.
Notes
[editar | editar còdic]- S'observa quan s'edita
''и''→ и
Vore també
[editar | editar còdic]- n І, alfabet cirílico
- Ї, alfabet cirílico
- Й, alfabet cirílico
- Ы, alfabet cirílico
- Η, eta alfabet grec
- Este artícul conté una traducció derivada de «И» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.