Η
Aparència
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
'Eta'[1] (en mayúscula 'Eta', en minúscula 'Eta'; cridada Plantilla:Grec)[2][3] és la sèptima lletra del alfabet grec. La seua pronunciació en grec antic era com i llarga [i:], mentres que en grec modern es pronuncia [i] i es diu ita (Ήτα). El seu orige és la lletra del alfabet fenicio ḥēt, i és a la seua volta l'orige de la lletra H llatina i la lletra cirílica И.
En el sistema de numeració grega té un valor de 8 (Η΄).
Història
[editar | editar còdic]Variants epigràfiques
[editar | editar còdic]En les fonts epigràfiques arcaiques apareixen les següents variants:[4]
Use
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Alfabet grec utilisat en matemàtiques, ciències i ingenieria.
- S'utilisa en l'ingenieria elèctrica per a indicar el rendiment de motors i transformadors.
- S'utilisa en Física i Química com viscositat d'un decorregut o rendiment d'un sistema termodinàmic.
- S'utilisa en Estadística per a indicar la potència d'una prova estadística.
- S'utilisa en camps electromagnètics per a definir l'impedència característica d'un mig material.
- S'utilisa en Economia per a indicar l'elasticitat del cost de producció.
- S'utilisa en Cinemàtica per a nomenar la coordenada I de l'orige d'un pla mòvil respecte a un pla fix.
- En el sistema de numeració grec té un valor de 8 (ηʹ).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Institute of Modern Greek Studies (2013). «Η, η», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
- ↑ Institute of Modern Greek Studies (2013). «ήτα», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
- ↑ «Ancient Greek letter forms». Centre for the Study of Ancient Documents, University of Oxford. Consultat el 2018.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Η» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.