Anar al contingut

Minúscula

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Codex Ebnerianus Prolog J 1, 5b-10.JPG
Eixemple de text grec en minúscula en el Codex ebnerianus (cap al 1100).

En diversos alfabets, la minúscula és la grafia que, per oposició a la mayúscula, té menor tamany i generalment forma distinta. És la grafia no marcada, d'us general, mentres que la mayúscula té usos especialisats concrets (noms propis, títuls, etcétera).

El nom deriva del llatí minusculus: ‘menor’, en sufix diminutivo.[1]

Va aparéixer a finals de el III, en escrituras d'este tipo en papirs de l'administració imperial romana.

S'utilisa en els alfabets europeus grec, llatí, cirílico i armeni. Per eixemple, la lletra de figura i tamany a és minúscula, i la lletra de figura i tamany A és mayúscula.

Originalment les lletres dels alfabets s'escrivien en mayúscules, en espayat ben definit entre els llímits superior i inferior. Quan s'escriu ràpidament a mà (manuscrit, en ploma, llapis o un atre mig) tendixen a redonejar-se i a ser molt més simples, com les uncialés.

Des de les unciales, les lletres minúscules es varen desenrollar per volta primera, aixina com les minúscules mig unciales i les cursivas, que ya no queden lligades entre dos llínees.[2]

Les cursivas a la seua volta constituïxen la base de l'escritura minúscula carolingia ―desenrollada per Alcuino per al seu us en la cort de Carlomagno―, que ràpidament es va estendre per tota Europa. En este continent, per volta primera, va aplegar a ser comuna l'us simultàneu de mayúscules i minúscules en un text únic.

El terme minúscula va evolucionar despuix del desenroll dels tipos mòvils, introduïts per Johannes Gutenberg. Les minúscules contenien les versions chicotetes de les lletres i les seues lligam, ya que estos caràcters s'utilisaven en major freqüència.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Dizionario Garzanti della lingua italiana. Torí (Itàlia): Garzanti, 1980.
  2. David Harris: The calligrapher's bible. 0764156152

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]