Minúscula grega

Un dels primers tipos d'escritura minúscula, d'un manuscrit de X en un text de Tucídides.

Minúscula posterior, manuscrit de el XV en obres d'Aristóteles.

L'escritura minúscula (en llengua grega: Ελληνική μικρογράμματη γραφή) va ser un estil d'escritura de l'història del alfabet grec que es va usar com a escritura libraria en manuscrits bizantino des dels sigles IX i X. Va reemplaçar l'estil anterior de lletra uncial, del que diferia en utilisar lletres més menudes, més redonejades i més conectades entre sí, ademés d'un major número de lligam. Les formes bàsiques de les lletres utilisades en la minúscula grega són les antecessores de les minúscules gregues modernes.

Des de el X en avant, la majoria dels manuscrits bizantins d'obres gregues clàssiques i escrits cristians es varen ser reescrivint en el nou estil en minúscula, i pocs dels manuscrits unciales antics es varen conservar. Per això, els manuscrits unciales són hui extremadament rars, mentres que els manuscrits en minúscula són a sovint les fonts conservades més antigues que atesten una obra antiga i per lo tant poden ser d'importància central per al seu estudi filològic. Els manuscrits de la fase més antiga de l'escritura minúscula (de mitan de el IX a mitan de el X) es coneixen en l'actualitat com a còdexs vetustissimi («còdexs antiquíssims»). Els de la mitat de el X a el XII com a còdexs vetusti («còdexs antics»), i els posteriors com a còdexs recentiores («còdexs més recents»).

L'escritura minúscula es va mantindre en us a lo llarc de tota l'era bizantina i post-bizantina. En l'era moderna, els impressors occidentals varen utilisar l'escritura libraria minúscula com a model per a desenrollar les primeres fonts d'imprenta gregues. De la mateixa manera que en el llatí, es va fer comú mesclar l'escritura minúscula en certes lletres unciales o mayúsculas, estes últimes per a donar émfasis en títuls o inicials. D'esta pràctica va sorgir el sistema ortogràfic modern d'oposició mayúscula/minúscula. En l'escritura grega moderna, les mayúscules es basen generalment en les lletres de les antigues inscripcions, mentres que les minúscules es basen en la tradició dels manuscrits en minúscules bizantino.

Mayúscula	Uncial	Cursiva	Minúscula	Minúscula en lligam	Minúscula moderna
Α	inline	inline	inline	inline	α
Β	inline	inline	inline		β
Γ	inline	inline	inline	inline	ɣ
Δ	inline	inline	inline	inline	δ
Ε	inline	inline	inline	inline	ε
Ζ	inline	inline	inline		ζ
Η	inline	inline	inline	inline	η
Θ	inline	inline	inline	inline	θ
Ι	inline	inline	inline		ι
Κ	inline	inline	inline	inline	κ
Λ	inline	inline	inline	inline	λ
Μ	inline	inline	inline	inline	μ
Ν	inline	inline	inline	inline	ν
Ξ	inline	inline	inline		ξ
Ο	inline	inline	inline	inline	ο
Π	inline	inline	inline	inline	π
Ρ	inline	inline	inline	inline	ρ
Σ	inline	inline	inline	inline	σ, ς
Τ	inline	inline	inline	inline	τ
Υ	inline	inline	inline	inline	υ
Φ	inline	inline	inline	inline	φ
Χ	inline	inline	inline		χ
Ψ	inline	inline	inline		ψ
Ω	inline	inline	inline	inline	ω