Anar al contingut

Ν

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Nu uc lc.svg
Ν


Archiu:Ni letter, Mega Etymologikon, 1499.svg
Ni en una lletra capital del Etymologicum Magnum (1499).

'Ni'[1] (segons la RAE des de 2001) o 'Ni'[2] (en mayúscula 'Ni', en minúscula 'Ni'; cridada Plantilla:Grec)[3][4] és la tretzena lletra del alfabet grec. Denominada 'Ni', de manera extraordinària, en l'àmbit científic.[5] Deu distinguir-se de la seua derivada en l'alfabet llatí N.

En el sistema de numeració grega té un valor de 50 (Νʹ).

Història

[editar | editar còdic]

El seu nom antic en grec era νυ, en ípsilon, que pert el sò final respecte al nom de la lletra fenicia nun (𐤍) de la que procedix. En grec modern el seu nom és νι, escrit en iota, com el de la lletra la meua (Μ).

Variants epigràfiques

[editar | editar còdic]

En les fonts epigràfiques arcaiques apareixen les següents variants:[6]

Artícul principal → Alfabet grec utilisat en matemàtiques, ciències i ingenieria.

La lletra minúscula ν s'usa com a símbol para:

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Diccionario de la lengua española
  2. «Mapa de diccionaris acadèmics». Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 2023-01-29. «1992 ACADEMIA USUAL | ny f. Tretzena lletra de l'alfabet grec, que correspon a la que en el nostre es diu Ni
  3. Institute of Modern Greek Studies (2013). «Ν, ν», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
  4. Institute of Modern Greek Studies (2013). «νι», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
  5. Domínguez Reboiras, Miguel Ángel (2006). Ni. Madrit: Edicions Paraninfo, p. 279. ISBN 9788497323475.
  6. «Ancient Greek letter forms». Centre for the Study of Ancient Documents, University of Oxford. Consultat el 2018.


Referències

[editar | editar còdic]