Anar al contingut

Alfabet grec utilisat en matemàtiques, ciències i ingenieria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Enrico Fermi retratat en una pissarra.
Curiosament conté un error, la fòrmula de la constant d'estructura fina deuria ser:
α=e2c.

l'alfabet grec s'utilisa en matemàtiques, ciències exactes, ingenieria i atres àrees en les que la notació matemàtica s'ampra com a símbols per a constants, funcions especials i també, convencionalment, para variables que representen determinades cantitats. En estos contexts, les mayúscules i les minúscules representen entitats distintes i no relacionades. Les lletres gregues que tenen la mateixa forma que les del abecedari llatí s'usen poc: Α, Β, Ε, Ζ, H, Ι, K, M, Ν, O, Ρ, Τ, I, X en mayúscula. Les minúscules ι, ο i υ també s'utilisen rarament, ya que s'assemblen molt a les lletres llatines i, o i o. A voltes, les variants tipogràfiques de les lletres gregues s'utilisen com a símbols distints en matemàtiques, en particular para ε/ϵ i π/ϖ. A voltes s'utilisa la lletra arcaica digamma (Ϝ/ϝ).

L'esquema de denominació de Bayer per a les estreles sol utilisar la primera lletra grega, α, per a l'estrela més lluenta de cada constelació, i recorre tot l'alfabet abans de passar a les lletres llatines.

En matemàtica financera, les gregues són les variables denotades per lletres gregues que s'utilisen per a descriure el risc de certes inversions.

Tipografia

[editar | editar còdic]

Les formes de les lletres gregues utilisades en matemàtiques solen ser diferents de les que s'ampren en l'idioma grec: estan dissenyades per a utilisar-se de forma aïllada, no conectades a atres lletres, i algunes utilisen formes variants que normalment no s'ampren en la tipografia grega actual.

El format de font OpenType té l'etiqueta "mgrk" ("Grec matemàtic") per a identificar un glifo com una lletra grega que s'utilisa en contexts matemàtics (i no en grec).

La següent taula mostra una comparació de les lletres gregues representades en TeX i HTML. El tipo de lletra utilisat en TeX és cursiva. Açò s'ajusta a la convenció de que les variables deuen anar en cursiva. Ya que les lletres gregues s'utilisen a sovint com a variables en fòrmules matemàtiques, és més provable trobar una lletra grega similar a la representada en TeX en treballs relacionats en les matemàtiques.

Alfabet grec
Nom TeX HTML Nom TeX HTML Nom TeX HTML Nom TeX HTML Nom TeX HTML
Alpha Aα Α α Digamma Ϝϝ Ϝ ϝ Kappa Kκϰ Κ κ ϰ Omicron Oo Ο ο Upsilon Υυ Υ υ
Beta Bβ Β β Zeta Zζ Ζ ζ Lambda Λλ Λ λ Pi Ππϖ Π π ϖ Phi Φϕφ Φ ϕ φ
Gamma Γγ Γ γ Eta Hη Η η Mu Mμ Μ μ Rho Pρϱ Ρ ρ ϱ Chi Xχ Χ χ
Delta Δδ Δ δ Theta Θθϑ Θ θ ϑ Nu Nν Ν ν Sigma Σσς Σ σ ς Psi Ψψ Ψ ψ
Epsilon Eϵε Ε ϵ ε Iota Iι Ι ι Xi Ξξ Ξ ξ Tau Tτ Τ τ Omega Ωω Ω ω

Conceptes representats per l'alfabet grec

[editar | editar còdic]

Αα (alfa)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

Ββ (beta)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

Γγ (gamma)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

Δδ (delta)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

    • el discriminante d'un polinomi (en un polinomi quadràtic determina la naturalea de les raïls)
  • No confondre en que es basa en la lletra llatina d pero a sovint es denomina "delta d'escritura".

Εε (epsilon)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

  • El símbol de pertinença al conjunt ∈ es basa en ε

Ϝϝ (digamma)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

  • A voltes s'utilisa Ϝ per a representar la funció digamma, encara que normalment se substituïx per la lletra llatina F (que és casi idèntica).
  • Una partícula hipotètica Ϝ que es va especular que estava implicada en l'excés de difotones a 750 GeV, i que ara se sap que és simplement una anomalia estadística.

Ζζ (zeta)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

Ηη (eta)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

Θθ (theta)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

Ιι (iota)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

Κκ (kappa)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

  • Κ representa:

Λλ (lambda)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

Μμ (mu)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

Νν (nu)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

Ξξ (xi)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

  • ξ representa:
    • la funció Xi de Riemann original
    • la definició modificada de la funció xi de Riemann, segons Edmund Landau

Οο (omicron)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

Ππ (pi)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

Ρρ (rho)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

  • Ρ representa:
    • una de les funcions de Gegenbauer en la teoria analítica de números (pot substituir-se per la forma mayúscula de la lletra llatina P).

Σσς (sigma)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

Ττ (tau)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

ϒυ (upsilon)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

  • ϒ (O+03D2) representa:

Φφ (phi)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

Nota: Símbol del conjunt buit, , s'assembla a Φ pero no és Φ.

Χχ (chi)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

Ψψ (psi)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

Ωω (omega)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Katzung & Trevor's Pharmacology Examination & Board Review (9th Edition.). Anthony J. Trevor, Bertram G. Katzung, Susan B. Masters ISBN 978-0-07-170155-6. B. Opioid Peptides + 268 pp. (en anglés)
  2. Applied Linear Statistical Models (5th ed.). Michael H. Kutner, Christopher J. Nachtsheim, John Neter, & William Li. New York: McGraw-Hill, 2005. ISBN 0-07-310874-X. xxviii + 1396 pp. (en anglés)
  3. Golub, Gene; Van Lloen, Charles F. (1996). Matrix Computations – Third Edition (en EN), Baltimore: The Johns Hopkins University Press, p. 53. ISBN 0-8018-5413-X.
  4. «Pomega -- from Eric Weisstein's World of Physics» (en en). Consultat el 2022-09-06.
  5. Outline for Weeks 14&15, Astronomy 225 Spring 2008(en anglés)
  6. Lebl, Jiří (2022). Basic Analysis I, Introduction to Real Analysis (en EN), p. 98. ISBN 978-1718862401.
  7. «Tau Day – No, really, pi is wrong: The Tau Manifesto by Michael Hartl». Consultat el 2015-03-20.
  8. «A supergolden rectangle» (en en).