Anar al contingut

Ϝ

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Greek letter digamma on font lines.svg
Ϝ



Digamma o wau (Ϝ, ϝ) és una lletra obsoleta del alfabet grec que representava el sò [w] i el valor de la qual numèric era 6. En l'época clàssica el fonema /w/ ya havia desaparegut de la llengua grega. En numeració, la lletra va evolucionar a la denominada «stigma» (Ϛ) i en época moderna el valor numèric de 6 es representa en el conjunt de sigma i tau (στ΄).

Història

[editar | editar còdic]

Deriva de la lletra del alfabet fenicio wau que originalment significava ‘gancho’. Ademés, la morfema de la digamma va donar orige a a el de la morfema ⟨F⟩ llatí. Desconeguda per a la filologia alejandrina, el helenista anglés Richard Bentley redescubrió en el sigle XVIII el fonema en els poemes homéricos sense expressió gràfica, en solament raons mètriques i llingüístiques, lo que va supondre una fita per al humanisme europeu, puix per primera volta els filòlecs moderns varen sobrepassar als antics, pese a que eixa troballa no va ser comprés ni acceptat pels seus contemporàneus.[1][2]

Variants epigràfiques

[editar | editar còdic]

En les fonts epigràfiques arcaiques apareixen les següents variants:[3]

En la seua forma numèrica:

Archiu:Ceramic fragment with WANAKTI inscription.jpg
[...]i wanakti (‘per al rei’). Inscripció corintia que conté la paraula «ϝάναξ» (wánax, ‘rei’) que escomença per digamma.
Note's també l'iota en forma de «Σ», comuna en epigrafia preclásicas.
Artícul principal → Alfabet grec utilisat en matemàtiques, ciències i ingenieria.

Quan s'usa com un numeral, la digamma és escrita usant el símbol de la stigma (ς). Mentres que quan li l'usa com a lletra, adquirix la forma d'una «F» comuna, la visualisació de la qual revela indirectament més sobre la seua història —en este cas la del seu nom— gràcies a que li la pot interpretar de forma visual com la solapaació de dos lletres gamma mayúscules (Γ), sent aixina l'orige del seu nom «digamma» ‘doble gamma’ a partir de l'unió dels elements δι- ‘dos’ + γάμμα ‘gamma’.

En grec panfilio

[editar | editar còdic]
Archiu:Pamphylian digamma uc lc 2.svg
Digamma panfilia

Existix una variant gràfica de digamma en grec panfilio: Archiu:Pamphylian digamma uc lc.svg.[4]

El grec panfilio és un dialecte poc documentat i aïllat del grec antic (600 a 330 a. C.) que es va parlar en la costa sur d'Àsia Menor.

Esta variant està codificada en Unicode com a «Lletra grega panfilia mayúscula Digamma» (O+0376, Ͷ) i «Lletra grega panfilia minúscula Digamma» (O+0377, ͷ).

No deu confondre's en la lletra cirílica (usada entre uns atres pel rus) de forma casi idèntica: И , i que té el valor fonètic [i] o [ɪ].

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Gaspar Morocho Gayo, "La «digamma», Bentley i alguns problemes de grafia", en Emerita, Vol. 47, núm. 1 (1979): http://emerita.revistas.csic.es/index.php/emerita/article/download/866/909
  2. "Richard Bentley", Enciclopèdia Britànica, https://www.britannica.com/biography/richard-Bentley
  3. «Ancient Greek letter forms». Centre for the Study of Ancient Documents, University of Oxford. Consultat el 2018.
  4. Summary of repertoire for FDAM 3 of ISO/IEC 10646 [1] archivat en Wayback Machine., pàgines 8 i 9. (en anglés)

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]