Σ
'Sigma'[1] (en mayúscula 'Sigma', en minúscula 'Sigma' [en posició final 'Sigma']; cridada Plantilla:Grec)[2][3] és la dihuitena lletra del alfabet grec. La sigma minúscula té dos formes: al final d'una paraula, s'usa la forma ς; a l'inici i en mig de paraula s'usa la forma σ.
En la llengua grega, els fonema [s] i [ʃ] es consideren indistints. Ademés, en el grec modern, de la mateixa manera que atres lletres de l'alfabet, Σ presenta alofonía. Quan esta lletra precedix a alguna de les consonante β, γ, δ, μ, ν, ρ, adopta el fonema [z] (fricativa alveolar sonora). En alguns casos, adopta este sò quan precedix a la lletra λ.
En el sistema de numeració grega té un valor de 200 (Σʹ).
Història
[editar | editar còdic]La forma en zig-zag de sigma (Σ) i la seua posició en l'alfabet deriven de la lletra fenicia shin (Archiu:Phoenician sin.svg). No obstant, apareix rotada respecte al seu model fenicio (igual que atres lletres gregues com a alfa, gamma o lambda), ademés en les epigrafia antigues apareix en un número variable de segments.[4][5] En ocasions els seus ànguls estan redonejats com en la lletra S llatina.
El nom original de sigma pot haver segut "sant", pero per la complicada història primerenca dels alfabets epicóricos grecs, "sant" va aplegar a identificar-se com una lletra separada en l'alfabet grec, representada com Ϻ.[6] Segons Heródoto, els dorios cridaven "sant" a la mateixa lletra anomenada "sigma" pels jonios.[lower-roman 1][7] En alguns alfabets arcaics no apareixia sigma, sino que era sant (Ϻ) la que complia la seua funció, entre ells estaven els de Corinto, Etolia, Epiro i Creta.[5] Degut a que en estos alfabets no estava sigma, la seua forma angulosa era utilisada a voltes para iota (Plantilla:GrGl); mentres que per a diferenciar el meu de sant, el meu apareixia en les pates de diferent tamany (Plantilla:GrGl).
Respecte al nom, "sigma" pot continuar el nom de la lletra fenicia samekh (Archiu:Phoenician samekh.svg),[8] la lletra continuada en el grec com Ξ en el nou nom "xi". Una atra teoria seria que el nom pot haver segut simplement una innovació grega a partir del verp 'sisear', de la raïl Plantilla:Lang-grc (sízō, del protogriego sig-jō 'siseo').[6]
Variants epigràfiques
[editar | editar còdic]En les fonts epigràfiques arcaiques apareixen les següents variants:[9]
Sigma lunada
[editar | editar còdic]
En el grec manuscrit de l'época helenística (sigles IV-III a. C.), la forma epigràfica de Σ es va simplificar com una C,[10] que també s'ha trobat en les monedes a partir de el IV[11] Esta es va convertir en la forma estàndar universal de sigma durant l'antiguetat tardana i l'Edat Mija.
A partir de l'época moderna, majorment abandonada, li la coneix com sigma lunada (mayúscula Ϲ, minúscula ϲ), per la seua forma de mija lluna (en grec, μηνοειδές σίγμα), encara que encara s'utilisa àmpliament en lletres decoratives en Grècia, especialment en contexts religiosos i eclesiàstics, aixina com en algunes edicions impreses modernes de texts grecs clàssics.
La sigma lunada en punt (sigma periestigmenon, Ͼ) va ser utilisada per Aristarco de Samotracia (220-143 a. C.) com a signe editorial per a indicar que la llínea marcada com a tal està en una posició incorrecta. De la mateixa manera, una sigma invertida (antisigma, Ͻ), marca una llínea fòra de lloc. Una antisigma en punt (antisigma periestigmenon, Ͽ) indica una llínea despuix de la qual deuen fer-se reordenamientos, o a llectures variants de prioritat incerta.
Les formes de la lletra del alfabet copto "alvenc" (Ⲥ; II ) i de la del alfabet cirílico "és" (С; IX) deriven de la sigma lunada.
Use
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Alfabet grec utilisat en matemàtiques, ciències i ingenieria.
En el sistema de numeració grega té un valor de 200 (σʹ).
La mayúscula Σ s'usa com a símbol para:
- Sumatorio.
- Un cert alfabet d'un llenguage, o un atre objecte depenent d'un alfabet. Expressat en térmens matemàtics, p. eix., "el llenguage definit per l'alfabet Σ = {a, b, c}".
La minúscula σ s'usa com a símbol para:[12]
- Desviació estàndar
- Varianza (σ²)
- Conductivitat elèctrica
- Constant de Stefan-Boltzmann
- Funció sigma
- Densitat superficial de càrrega
- Factor transcripcional sigma de la RNApolimerasa en Bactèries
- Tensor de tensions (σ)
- Tensió normal
- Tensió superficial
- Enllaç sigma
- Elasticitat de substitució (Microeconomía)
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ "La mateixa lletra, que els dorios criden "sant", pero els jonios 'sigma'", traduït del grec antic: "Plantilla:Lang-grc", Heródoto 1.139
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Institute of Modern Greek Studies (2013). «Σ, σ, ς», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
- ↑ Institute of Modern Greek Studies (2013). «σίγμα», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
- ↑ Voutiras, E.: ”L'introducció de l'alfabet”. Teoksessa Christidis, A.-F. (toim.) (2007). A History of Ancient Greek. From the Beginnings to Clapix Antiquity, Cambridge University Press, p. 267.
- ↑ 5,0 5,1 Karali, M.: ”Sistemes d'escritura”. Teoksessa Christidis, A.-F. (2007). Història del grec antic, Cambridge University Press, pp. 204–205.
- ↑ 6,0 6,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Heródoto, Històries 1.139 — edició d'Everson i Sims-Williams. 2002. "Senar-Attic letters", original 2020-06-28.
- ↑ Jeffery, Lilian H. (1961). Les escritures locals de la Grècia Arcaica, Clarendon, pp. 25–7.
- ↑ «Ancient Greek letter forms». Centre for the Study of Ancient Documents, University of Oxford. Consultat el 2018.
- ↑ Thompson, Edward M. (1912). Introduction to Greek and Latin Paleography. Oxford: Clarendon. p. 108, 144.
- ↑ Hopkins, Edward C. D. (2004). "Letterform Usage | Numismatica Font Projects" Parthia.
- ↑ Lligguen Six Sigma TOC. Simplificat.PYMES. (en és), Rafael Carlos Cabrera Calba, p. 281.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Σ» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.