𐤔
La šin (𐤔) és la vigesimoprimera lletra del alfabet fenicio. Representava el sò fricativo postalveolar sort transliterado com /š/ o /ʃ/,[1][2] encara que atres autors defenen el sò silbante, alveolar, predorsal i sort /s/.[3] D'esta lletra deriven la šin siríaca (ܫ), la šin hebrea (ש), les šīn (ش) i sīn (س) àraps, la sigma (Σ) grega, la S llatina i les С, Ш i Щ cirílicas.
Història
[editar | editar còdic]Orige
[editar | editar còdic]El glifo proto-sinaítico, segons varis autors, es basava en un "dent" (en hebreu modern shen) i tenia el valor fonémico š que "correspon etimológicament (a lo manco en part) a l'original semítico ṯ (th), que es pronunciava s en cananeo del sur".[4][5] No obstant, l'Encyclopaedia Judaica referia en 1972 que representaria un arc compost.
| Jeroglífic | Protosinaítico | Fenicio |
|---|---|---|
| <ferixc>Aa32</ferixc> | Archiu:Proto-Canaanite - shin.svg | Archiu:Phoenician sin.svg |
Evolució
[editar | editar còdic]
Fonètica
[editar | editar còdic]Els fonema del protosemítico septentrional ś i ʃ es varen fusionar en fenicio en ʃ, sò que comunament s'otorga a esta lletra.[6] Es discutix si els fonema ʃ (𐤔) i s (𐤎), clarament distinguits en l'ortografia fenicia, no acabarien fusionant-se en fencio clàssic o en púnico tardà.[7]
El història de les lletres que expressen sibilants en els distints alfabets semíticos és complicada, per diferents fusions entre fonema protosemíticos. Com se sol reconstruir, hi ha sèt fonema fricativos sorts coronales protosemíticos que varen evolucionar fins a convertir-se en les diverses sibilants sordes de les seues llengües filles, de la següent manera:
| Consonante simples | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Protosemita | acadio | fenicio | hebreu | arameo | àrap | ge'ez | |||||
| s [s] / [ts] | s | Archiu:Phoenician samekh.svg | s | ס | s | ס | s | àrap س | s | Plantilla:Script | s |
| š [ʃ] / [s] | š | Archiu:Phoenician sin.svg | š | שׁ | š | ש | š | ||||
| ṯ [θ] | ש, despuix ת | *ṯ,
š despuix t |
àrap ث | ṯ | |||||||
| ś [ɬ] / [tɬ] | שׂ | *ś,
s |
ש, despuix ס | *ś, s | àrap ش | š | ሠ | ś | |||
| Consonante emfàtiques | |||||||||||
| protosemita | acadio | fenicio | hebreu | arameo | àrap | ge'ez | |||||
| ṣ [sʼ] / [tsʼ] | ṣ | Archiu:Phoenician sade.svg | ṣ | צ | ṣ | צ | ṣ | àrap ص | ṣ | Plantilla:Script | ṣ |
| ṱ [θʼ] | צ, despuix ט | *ṱ,
ṣ despuix ṭ |
àrap ظ | ẓ | |||||||
| ṣ́ [ɬʼ] / [tɬʼ] | ק, despuix ע | *ṣ́,
q/ḳ despuix ʿ |
àrap ض | ḍ | Plantilla:Script | ṣ́ | |||||
En arameo
[editar | editar còdic]En idioma arameo es distinguix shin i sense. Si ben l'us de shin està ben determinat, les regles d'ortografia de sense no estan completament resoltes.
Per a expressar una /ś/ etimològica, varis dialectes varen elegir exclusivament sense o samek, mentres que atres dialectes canvien lliurement entre estes lletres (a sovint 'inclinant-se' més a sovint cap a una o una atra). Per eixemple:[8]
| ʿaśar
"dèu" |
arameo antic | arameo imperial | arameo mig | arameo palestí | arameo babilònic |
|---|---|---|---|---|---|
| 𐤏𐤔𐤓 | Inscripcions síries | Ostracas idumeas, egipcíac, persa-egipcíac, Esdras | Qumrán | Galileo | Gaónico, arameo babilònic judeu |
| 𐤏𐤎𐤓 | Tell Halaf | (cap registrat) | Palmireno, siríaco | Zóar, arameo palestí cristià | Mandaico |
| abdós | (cap registrat) | (cap registrat) | (cap registrat) | Targum Jehonathan, texts d'archiu manuscrits originals, Targum palestí (Genizah), samaritano | Arameo lliterari judeu tardà |
Independentment de cóm estiga escrit, /ś/ en arameo parlat sembla haver-se resolt universalment en /s/.
Descendents
[editar | editar còdic]Alfabet àrap
[editar | editar còdic]- Artícul principal → س.
En l'alfabet àrap, sīn està en la posició original (21) en l'orde abyadií magrebí, representa /s/ i és la duodècima lletra de l'orde hijā'ī modern ( هِجَائِي) o alifbāʾī (أَلِفْبَائِي). S'escriu aixina: Plantilla:Formes de l'alfabet àrap
En l'orde abyad mashriqi س sīn ocupa el lloc de samej en la posició 15; mentres la variant d'esta lletra shīn es coloca en la posició original (21), que representa /ʃ/ , i és la tretzena lletra de l'orde hijā'ī modern ( هِجَائِي) o alifbāʾī ( أَلِفْبَائِي). S'escriu aixina:
Plantilla:Formes de l'alfabet àrap
Alfabet hebreu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → ש.
El seu nom hebreu és שִׁין, representa dos fonema diferents: una sibilant /s/, com una s en espanyol, i una /ʃ/, com la paraula anglesa shoe.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Krahmalkov, Charles R. (2001). «2. The alphabet, orthography and phonology», A Phoenician-Punic Grammar, Leiden; Boston; Köln: Brill, p. 20-21.
- ↑ Segert, Stanislav (1997). «Phoenician and Punic phonology», Alan S. Kaye; Peter T. Daniels (ed.). Phonologies of Àsia and Africa: (including the Caucasus), p. 59.
- ↑ Hackett, Joe Ann (2008). «Phoenician and Punic», Roger D. Woodard (ed.). The Ancient Languages of Syria-Palestine and Aràbia, p. 86.
- ↑ (1948).Bulletin of the American Schools of Oriental Research.110(110)
- 6–22 [p. 15].doi:10.2307/3218767.
- ↑ Jensen (1969). Sign, Symbol, and Script, Nova York: G.P. Putman's Sons, p. 262-263.
- ↑ Hackett, Joe Ann (2008). «Phoenician and Punic», Roger D. Woodard (ed.). The Ancient Languages of Syria-Palestine and Aràbia, p. 87.
- ↑ Kerr, Robert M. (2010). Llatí-Punic Epigraphy: A Descriptive Study of the Inscriptions, p. 126.
- ↑ The Comprehensive Aramaic Lexicon
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1986).Proceedings of the Seminar for Arabian Studies.(16)
- 101-168.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «𐤔» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.