Alfabet arameo

El alfabet arameo és l'evolució del alfabet fenicio per a escriure l'idioma arameo. Si ben inicialment els arameos usaven l'alfabet fenicio per a escriure la seua llengua, conforme es va estendre com a llengua franca de la regió, el seu alfabet va prendre forma pròpia, tant en inscripcions com especialment en la seua forma cursiva (siriaca), que es diversificaría en multitut d'alfabets distints. Encara que totes les seues lletres representen consonants, són freqüents les matres lectionis, que són consonants utilisades per a representar vocalés llargues.

Les inscripcions més primerenques en l'idioma arameo usen l'alfabet fenicio. L'us del arameo com la llengua franca d'Orient Mig des de el VIII va dur a l'adopció gradual de l'alfabet arameo per a escriure els atres idiomes i dialectes de la família de llengües semíticas, com per eixemple els alfabets hebreu i nabateo, les formes gràfiques del qual són solament versions llaugerament modificades de les lletres que ya s'usaven per al arameo. El desenroll de versions en cursiva del arameo va dur a la creació dels alfabets siríaco, palmirense i mandeo. Estes escritures varen formar la base dels alfabets àrap, sogdiano, orkhon i mongol. Les formes en estil imperial varen donar lloc als alfabets pelvi i maniqueo. Ademés, la majoria d'estudiosos consideren l'alfabet com l'orige del brahmi i, per tant, dels alfabets índicos.

Història

Erro al crear miniatura:

Estela en inscripció aramea lapidaria dedicada al deu Salm. Tayma (Aràbia), V

Orígens

Les primeres inscripcions en llengua aramea utilisaven l'alfabet fenicio.^[1] En el temps, l'alfabet es va desenrollar en la forma que es mostren despuix. El arameo es va convertir progressivament en la llengua franca de tot Orient Mig, en el seu alfabet al principi complementant i després desplaçant al cuneïforme assiri com a sistema d'escritura predominant.

Imperi aqueménida

Al voltant del 500 a. C., despuix de la conquista dels aqueménidas (primer imperi persa) de Mesopotamia baix Darío I, els perses varen adoptar l'arameo antic com el "vehícul per a la comunicació escrita entre les diferents regions del vast imperi persa en els seus diferents pobles i idiomes. Es pot supondre que l'us d'un sol idioma oficial, que l'acadèmia moderna ha denominat en els térmens arameo oficial, arameo imperial o arameo aqueménida, va contribuir en gran mida al sorprenent èxit dels perses aqueménidas a mantindre unit el seu vast imperi durant tant temps com ho varen fer".^[2]

El arameo imperial estava molt estandardisat; la seua ortografia es basava més en raïls històriques que en algun dialecte parlat i estava inevitablement influenciada pel persa antic.

Les formes de les lletres arameas d'este periodo a sovint es dividixen en dos estils principals: la forma lapidaria, generalment gravada en superfícies dures com a monuments de pedra, i una forma cursiva; d'estos la forma lapidaria tendia a ser més conservadora ya que permaneixia visualment més similar a l'escritura fenicia i al arameo primerenc. Abdós varen estar en us durant el periodo persa aqueménida, pero la forma cursiva va guanyar terreny constantment sobre el lapidario, que havia desaparegut en gran mida en el III^[3]

Durant sigles despuix de la caiguda de l'Imperi aqueménida en el 331 a. C., el arameo imperial, o alguna cosa lo suficientment propenc per a ser reconeixible, seguiria sent una influència en les diverses llengües iranís natives. L'escritura aramea sobreviuria com la característica essencial del sistema d'escritura Pahlavi iraní.^[4]

A principis de el XXI es varen descobrir 30 documents arameos en Bactria, l'anàlisis dels quals es va publicar en novembre de 2006. Els texts, plasmats en cuiro, reflectixen l'us del arameo en el IV per l'administració persa aqueménida de Bactria i Sogdiana.^[5]

L'us generalisat del arameo aqueménida en Mig Orient va dur a l'adopció gradual de l'alfabet arameo per a escriure, entre uns atres, el hebreu, que anteriorment s'escrivia en una adaptació de l'alfabet fenicio que se sol denominar alfabet paleohebreo.

Idiomes que usen l'alfabet

Archiu:Syriac Sertâ book script.jpg

Lliure de el XI escrit en arameo siriaco.

Hui en dia, l'arameo bíblic, els dialectes neo-arameos judeus i l'idioma arameo del Talmud s'escriuen en l'alfabet hebreu modern, alfabet que en la lliteratura judeua clàssica rebia el nom de "ashurit" (asiria),^[6] ya que era el arameo.^[7]^[8] Durant el periodo de domini assiri, l'escritura i l'idioma arameos varen rebre estatus oficial en la regió de Palestina. Per una atra part, els dialectes siríaco i neoaramaico cristià s'escriuen hui en alfabet siríaco, l'escritura del qual ha reemplaçat a l'escritura asiria més antiga i ara du el seu nom. El mandeo s'escriu en l'alfabet mandeo. Degut a que l'alfabet hebreu modern prové de l'alfabet arameo i per això és casi idèntic, a sovint en la lliteratura acadèmica s'usa l'alfabet hebreu per a transcribir els texts arameos.

Malula

En Malula, una de les poques comunitats supervivents en les que encara es parla un dialecte arameo occidental, l'Universitat de Damasc va establir en 2007 un institut arameo que impartix cursos per a mantindre viu l'idioma. Les activitats de l'institut es varen suspendre en 2010 en mig de temors de que l'alfabet arameo quadrat utilisat en el programa se semblara massa a l'escritura quadrada del alfabet hebreu i es varen eliminar tots els signes en l'escritura aramea quadrada. El programa va declarar que, en canvi, usarien l'alfabet siríaco més distintiu, encara que l'us de l'alfabet arameo ha continuat fins a cert punt.^[9] Al Jazeera també va emetre un programa sobre el neo-arameo occidental i els pobles en els que es parla en l'escritura quadrada encara en us.^[10]

Referències

↑ Inland Syria and the East-of-Jordan Region in the First Millennium BCE before the Assyrian Intrusions, Mark W. Chavales, The Age of Solomon: Scholarship at the Turn of the Millennium, ed. Lowell K. Handy, (Brill, 1997), 169.
↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». p. 251
↑ Greenfield, J.C. (1985). «Aramaic in the Achaemenid Empire», Gershevitch (ed.). The Cambridge History of Iran: Volume 2, Cambridge University Press, pp. 709–710.
↑ (2002).Adamant.Boston:
249ff.
↑ Naveh, Joseph; Shaked, {{{nom2}}} (2006). Ancient Aramaic Documents from Bactria, Oxford: Khalili Collections. ISBN 978-1-874780-74-8.
↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (The Mishnah, p. 202 (note 20))
↑ Orientalia.62(2)
80.
↑ The American Journal of Theology.The University of Chicago Press.19(3)
348.
↑ «[1]». Consultat el 2010-04-02.
↑ Al Jazeera Documentary الجزيرة الوثائقية. «أرض تحكي لغة المسيح». Consultat el 2018-03-27.

Vore també

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto arameo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Inland Syria and the East-of-Jordan Region in the First Millennium BCE before the Assyrian Intrusions, Mark W. Chavales, The Age of Solomon: Scholarship at the Turn of the Millennium, ed. Lowell K. Handy, (Brill, 1997), 169.

[2] Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». p. 251

[3] Greenfield, J.C. (1985). «Aramaic in the Achaemenid Empire», Gershevitch (ed.). The Cambridge History of Iran: Volume 2, Cambridge University Press, pp. 709–710.

[4] (2002).Adamant.Boston:
249ff.

[5] Naveh, Joseph; Shaked, {{{nom2}}} (2006). Ancient Aramaic Documents from Bactria, Oxford: Khalili Collections. ISBN 978-1-874780-74-8.

[6] Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». (The Mishnah, p. 202 (note 20))

[SteinerRC1993-7] Orientalia.62(2)
80.

[8] The American Journal of Theology.The University of Chicago Press.19(3)
348.

[institute-9] «[1]». Consultat el 2010-04-02.

[10] Al Jazeera Documentary الجزيرة الوثائقية. «أرض تحكي لغة المسيح». Consultat el 2018-03-27.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]