Anar al contingut

Sogdiano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Sogdian Tribute Bearers on the Apadana Staircase 16 (Best Viewed Size "Large") (4689076272).jpg
Sogdiano
Per a atres usos d'este terme vore Sogdiano (desambiguación).


Els sogdianos varen ser un poble de llengua irania que varen viure en una zona que ocupa part dels actuals Tadjikistan i Uzbekistan i que englobava les ciutats de Samarcanda, Shahrisabz, Bujará, Juyand, Qarshi, Balasagun, Taskent i Panjakent

Els estats sogdianos, encara que mai varen estar units políticament, es varen centrar al voltant de la ciutat de Samarcanda. Estaven al nort de Bactriana, entre el Oxus (Amu Dariá) i el Yaxartes (Sir Dariá) i comprenien la fèrtil vall del Zeravshán. Durant la Alta Edat Mija, el territori es va estendre cap al nort gràcies a una política d'assentaments colonials més allà del llac Issyk-Kul.

La roca Sogdiana de Ariamzez, una fortalea, va ser capturada en 327 a. C. per les tropes d'Alejandro Magne, que va unir Sogdiana i Bactriana en una única satrapía. Posteriorment es va integrar en el regne grecobactriano, fundat per Diodoto I, fins que els escitas la varen ocupar a mitan de el III

Els sogdianos varen ocupar una posició clau en la Ruta de la Seda i varen eixercitar un destacat paper facilitant les transaccions comercials entre China i Àsia Central. Varen iniciar els seus contactes en China en acabant de que l'explorador Zhang Qian els visitara durant el regnat del emperador Wu. Zhang Qian va escriure un informe sobre la seua visita a Àsia central.

Despuix de la visita i l'informe de Zhang Qian, les relacions comercials chinenques en Àsia central i els sogdianos varen florir; China va enviar numeroses missions a la zona durant el I No obstant, els comerciants sogdianos eren menys importants que atres mercaders de la Ruta de la Seda, com els indis i els bactrianos.

Els sogdianos eren famosos per la seua tolerància cap a les diferents creències religioses. El budisme, el maniqueísmo, el nestorianismo i el zoroastrismo tenien numerosos seguidors. Els sogdianos varen servir per a la transmissió del budisme a través de la Ruta de la Seda, fins al periodo de l'invasió musulmana de el VIII. Gran part de l'informació sobre la cultura sogdiana i del seu idioma procedix dels numerosos texts religiosos que varen deixar escrits.

El idioma sogdiano pertanyia al grup iranio de les llengües indoeuropeas i estava estretament relacionat en el bactriano, un atre dels principals idiomes parlats en la regió. L'idioma sogdiano utilisava diversos sistemes d'escritura, tots derivats del alfabet arameo.

La majoria dels sogdianos es varen ser mesclant de forma gradual en atres grups, com els bactrianos, els turcs o els perses del Imperi aqueménida i varen escomençar a parlar en idioma persa (els actuals tayikos) o (despuix de la conquista túrquica d'Àsia Central) en uzbeko; són els orígens dels actuals pobles uzbeko, kirguís, azerí i tayiko.

Economia i diplomàcia

[editar | editar còdic]

Àsia Central i la Ruta de la Seda

[editar | editar còdic]

Plantilla:Multiple image

La majoria dels mercaders no recorrien tota la Ruta de la Seda, sino que comerciaven en mercaderies a través d'intermediaris en sèu en ciutats oasis, com Khotan o Dunhuang. Els sogdianos, no obstant, varen establir una ret comercial a lo llarc de les 1500 milles que separen Sogdiana de China. De fet, els sogdianos es varen bolcar en el comerç fins al punt de que els Saka del Regne de Khotan cridaven a tots els comerciants suli, "sogdiano", independentment de la seua cultura o ètnia.[1] Els sogdianos es varen desenrollar com a experts comerciants deprenent dels Kushans, junt en els quals varen controlar inicialment el comerç en el vall de Fergana i Kangju durant els començos de la Rura de la Seda. Més vesprada, es varen convertir en els principals intermediaris despuix de la desaparició del Imperi Kushan.[2][3]

A diferència dels imperis de l'antiguetat, la regió sogdiana no era un territori confinat dins d'unes fronteres fixes, sino una ret de ciutats-estat, d'un oasis a un atre, que unia Sogdiana en Bizancio, Índia, Indochina i China.[4] Els contactes dels sogdianos en China varen ser iniciats per l'embaixada de l'explorador chinenc Zhang Qian durant el regnat del Emperador Wu (r. 141–87 a. C.) de la dinastia Han. Zhang va escriure un informe sobre la seua visita a les regions Occidentals en Àsia Central Àsia i la zona Sogdiana la va denominar "Kangju".[5] Plantilla:Multiple image


Despuix de l'embaixada i l'informe de Zhang Qian, les relacions comercials chinenques en Àsia Central i Sogdiana varen florir,[6] ya que es varen enviar moltes missions chinenques a lo llarc de el I En la seua Shiji, publicat en l'any 94 a. C., l'historiador chinenc Alvenc Qian va senyalar que "la major d'estes embaixades a estats estrangers contava en varis centenars de persones, mentres que inclús les partides més menudes incloïen més de 100 membres . En el transcurs d'un any s'enviaven entre cinc i sis i més de dèu grups".[7] Sobre el comerç de la seda, els sogdianos també servien d'intermediaris entre l'Imperi chinenc Han i el Imperi Partixc d'Orient Mig i Àsia Occidental.[8] Els sogdianos varen eixercitar un paper important en la facilitació del comerç entre China i Àsia Central a lo llarc de les Rutes de la Seda fins a el X, i el seu idioma va servir de lingua franca per al comerç asiàtic ya en el IV.[9][10]

Plantilla:Multiple image Plantilla:Multiple image


Despuix de la dominació d'Alejandro Magne, els sogdianos de la ciutat de Marakanda (Samarcanda) es varen convertir en mercaders ambulants i varen ocupar una posició clau en l'antiga Ruta de la Seda.[11] Ells varen eixercitar un rol actiu en la disseminació de fes religioses tals com Maniqueismo, Zoroastrianismo, i Budisme a lo llarc de la Ruta de la Seda. El llibre chinenc Sui Shu (Llibre de Sui) descriu als sogdianos com "hàbils mercaders" que atreen a molts comerciants estrangers a la seua terra per a dedicar-se al comerç.[12] Varen ser descrits pels chinencs com a comerciants nats, deprenent les seues habilitats comercials a una edat primerenca. Es desprén de fonts, com els documents trobats per Sir Aurel Stein i uns atres, que en el IV podrien haver monopolisat el comerç entre Índia i China. Una carta escrita per mercaders sogdianos datada en l'any 313 d. C. i trobada en les ruïnes d'una torre de vigilància en Gansu, estava destinada a ser enviada als mercaders de Samarkanda, advertint-los de que en acabant de que Liu Cong d'Han Zhao saquejara Luoyang i el Emperador Jin fugira de la capital, no hi havia cap negoci que mereixquera la pena per als comerciants indis i sogdianos.[13][14] Ademés, en l'any 568 d. C., una delegació turc-sogia va viajar a l'emperador romà en Constantinopla per a obtindre permís per a comerciar i en els anys següents va florir l'activitat comercial entre els estats.[15] En poques paraules, els sogdianos varen dominar el comerç a lo llarc de la Ruta de la Seda des de el II fins a el X.[1]


Suyab i Tales en l'actual Kirguizistan eren els principals centres sogdianos del nort que dominaven les rutes caravaneras dels sigles VI a el VIII.[16] Els seus interessos comercials estaven protegits pel resorgiment del poder militar dels Göktürks, l'imperi dels quals es basava en el poder polític del clan Ashina i l'influència econòmica dels sogdianos.[17][18][19] El comerç sogdiano, en algunes interrupcions, va continuar fins a el IX. Per eixemple, es varen expropiar camellos, dònes, chiquetes, argent i or de Sogdia durant una incursió de Qapaghan Qaghan (692-716), governant del Segon Kaganato Túrquico.[20] En el X, Sogdiana es va incorporar al Imperi uigur, que fins a l'any 840 comprenia el nort d'Àsia Central. Este khaganato obtenia enormes entregues de seda de la China dels Tang a canvi de cavalls, contant a la seua volta en els sogdianos per a vendre gran part d'esta seda més a l'oest.[21] Peter B. Golden escriu que els uigures no només varen adoptar el sistema d'escritura i les creències religioses dels sogdianos, com el maniqueísmo, el budisme i el cristianisme, sino que també varen considerar als sogdianos com "mentors", a l'hora que els varen substituir gradualment en les seues funcions com a comerciants de la Ruta de la Seda i transmissors de cultura.[22] Els geógrafos musulmans de el X es varen basar en registres sogdianos que dataven de 750-840. Despuix del fi de l'Imperi uigur, el comerç sogdiano va sofrir una crisis. Despuix de la conquista musulmana de Transoxiana en el VIII, la samánida va recomençar el comerç per la via nort-occidental que conduïa als jázaros i als Urales i per la nororiental cap a les tribus turques propenques.[18]


Durant els sigles V i VI, molts sogdianos varen fixar la seua residència en el Corredor de Hexi, a on varen conservar l'autonomia en térmens de govern i varen tindre un administrador oficial designat conegut com sabao, #lo que sugerix la seua importància per a l'estructura socioeconòmica de China. L'influència dels sogdianos en el comerç de China també queda palés en un document chinenc que enumera els imposts pagats en el comerç de caravanes en la regió de Turpan i mostra que vintinou de les trentacinc transaccions comercials implicaven a comerciants sogdianos, i en tretze d'eixos casos tant el comprador com el venedor eren sogdianos.[23] Entre els productes comercials duts a China es trobaven raïm, alfalfa i platería sasánida, aixina com recipients de vidre, coral mediterràneu, imàgens budistes de latón, teixits de llana romans i àmbar bàltic. En el VII, el peregrí budiste chinenc Xuanzang va senyalar en aprovació que als chiquets sogdianos se'ls ensenyava a llegir i escriure a l'edat de cinc anys, encara que la seua destrea es destinava al comerç, decepcionant a l'erudit Xuanzang. També va registrar als sogdianos treballant en atres oficis, com a agricultors, tejedores d'estores, vidrieros i talladores de fusta.[24]

Comerç i diplomàcia en l'Imperi Bizantí

[editar | editar còdic]

Poc despuix del contrabando d'ous de cucs de seda a l'Imperi Bizantí des de China per part de monges cristians nestorianos, l'historiador bizantí de el VI Menandro el Protector conta cóm els sogdianos varen intentar establir un comerç directe de seda chinenca en el Imperi Bizantí. Despuix de formar una aliança en el governant sasánida Khosrow I per a derrotar a l'Imperi Heftalita, Istämi, el governant Göktürk del Primer Kaganato Túrquico, va ser abordat pels comerciants sogdianos solicitant permís per a demanar una audiència en el rei de reis sasánida per a tindre el privilegi de viajar a través dels territoris perses en la finalitat de comerciar en els bizantino.[8] Istämi va rebujar la primera petició, pero quan va sancionar la segona i va fer enviar l'embaixada sogdiana al rei sasánida, este va fer enverinar als membres de l'embaixada.[8] Maniah, un diplomàtic sogdiano, va convéncer a Istämi per a que enviara una embaixada directament a la capital de Bizancio Constantinopla, que va aplegar en 568 i va oferir no només seda com a regal al governant bizantí Justino II, sino que també va propondre una aliança contra la Pèrsia sasánida. Justino II va acceptar i va enviar una embaixada al Khaganate turc, assegurant el comerç directe de seda desijat pels sogdianos.[8][25][26]


No obstant, sembla que el comerç directe en els sogdianos va seguir sent llimitat a la llum de l'escassa cantitat de monedes romanes i bizantino trobades en jaciments arqueològics d'Àsia Central i China pertanyents a esta época. Encara que les embaixades romanes aparentment varen aplegar a la China d'Han a partir del 166 d. C.,[27] i la antics romans importava seda chinenca Han, mentres que els chinencs de la dinastia Han importaven mercaderies de vidre romà, com es va descobrir en les seues tombes,[28][29] Valerie Hansen va escriure que no s'han trobat en Chinenca monedes romanes de l'época de la República Romana (507-27 a. C.) ni del Principat (27 a. C. - 330 d. C.) del Imperi Romà.[30] No obstant, Warwick Ball (2016) posa en dubte esta noció en senyalar un tesor de setze monedes romanes trobades en Xi'an, China (abans Chang'an), datades en els regnats de varis emperadors des de Tiberio (14-37 d. C.) fins a Aureliano (270-275 d. C.).[31] Les primeres monedes d'or solidus de l'Imperi Romà d'Orient trobades en China daten del regnat de l'emperador bizantí Teodosio II (r. 408-450) i en total només s'han trobat quarantahuit d'elles (en comparació a les trececientas monedes d'argent) en Xinjiang i el restant de China.[30] L'us de monedes d'argent en Turfan va persistir molt despuix de la campanya Tang contra Karakhoja i la conquista chinenca de l'any 640, en una adopció gradual de la moneda de bronze chinenca en el transcurs de el VII.[30] El fet que estes monedes orientals romanes casi sempre es trobaren junt en monedes perses sasánidasde argent i monedes romanes orientals d'or s'utilisaven més comoobjetos ceremoniales a modo de talismanés, confirma l'importància preeminent del Greater Iran en el comerç de la Ruta Chinenca de la Seda d'Àsia Central comparada en Roma oriental.[32]

Sogdianos notables

[editar | editar còdic]

Vejau també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Wood, Francis (2002). The Silk Road: Two Thousand Years in the Heart of Àsia, Berkeley, CA: University of Califòrnia Press, pp. 65–68. ISBN 978-0-520-24340-8.
  2. ↑ Dean, Riaz (2022). La torre de pedra: Ptolomeo, la ruta de la seda i un enigma de 2.000 anys d'antiguetat, Delhi: Penguin Viking, pp. 94-102 (Cap. 9, Comerciants sogdianos). ISBN 978-0670093625.
  3. ↑ Étienne de la Vaissière (2005). Comerciants sogdianos: A History, Brill, pp. 32, 84, 91. ISBN 9004142525.
  4. ↑ «Chapitre 5 : Dones Kouchans à l'Islam - Els Sogdiens sur la route de la soie», De Kaboul à Samarcande : Els archéologues en Asie centrale (en fr), París: Éditions Gallimard, p. 104. ISBN 978-2-070-76166-1.
  5. ↑ Watson, Burton (1993), Records of the Great Historian, Han Dynasty II, Columbia University Press, p. 234, ISBN 0-231-08167-7; see also: Loewe, Michael, (2000), A Biographical Dictionary of the Qin, Former Han, and Xin Periods (221 BC – AD 24), Leiden, Boston, Koln: Koninklijke Brill NV, p 278, ISBN 90-04-10364-3.
  6. ↑ «Ruta de la Seda, Nort de China [Ruta de la Seda del Nort, Ruta de la Seda del Nort] Via de Comunicació Antiga : El Portal Megalític i el Mapa Megalític».
  7. ↑ Shiji traduït Burton Watson
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Howard, Michael C., Transnationalism in Ancient and Medieval Societies, the Role of Cross Border Trade and Travel, McFarland & Company, 2012, p. 133.
  9. ↑ Hanks, Reuel R. (2010), Global Security Watch: Àsia Central, Santa Barbara, Denver, Oxford: Praeger, p. 3.
  10. ↑ Mark J. Dresden (2003), "Sogdian Language and Literature", en Ehsan Yarshater, The Cambridge History of Iran, Vol III: The Seleucid, Parthian, and Sasanian Periods, Cambridge: Cambridge University Press, p. 1219, ISBN 0-521-24699-7.
  11. ↑ Ahmed, S. Z. (2004), Chaghatai: the Fabulous Cities and People of the Silk Road, West Conshohocken: Infinity Publishing, pp 61–65.
  12. ↑ Howard, Michael C., Transnationalism in Ancient and Medieval Societies, the Role of Cross Border Trade and Travel, McFarland & Company, 2012, p. 134.
  13. ↑ Mark J. Dresden (1981), "Introductory Note," in Guitty Azarpay, Sogdian Painting: the Pictorial Epic in Oriental Art, Berkeley, Los Angeles, London: University of Califòrnia Press, p. 3, ISBN 0-520-03765-0.
  14. ↑ Howard, Michael C., Transnationalism in Ancient and Medieval Societies, the Role of Cross Border Trade and Travel, McFarland & Company, 2012, pp 133-34.
  15. ↑ J. Rose, "Els sogdianos: Prime Movers between Boundaries', Comparative Studies of South Àsia, Africa and the Middle East, vol. 30, no. 3, (2010), p. 412
  16. ↑ Grégoire Frumkin (1970), Archaeology in Soviet Central Àsia, Leiden, Koln: I. J. Brill, pp 35-37.
  17. ↑ Wink, André. Al-Hind: The Making of the Indo-Islamic World. Brill Academic Publishers, 2002. ISBN 0-391-04173-8.
  18. ↑ 18,0 18,1 Trade 2004 Encyclopædia Iranica Etienne de la Vaissiere]
  19. ↑ Stark, Sören. Die Alttürkenzeit in Mittel- und Zentralasien. Archäologische und historische Studien (Nomaden und Sesshafte, vol. 6). Reichert, 2008 ISBN 3-89500-532-0.
  20. ↑ Skaff, Jonathan Karam. Sui-Tang China i els seus veïns turc-mongoles: Culture, Power, and Connections, 580-800, Oxford University Press, p. 245. ISBN 978-0-19-987590-0.
  21. ↑ Liu, Xinru, "The Silk Road: Overland Trade and Cultural Interactions in Eurasia", in Agricultural and Pastoral Societies in Ancient and Classical History, ed. Michael Adas, American Historical Association, Philadelphia: Temple University Press, 2001, p. 169.
  22. ↑ Peter B. Golden (2011), Central Àsia in World History, Oxford, Nova York: Oxford University Press, p. 47, ISBN 978-0-19-515947-9.
  23. ↑ J. Rose, 'The Sogdians: Prime Movers between Boundaries', Comparative Studies of South Àsia, Africa and the Middle East, vol. 30, no. 3, (2010), p. 416
  24. ↑ Wood 2002:66
  25. ↑ Liu, Xinru, "The Silk Road: Overland Trade and Cultural Interactions in Eurasia", in Agricultural and Pastoral Societies in Ancient and Classical History, ed. Michael Adas, American Historical Association, Philadelphia: Temple University Press, 2001, p. 168.
  26. ↑ Dresden, Mark J. (1981). «Introductory Note», Sogdian Painting: the Pictorial Epic in Oriental Art, Berkeley (Califòrnia): University of Califòrnia Press, p. 9. ISBN 0-520-03765-0.
  27. ↑ de Crespigny, Rafe (2007), A Biographical Dictionary of Later Han to the Three Kingdoms (23-220 AD), Leiden: Koninklijke Brill, p. 600, ISBN 978-90-04-15605-0.
  28. ↑ Brosius, Maria (2006), The Persians: An Introduction, London & New York: Routledge, pp 122-123, ISBN 0-415-32089-5.
  29. ↑ An, Jiayao (2002), "When Glass Was Treasured in China", en Juliano, Annette L. i Judith A. Lerner, Silk Road Studies: Nomads, Traders, and Holy Men Along Chinenca's Silk Road, 7, Turnhout: Brepols Publishers, pp. 79-94, ISBN 2-503-52178-9.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 Hansen, Valerie (2012), The Silk Road: Una nova història, Oxford: Oxford University Press, p. 97, ISBN 978-0-19-993921-3.
  31. ↑ Warwick Ball (2016), Roma en Orient: La transformació d'un imperi, 2.ª edició, Londres i Nova York: Routledge, ISBN 978-0-415-72078-6, p. 154.
  32. ↑ Hansen, Valerie (2012), The Silk Road: A New History, Oxford: Oxford University Press, pp 97–98, ISBN 978-0-19-993921-3.


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sogdiano&oldid=617954»