Γ

Archiu:Gamma letter, Mega Etymologikon, 1499.svg

Gamma en una lletra capital del Etymologicum Magnum (1499).

'Gamma'^[1] (en mayúscula 'Gamma', en minúscula 'Gamma'; cridada Plantilla:Grec)^[2]^[3] és la tercera lletra del alfabet grec. Deriva de la lletra gaml (gaml) del fenicio. En grec modern, es pronuncia com fricativa velar sonora [ɣ] o com fricativa palatal sonora [ʝ]. En grec antic, es pronunciava com oclusiva velar sonora [ɡ]. Tant en grec antic com en grec modern, gamma es pronuncia [ŋ] davant de velares (incloent la pròpia gamma, aixina, una doble gamma es pronuncia [ŋɡ] en abdós variants de l'idioma: ἄɣɣελος/άγγελος, ['angelos] ‘mensager’).

Les lletres romanes C i G i les cirílicas Ge Г i Ghe Ґ provenen de la grega gamma.

En el sistema de numeració grega té un valor de 3 (Γ΄).

Història

La lletra grega gamma deriva de la lletra fenicia per al fonema /g/, 𐤂 gaml, i com a tal és afí a el hebreu guímel ג.

Basant-se en la semblança del seu nom ("giml") a camello (p.ej. en àrap جمل gml), la lletra fenicia s'ha interpretat com una representació abstracta del coll d'un camello^[4] pero açò s'ha criticat per ser artificioso i falte de proves.^[5] En l'actualitat es considera més provable que la lletra fenicia derive d'un jeroglífic egipcíac que representa un garrot o pal arrojadizo.^[6]

En la Grècia arcaica, la forma de gamma era més pareguda a la de la lambda clàssica (Λ), mentres que lambda conservava la forma de L fenicia (𐌋).

Entre les lletres que varen sorgir de la gamma grega es troben l'etrusca (itálica antiga) 𐌂, la romana C, la rúnica kaunan ᚲ, la gòtica geuua 𐌲, la copta Ⲅ i la cirílica Г.^[7]

Variants epigràfiques

En les fonts epigràfiques arcaiques apareixen les següents variants:^[8]

Use

El fonema /g/ del grec antic era una oclusiva velar sonora, que continuava els fonema reconstruïts g, *ǵ del protoindoeuropeo, com la g en la paraula espanyola gat.

El fonema del grec modern representat per gamma es pronuncia com una fricativa velar sonora /ɣ/, com la g en «amic». No obstant, quan gamma precedix a una vocal anterior (/i/, /i/) es pronuncia com una fricativa palatal sonora (/ʝ/), que equivaldria al sò de l'i en «ahir».

Tant en el grec antic com en el modern, davant les consonante velares: κ, χ, ξ, (k, kh, ks), la gamma representa una nassal velar /ŋ/. Una doble gamma γγ representa la seqüència /ŋɡ/ (que varia fonèticament [ŋɡɡ]) o /ŋɣ/.

Com a símbol

Artícul principal → Alfabet grec utilisat en matemàtiques, ciències i ingenieria.

Gamma s'usa a sovint per a denotar una variable en matemàtiques i física. En alguns camps té significats específics.

La correcció gamma en fotografia, televisió i pantalles d'ordenador. Gamma és l'exponent en una relació entre valors de vídeo o píxelés i la lluentor mostrada. En fotografia és la pendent de la curva de la densitat de la película fotogràfica (log(opacitat)) front al log de l'exposició (curva de Hurter-Driffield), en la secció recta de la curva característica.
1 gamma és una unitat de la densitat de fluix magnètic, 1 gamma = 10⁻⁹ tesla o 1 nanotesla.
Les ones Gamma cerebrals són un tipo d'ones cerebrals que se situen entorn a 40 Hz.
En virología, en el context de la pandèmia de COVID-19, l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) va designar com una variant de preocupació a Gamma, una mutació del SARS-CoV-2, virus que produïx la malaltia del COVID-19, trobat en novembre de 2020 en Brasil.

Mayúscula

La lletra mayúscula Γ s'utilisa com a símbol de:

La funció Gamma (relativa als factorials) en matemàtiques;
Els Símbols de Christoffel, relatius a derivades de vectores i tensors;
La distribució Gamma en teoria de la provabilitat i estadística;
El coeficient de reflexió en l'estudi de llínees de transmissió, en ingenieria elèctrica.
La concentració superficial d'excés, en química.
Definir el moment en un esquema de forces, en física.

Minúscula

La lletra minúscula γ s'utilisa com a símbol de:

La constant de Euler-Mascheroni en matemàtiques.
Una mida del risc en matemàtica financera.
El fotó, vist com una partícula elemental en física.
Rajos gamma en física i astronomia.
El factor gamma en la teoria de la relativitat i astronomia.
El coeficient de dilatació adiabàtica d'un gas en física. A sovint s'utilisa la lletra kappa κ.
La constant de propagació d'una ona electromanética en ingenieria elèctrica i en la teoria electromagnètica.
La tercera estrela més lluenta en una constelació. (Vore nomenclatura de Bayer).
El pes específic d'un material.
La tensió superficial en química.
Part de la subunitat F1 de la ATP-sintetasa al voltant de la qual se situen les demés parts.

Videojocs

En el joc de Tetris, gamma és un atre nom que designa a J tetrominó.
La gamma mayúscula (Γ) és el símbol que apareix en la gorra de Waluigi en contraposició a la L de Luigi.

En el videojoc EarthBound, s'utilisa la lletra Gamma (Junt en atres lletres del alfabet grec), per a classificar el nivell de cada PSI. És el tercer nivell de PSI, despuix de la beta.
En Sonic Adventure és el nom clau del robot E-102 del Dr. Eggman
En Megaman 3 és el nom del robot creat pel dr Light i Wily, ademés de ser el cap final del joc

Vore també

Referències

↑ Diccionario de la lengua española
↑ Institute of Modern Greek Studies (2013). «Γ, γ», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
↑ Institute of Modern Greek Studies (2013). «γάμα», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
↑ Russell, Bertrand (1972). Una història de la filosofia occidental, 60 edició, Nova York: Touchstone book. ISBN 9780671314002.
↑ Powell, Barry B. (2012). Writing: Theory and History of the Technology of Civilization, John Wiley & Sons, p. 182. ISBN 978-1-118-29349-2.
↑ Hamilton, Gordon James (2006). Els orígentes de l'alfabet semítico occidental en les escritures egipcíaques, Catholic Biblical Association of America, pp. 53–6. ISBN 978-0-915170-40-1.
↑ «Greek Alphabet Symbols». Rapid Tables.
↑ «Ancient Greek letter forms». Centre for the Study of Ancient Documents, University of Oxford. Consultat el 2018.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Γ» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Diccionario de la lengua española

[2] Institute of Modern Greek Studies (2013). «Γ, γ», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.

[3] Institute of Modern Greek Studies (2013). «γάμα», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.

[4] Russell, Bertrand (1972). Una història de la filosofia occidental, 60 edició, Nova York: Touchstone book. ISBN 9780671314002.

[5] Powell, Barry B. (2012). Writing: Theory and History of the Technology of Civilization, John Wiley & Sons, p. 182. ISBN 978-1-118-29349-2.

[6] Hamilton, Gordon James (2006). Els orígentes de l'alfabet semítico occidental en les escritures egipcíaques, Catholic Biblical Association of America, pp. 53–6. ISBN 978-0-915170-40-1.

[rapidtables-7] «Greek Alphabet Symbols». Rapid Tables.

[Poinikastas-8] «Ancient Greek letter forms». Centre for the Study of Ancient Documents, University of Oxford. Consultat el 2018.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]