Anar al contingut

Γ

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Gamma uc lc.svg
Γ


Archiu:Gamma letter, Mega Etymologikon, 1499.svg
Gamma en una lletra capital del Etymologicum Magnum (1499).

'Gamma'[1] (en mayúscula 'Gamma', en minúscula 'Gamma'; cridada Plantilla:Grec)[2][3] és la tercera lletra del alfabet grec. Deriva de la lletra gaml (gaml) del fenicio. En grec modern, es pronuncia com fricativa velar sonora [ɣ] o com fricativa palatal sonora [ʝ]. En grec antic, es pronunciava com oclusiva velar sonora [ɡ]. Tant en grec antic com en grec modern, gamma es pronuncia [ŋ] davant de velares (incloent la pròpia gamma, aixina, una doble gamma es pronuncia [ŋɡ] en abdós variants de l'idioma: ἄɣɣελος/άγγελος, ['angelos] ‘mensager’).

Les lletres romanes C i G i les cirílicas Ge Г i Ghe Ґ provenen de la grega gamma.

En el sistema de numeració grega té un valor de 3 (Γ΄).

Història

[editar | editar còdic]

La lletra grega gamma deriva de la lletra fenicia per al fonema /g/, 𐤂 gaml, i com a tal és afí a el hebreu guímel ג.

Basant-se en la semblança del seu nom ("giml") a camello (p.ej. en àrap جمل gml), la lletra fenicia s'ha interpretat com una representació abstracta del coll d'un camello[4] pero açò s'ha criticat per ser artificioso i falte de proves.[5] En l'actualitat es considera més provable que la lletra fenicia derive d'un jeroglífic egipcíac que representa un garrot o pal arrojadizo.[6]

En la Grècia arcaica, la forma de gamma era més pareguda a la de la lambda clàssica (Λ), mentres que lambda conservava la forma de L fenicia (𐌋).

Entre les lletres que varen sorgir de la gamma grega es troben l'etrusca (itálica antiga) 𐌂, la romana C, la rúnica kaunan ᚲ, la gòtica geuua 𐌲, la copta Ⲅ i la cirílica Г.[7]

Variants epigràfiques

[editar | editar còdic]

En les fonts epigràfiques arcaiques apareixen les següents variants:[8]

El fonema /g/ del grec antic era una oclusiva velar sonora, que continuava els fonema reconstruïts g, del protoindoeuropeo, com la g en la paraula espanyola gat.

El fonema del grec modern representat per gamma es pronuncia com una fricativa velar sonora /ɣ/, com la g en «amic». No obstant, quan gamma precedix a una vocal anterior (/i/, /i/) es pronuncia com una fricativa palatal sonora (/ʝ/), que equivaldria al sò de l'i en «ahir».

Tant en el grec antic com en el modern, davant les consonante velares: κ, χ, ξ, (k, kh, ks), la gamma representa una nassal velar /ŋ/. Una doble gamma γγ representa la seqüència /ŋɡ/ (que varia fonèticament [ŋɡɡ]) o /ŋɣ/.

Com a símbol

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Alfabet grec utilisat en matemàtiques, ciències i ingenieria.

Gamma s'usa a sovint per a denotar una variable en matemàtiques i física. En alguns camps té significats específics.

Mayúscula

[editar | editar còdic]

La lletra mayúscula Γ s'utilisa com a símbol de:

Minúscula

[editar | editar còdic]

La lletra minúscula γ s'utilisa com a símbol de:

Videojocs

[editar | editar còdic]
  • En el joc de Tetris, gamma és un atre nom que designa a J tetrominó.
  • La gamma mayúscula (Γ) és el símbol que apareix en la gorra de Waluigi en contraposició a la L de Luigi.
  • En el videojoc EarthBound, s'utilisa la lletra Gamma (Junt en atres lletres del alfabet grec), per a classificar el nivell de cada PSI. És el tercer nivell de PSI, despuix de la beta.
  • En Sonic Adventure és el nom clau del robot E-102 del Dr. Eggman
  • En Megaman 3 és el nom del robot creat pel dr Light i Wily, ademés de ser el cap final del joc

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Diccionario de la lengua española
  2. Institute of Modern Greek Studies (2013). «Γ, γ», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
  3. Institute of Modern Greek Studies (2013). «γάμα», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
  4. Russell, Bertrand (1972). Una història de la filosofia occidental, 60 edició, Nova York: Touchstone book. ISBN 9780671314002.
  5. Powell, Barry B. (2012). Writing: Theory and History of the Technology of Civilization, John Wiley & Sons, p. 182. ISBN 978-1-118-29349-2.
  6. Hamilton, Gordon James (2006). Els orígentes de l'alfabet semítico occidental en les escritures egipcíaques, Catholic Biblical Association of America, pp. 53–6. ISBN 978-0-915170-40-1.
  7. «Greek Alphabet Symbols». Rapid Tables.
  8. «Ancient Greek letter forms». Centre for the Study of Ancient Documents, University of Oxford. Consultat el 2018.


Referències

[editar | editar còdic]