Mecànica celest
La mecànica celest és la branca de la astronomia i la mecànica que estudia els moviments dels cossos celests en virtut dels efectes gravitatorios que eixercixen sobre ells uns atres cossos massius.[1] S'apliquen els principis de la física coneguts com mecànica clàssica (llei de gravitació universal d'Isaac Newton).
Estudia el moviment de dos cossos, conegut com a problema de Kepler, el moviment dels planetes al voltant del Sol, dels seus satèlits i el càlcul de les òrbites de cometes i asteroides. L'estudi del moviment de la Lluna al voltant de la Terra va ser per la seua complexitat molt important per al desenroll de la ciència. El moviment estrany d'Urà, causat pels destorbament d'un planeta fins a llavors desconegut, va permetre a Li Verrier i Adams descobrir sobre el paper al planeta Neptú. El descobriment d'una menuda desviació en l'alvanç del perihelio de Mercurio es va atribuir inicialment a un planeta propenc al Sol fins que Einstein la va explicar en el seu teoria de la relativitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «mecànica celest». RAER.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mecánica celeste» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.