Viscosidad

Simulació de líquits en diferents viscosidades. El líquit de la dreta té una viscosidad major que el líquit de l'esquerra.

Certs decorreguts com, per eixemple, la mel mostren una viscosidad major que l'aigua.

La viscosidad d'un decorregut és una mida de la seua resistència a les deformacions graduals produïdes per tensions tallants o tensions de tracció en un decorregut. Per eixemple, la mel té una viscosidad dinàmica molt major que la del aigua. La viscosidad dinàmica de la mel és 70 centipoises i la viscosidad dinàmica de l'aigua és 1 centipoise a temperatura ambiente.

La viscosidad és una propietat física característica de tots els decorreguts, la qual emergix de les colisions entre les partícules del decorregut que es mouen a diferents velocitats, provocant una resistència al seu moviment segons la Teoria cinètica. Quan un decorregut es mou forçat per un tubo pla, les partícules que componen el decorregut es mouen més ràpit prop de l'eix llongitudinal del tubo, i més llentes prop de les parets. Per lo tant, és necessari que existixquen unes tensions tallants per a sobrepassar la resistència deguda a la fricció entre les capes del líquit i la condició de no esmonyida en la vora de la superfície, i que el decorregut se seguixca movent pel tubo de rugosidad mínima. En cas contrari, no existiria el moviment.

Un decorregut que no té viscosidad és un superfluit. Ocorre que en certes condicions el decorregut no posseïx la resistència a fluir o és molt baixa i el model de viscosidad nula és una aproximació que es verifica experimentalment.

La viscosidad d'alguns decorreguts es medix experimentalment en viscosímetros i reómetros. La part de la física que estudia la deformació per esforços externs en els decorreguts és la reología. Els esforços interns són les reaccions que es generen per la fricció existent entre les capes de decorregut.

Solament existix en líquits i gasos (decorreguts). Es representa per la lletra grega μ. Es definix com la relació existent entre el gradient negatiu de velocitat local que és la força impulsora per al transport de cantitat de moviment, i el fluix net de cantitat de moviment que és la relació entre l'esforç tallant i l'àrea de placa que travessen les molècules. Esta relació també es denomina densitat de fluix viscós de cantitat de moviment i, per lo vist, seguix la direcció de la velocitat decreixent, o siga va d'una regió d'alta velocitat a una atra de baixa velocitat. En cas que el fluix siga turbulento, se sumixca a la viscosidad molecular la Viscosidad de mola de Boussinesque, que significa que l'efecte del Fluix turbulento se sumixca al del fluix laminar. Esta és funció de la posició.

Etimologia

La paraula "Viscosidad" ve del llatí viscum ("muérdago"). Viscum també es referix al pegament viscós derivat de les bayas de muérdago.

Líquits

Els decorreguts que seguixen les lleis de Newton es denominen decorreguts newtonianos. Els líquits que no seguixen esta forma són pastes, suspensions i polímero d'elevat pes molecular. La viscosidad generalment disminuïx en l'aument de temperatura perque la distància entre les molècules és menuda i recorren distàncies molt menudes entre elles per lo que el choc efectiu és la forma de transferència.

Vore també

• Número de Reynolds
• Efecte Coandă
• Unitats de viscosidad
• Viscoelasticidad
• Equació de Washburn
• Reología
• Capa llímit
• Experiment de la gota d'alquitrà

Referències

Bibliografia

• Hatschek, Emil (1928). The Viscosity of Liquids. New York: Van Nostrand.

• Schroeder, Daniel V. (1999). An Introduction to Thermal Physics, Addison Wesley. ISBN 978-0-201-38027-9.

Enllaços externs

• Que és la viscosidad i cóm afecta a les bombes industrials.
• Taula de conversió entre sistemes de viscosidad.
• La taula SAE J306 de classificació d'olis de transmissions i diferencials.
• La taula SAE J300 de classificació d'olis de motors.