Punt material
Un punt material, partícula ideal[1] o partícula puntual és una idealisació de partícules molt utilisada en física.[2] La seua característica definitoria és que un punt material no té extensió espacial; en ser adimensional, no ocupa espai.[3] En la pràctica significa que baixe els experiments físics pertinents no pot apreciar-se cap estructura interna i la forma o tamany de la partícula real no és rellevant en el context en que s'ampra dita idealisació.
Per tant, una partícula puntual és una representació adequada de qualsevol objecte sempre que el seu tamany, forma i estructura siguen irrellevants en un context determinat. Per eixemple, qualsevol objecte de tamany finito es vorà i es comportarà com un objecte puntual des d'una distància suficient. Les masses puntuals i les càrregues puntuals, que s'analisen a continuació, són dos casos comuns. Una partícula puntual té una propietat aditiva, com la massa o la càrrega, que sol representar-se matemàticament per mig d'una funció delta de Dirac.
En la mecànica quàntica, el concepte de partícula puntual es complica pel principi d'incertitut de Heisenberg, ya que inclús una partícula elemental ocupa un volum no nul sense estructura interna. Per eixemple, l'òrbita atòmica d'un electró en l'àtom d'hidrogen ocupa un volum de 10−30 m3. Existix una distinció entre les partícules elementals, com els electrons o els cuarks, que no tenen una estructura interna coneguda, front a les partícules compostes, com els protones, que tenen una estructura interna: Un protó està format per tres cuarks. Les partícules elementals es denominen a voltes «partícules puntuals» per la seua falta d'estructura interna, que és diferent de les mencionades anteriorment.
Massa puntual
[editar | editar còdic]ㅤArtícul principal: Massa puntual
La massa puntual és el concepte, per eixemple, en la física clàssica, d'un objecte físic (típicament matèria) que té una massa no nula i, no obstant, és explícitament (o es pensa o modela com) infinitesimal (infinitament menut) en el seu volum o dimensions llineals. En la teoria de la gravetat, els objectes estesos poden comportar-se com a puntuals inclús en la seua proximitat immediata. Per eixemple, els objectes esfèrics que interactuen en un espai tridimensional i les interaccions del qual es descriuen per mig de la gravitació newtoniana es comporten com si tota la seua matèria estiguera concentrada en les seues centres de massescita requerida. Açò és cert per a tots els camps descrits per una llei quadràtica inversa.[4][5]
Càrrega puntual
[editar | editar còdic]ㅤArtícul principal: Càrrega puntual
De la mateixa manera que en el cas de les masses puntuals, en l'electromagnetisme els físics parlen d'una càrrega puntual, una partícula puntual en una càrrega distinta de zero.[6] l'equació fonamental de l'electrostàtica és la llei de Coulomb, que descriu la força elèctrica entre dos càrregues puntuals. Un atre resultat, el teorema de Earnshaw, afirma que una colecció de càrregues puntuals no pot mantindre's en una configuració d'equilibri únicament per l'interacció electrostàtica de les càrregues. El camp elèctric associat a una càrrega puntual clàssica aumenta fins a l'infinit a mida que la distància de la càrrega puntual disminuïx cap al zero, lo que sugerix que el model ya no cal en este llímit.
Vore també
[editar | editar còdic]- Partícula de prova
- Partícula elemental
- Grama
- Càrrega (física) (concepte general, no llimitat a la càrrega elèctrica)
- Model estàndar de la física de partícules
- Dualitat ona-partícula
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ H. C. Ohanian, J. T. Markert (2007), p. 3.
- ↑ «Point Particles to Capture Polarized Embryonic Cells & Cold Pools in the Atmosphere».Institut Niels Bohr, Facultat de Ciències, Universitat de Copenhague.
- ↑ F. E. Udwadia, R. E. Kalaba (2007), p. 1.
- ↑ I. Newton, I. B Cohen, A. Whitmann (1999), p. 956 (Proposition 75, Theorem 35).
- ↑ I. Newton, A. Motte, J. Machin (1729), p. 270-271.
- ↑ R. Snieder (2001), pp. 196-198.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Enllaces externs
[editar | editar còdic]- Weisstein, Eric W.. «Point Charge» (en en).
- “Classical radiation theory and point charges” (1965). Proceedings of the Physical Society 86 (3): 427–442. doi:. Bibcode: 1965PPS....86..427C.
- “Direct calculation of the electric and magnetic fields of an electric point charge moving with constant velocity” (1994). American Journal of Physics 62 (1): 79–85. doi:. Bibcode: 1994AmJPh..62...79J.
- “Against Point Charges” (2015). Applied Physics Research 7 (6): 138. doi:.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Punto material» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.