Ο
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
'Ómicron'[1] (en mayúscula 'Ómicron', en minúscula 'Ómicron'; cridada Plantilla:Grec)[2][3] és la quinzena lletra del alfabet grec.
La paraula ómicron és una invenció medieval per a distinguir-la de l'omega, pronunciada en grec antic com una o llarga d'obertura mija. Abans d'això, l'ómicron simplement es diu οὖ (oû).
Ómicron va donar orige a les lletres o llatina i o cirílica, que tenen similar valor fonètic i idèntic aspecte tant en mayúscules com en minúscules.
En el sistema de numeració grega té un valor de 70 (Οʹ).
Història
[editar | editar còdic]A pesar de la seua aparent senzillea, la lletra ómicron és una prova evident de dos canvis històrics de l'alfabet grec.
Per una part ómicron fa evident les adaptacions que els grecs varen haver de fer en l'alfabet fenicio per a adaptar les seues lletres a la fonologia grega. Tant la forma com la posició alfabètica remeten a la lletra fenicia ʿayn (𐤏), lletra de la que també procedix les lletres ʿayn hebrea ע i àrap ع. No obstant tant el nom com la pronunciació de ómicron són totalment diferents. Açò s'explica perque la consonante fricativa faringea /ʕ/ que representava ʿayn sobrava per a l'escritura del grec, mentres li faltaven signes per a representar les vocals, aixina que varen reutilisar la lletra per a representar la vocal O. Per este canvi radical, el nom ʿayn no és adaptat al grec (com el nom de casi totes les atres lletres) i li la nomena senzillament en el sò que representava: "ο".
L'atra pista històrica està en el nom modern de la lletra, que va passar de ser «o» a ser «ómicron» (en grec ό μικρον, o micron, és dir «o menuda») per a contrastar en «omega» (ὦ μέγα, ō mega, «o gran»). El canvi es deu a la reducció de les vocals del grec modern respecte al grec clàssic. Antigament existien tres sons vocàlics similars a O: semicerrada posterior redonejada ([o]), representada com a Plantilla:Grafia; semicerrada posterior redonejada llarga ([oː]), representada com a Plantilla:Grafia, i semiabierta posterior redonejada llarga ([ɔː]), representada com a Plantilla:Grafia. Des d'época bizantina ómicron i omega es pronuncien igual i ου es pronuncia com o.
Variants epigràfiques
[editar | editar còdic]Ómicron es va usar en tots els alfabets grecs arcaics generalment sempre semblada al seu model fenicio, circular. Les excepcions incloïen els alfabets de Desocupacions i Tasos, a on ómicron recordava més a la posterior omega, i els alfabets de Milo i atres illes cicládicas meridionals, a on ómicron s'assemblava a la posterior lletra C de l'alfabet llatí.[4][5]
En les fonts epigràfiques arcaiques apareixen les següents variants:[6]
Us
[editar | editar còdic]Mentres les atres lletres gregues s'usen com a símbols en numerosos camps científics, ómicron a penes és usada perque té la particularitat de ser l'única lletra grega idèntica tant en la seua forma mayúscula com a minúscula a la seua contraparte llatina, la lletra O, ademés de poder confondre's en la sifra zero. Aixina i tot, té alguns usos:
- En teoria de la complexitat computacional, la taxa de creiximent asintòtic d'una funció segons la notació d'o mayúscula.
- En astronomia s'usava per a referir-se a les estreles quinzenes de les seues constelacions, segons la nomenclatura estelar estàndart, per eixemple Omicron Andromedae, Omicron Ceti i Omicron Persei.
- En medicina, la variant Ómicron de el SARS-CoV-2. L'Organisació Mundial de la Salut (OMS) utilisa l'alfabet grec per a descriure les variants preocupants de el SARS‑CoV‑2, el virus que causa la COVID-19[7] El 26 de novembre de 2021, es va assignar a Omicron a la variant preocupant B.1.1.529
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Institute of Modern Greek Studies (2013). «Ο, ο», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
- ↑ Institute of Modern Greek Studies (2013). «όμικρον», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
- ↑ Voutiras, E.: ”The introduction of the alphabet”. De Christidis, A.-F. (2007). A History of Ancient Greek. From the Beginnings to Clapix Antiquity, Cambridge University Press, p. 267.
- ↑ Karali, M.: ”Writing systems”. De Christidis, A.-F. (2007). A History of Ancient Greek. From the Beginnings to Clapix Antiquity, Cambridge University Press, pp. 204-205.
- ↑ «Ancient Greek letter forms». Centre for the Study of Ancient Documents, University of Oxford. Consultat el 2018.
- ↑ «El nou sistema de nomenclatura de la OMS per a les variants del coronavirus» (en inglés). Nature Publishing Group.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ο» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.