Llongitut del nodo ascendent

La llongitut del nodo ascendent (☊ o Ω) és un dels elements orbitales utilisats per a especificar l'òrbita d'un objecte en l'espai. És l'àngul des d'una direcció de referència, cridada l'orige de la llongitut, a la direcció del nodo ascendent, medit en un pla de referència. El nodo ascendent és el punt a on l'òrbita de l'objecte passa a través del pla de referència, com es veu en l'image adjacent. Els plans de referència i els orígens de llongitut utilisats comunament inclouen:

• Per a una òrbita geocéntrica, el pla equatorial de la Terra com a pla de referència i el Primer Punt de Aries com l'orige de la llongitut. En este cas, la llongitut també es denomina ascensió recta del nodo ascendent. L'àngul es medix cap al este (o, com es veu des del nort, en sentit antihorario) des del Primer Punt de Aries fins al nodo.
• Per a una òrbita heliocéntrica, l'eclíptica com el pla de referència i el Primer punt de Aries com l'orige de la llongitut. L'àngul es medix en sentit antihorario (vist des del nort de la eclíptica) des del Primer Punt de Aries fins al nodo.
• Per a una òrbita fòra del sistema solar, el pla tangente a l'esfera celest en el punt d'interés (cridat el pla del cel) com el pla de referència, i al nort, és dir, la proyecció perpendicular de la direcció de l'observador al nort del pol celest en el pla del cel, com l'orige de la llongitut. L'àngul es medix cap a l'est (o, com ho veu l'observador, en sentit antihorario) des del nort fins al nodo.^{, pp. 40, 72, 137; , cap. 17.}

En el cas d'una estrela binaria coneguda solament per observacions visuals, no és possible dir qué nodo està ascendint i quin és descendent. En este cas, el paràmetro orbital que es registra és la llongitut del nodo, Ω, que és la llongitut de qualsevol nodo que tinga una llongitut entre 0 i 180 graus.^{, cap. 17;, p. 72.}