Anar al contingut

Meridiano zero

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Atlas Cosmographicae (Mercator) 033.jpg
Meridiano zero


Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.

Plantilla:Location map-line Un meridiano zero (o meridiano orige) és un meridiano que, en cartografia, servix de referència de llongitut, és dir representa els 0° de llongitut, en l'escala de llongituts d'un cos celest. A diferència dels paralels definits completament per l'eix de rotació d'un objecte celest, l'elecció d'un primer meridiano és majoritàriament arbitrària.

Història

[editar | editar còdic]

La noció de llongitut va ser desenrollada pels grecs Eratóstenes (c. 276 a. C. - c. 195 a. C.) en Aleixandria, i Hiparco (c. 190 a. C. - c. 120 a. C.) a Rodas, i es va aplicar a un gran número de ciutats en l'obra Geografia d'Estrabón (64-63 a. C. - c. 24 d. C.). Pero va ser Ptolomeo (c. 90 d. C. - c. 168 d. C.) el primer en utilisar un meridiano consistent per a un mapa mundial en el seu Geografia.

Ptolomeo va utilisar com a base les «Illes Afortunades», un grup d'illes del Atlàntic que solen estar associades a Canàries (de 13° a 18° O). El punt principal està cómodament a l'oest de la punta occidental d'Àfrica (17.5° O), ya que encara no s'utilisaven els números negatius. El seu primer meridiano correspon actualment a 18°40' oest de Winchester (uns 20° O).[1] Llavors, el método principal per a determinar la llongitut era utilisar l'hora dels eclipses llunars en diferents països.

La geografia de Ptolomeo es va imprimir per primera volta en mapes en Bolonya en 1477, i molts mapes de principis de el XVI li varen seguir. Pero encara hi havia l'esperança de que existira una base «natural» per a un meridiano zero. Cristóbal Colón va informar en 1493 de que la brúixola apuntava cap al nort en algun lloc de l'Atlàntic mig, i este fet es va utilisar en l'important tractat de Tordesillas de 1494, que va resoldre la disputa territorial entre Espanya i Portugal sobre terres recent descobertes. La llínea Tordesillas es va establir finalment en 370 llegües a l'oest de Veta Verda. Açò es mostra en el mapa de Diego Ribero de 1529. L'Illa de Sant Miguel (25,5° O) en les Azores encara era usada per la mateixa raó fins a 1594 per Christopher Saxton, encara que fins a llavors s'havia demostrat que la llínea de desviació magnètica zero no seguia una llínea de llongitut.[2]

En 1541, Mercator va produir el seu famós mapa de 41 centímetros del planeta terrestre i va dibuixar el seu meridiano precisament a través de Fuerteventura (14°1' W) en les Illes Canàries. Els seus mapes posteriors varen utilisar les Azores, seguint l'hipòtesis magnètica. Pero en el moment en que Ortelius va produir el primer atles modern en 1570, s'estaven escomençant a usar atres illes com a Veta Verda per a este fi. En el seu atles, les llongituts es contaven de 0 a 360°, no de 180° W a 180° I, com és habitual en l'actualitat. Esta pràctica va ser seguida pels navegants fins a el XVIII.[3] En 1634, el moradura Richelieu va utilisar l'illa més occidental de les Canàries, El Ferro, a 19°55' a l'oest de París, com a elecció del meridiano. El geógrafo Delisle va decidir redonejar-ho fins a 20°, de manera que es va convertir simplement en el meridiano de París disfrassat.[4]


A principis de el XVIII varen seguir els esforços per a millorar la determinació de la llongitut en la mar, duent al desenroll del cronómetro marí de John Harrison. Pero va anar el desenroll de cartes astronòmiques precises, principalment a càrrec del primer astrònom real britànic, John Flamsteed entre 1680 i 1719 i difoses pel seu successor Edmund Halley, lo que va permetre als navegants utilisar el método llunar de determinar la llongitut en major precisió per mig del octant desenrollat per Thomas Godfrey i John Hadley.[5] Entre 1765 i 1811 Nevil Maskelyne va publicar 49 números del Almanac nàutic basat en el meridiano del Observatori Real, Greenwich. "Les taules de Maskelyne no només feyen que el método llunar fora possible, sino que també feyen del meridiano de Greenwich el punt de referència universal. Inclús les traduccions franceses del almanac nàutic varen retindre els càlculs de Maskelyne de Greenwich, a pesar de que totes les demés taules de Connaissance dones Temps consideraven el meridiano de París com a principal".[5]

En 1884, en la Conferència Meridiana Internacional de Washington, d. C., 22 països varen votar per a adoptar el meridiano de Greenwich[6] com a primer meridiano del món. Els francesos varen argumentar una llínea neutral, mencionant les Azores i el estret de Bering, pero finalment es varen abstindre i varen continuar utilisant el meridiano de París fins a 1911.

Terra

[editar | editar còdic]

En la Terra, per a la cartografia estàndar, el meridiano zero que s'utilisa actualment i universalment és el meridiano de Greenwich. Este meridiano va ser adoptat com a norma internacional en 1884 per 25 països en la Conferència Internacional del Meridiano de Washington i des de llavors s'ha estés pel restant del món. El sistema geodèsic global actual, cridat WGS 84, utilisa el meridiano de referència IERS, una llongitut 0° situada a 102 metros a l'est del meridiano de Greenwich.[7]

Atres meridianos zero han segut utilisats en el passat per diferents països:

Meridianos històrics

[editar | editar còdic]
Localitat Llongitut moderna Nom del Meridiano Image Comentari
Estret de Bering 168°30' W Plantilla:Location map-line Sugerit en 1884 com una possibilitat de meridiano primari neutral per Pierre Janssen en la Conferència Internacional del Meridiano.[8]
Washington D. C. 77°03′56.07″ W (1897) or 77°04′02.24″ W (NAD 27) decembre de 2016 or 77°04′01.16″ W (NAD 83) Meridiano del Nou Observatori Naval Plantilla:Location map-line
Washington D. C. 77°02′48.0″ W, 77°03′02.3″, 77°03′06.119″ W or 77°03′06.276″ W (abdós presumiblement NAD 27). Si és NAD27, elúltimo seria 77°03′05.194″ W (NAD 83) Meridiano del Vell Observatori Naval Plantilla:Location map-line
Washington D. C. 77°02′11.56299″ W (NAD 83),[9] 77°02′11.55811″ W (NAD 83),[10] 77°02′11.58325″ W (NAD 83)[11] (tres monuments diferents que ser volia que estigueren en el meridiano de la Casa Blanca) Meridiano de la Casa Blanca Plantilla:Location map-line
Washington D. C. 77°00′32.6″ W (NAD 83) Meridiano del Capitolio Plantilla:Location map-line
Filadèlfia 75° 10' 12″ W Plantilla:Location map-line [12][13]
Riu de Janeiro 43° 10' 19″ W Plantilla:Location map-line [14]
Buenos Aires 58° 22' 22″ W Plantilla:Location map-line Es va utilisar per a definir el meridiano 5º de Buenos Aires i el meridiano 10º de Buenos Aires, que marquen llímits interprovinciales del país.
Illes Afortunades / Azores 25° 40' 32″ W Plantilla:Location map-line Usat fins a l'Edat Mija, propost com un possible meridiano neutral per Pierre Janssen en la Conferència Internacional del Meridiano[15]
El Ferro (A voltes cridada Ferro),
Illes Canàries		 18° 03' W,
later redefined as
17° 39' 46″ W 		Meridiano del Ferro Plantilla:Location map-line [16]
Tenerife 16° 38' 22" W Meridiano de Tenerife Plantilla:Location map-line Elevat a predominancia per cartógrafos holandesos i navegants en acabant de que abandonaren l'idea d'un meridiano magnètic[17]
Càdis 6° 17' 35.4" W Meridiano de Càdis Plantilla:Location map-line Obervatorio Real en la torre surest del Castell de la Vila, usat entre 1735 i 1850 per l'Armada espanyola.[18][19]
Lisboa 9° 07' 54.862″ W Plantilla:Location map-line [20]
Madrit 3° 41' 16.58″ W Plantilla:Location map-line [20]
Kew 0° 00' 19.0″ W Meridiano primordial (anterior al de Greenwich) Plantilla:Location map-line Localisat en l'Observatori del Rei George III
Greenwich 0° 00' 05.3101″ W Meridiano de Greenwich Plantilla:Location map-line Airy Meridian[21]
Greenwich 0° 00' 05.33″ W Meridiano Zero d'Ordnance Survey Plantilla:Location map-line Meridiano de Bradley[21]
Greenwich 0° 00' 00.00″ Meridiano internacional de referència del IERS Plantilla:Location map-line
París 2° 20' 14.025″ I Meridiano de París Plantilla:Location map-line
Brusseles 4° 22' 4.71″ I Plantilla:Location map-line [20]
Amberes 4° 24' I Meridiano de Amberes Plantilla:Location map-line
Ámsterdam 4° 53' I Plantilla:Location map-line A través de la Westerkerk en Ámsterdam. S'usava per a definir l'hora llegal en els Països Baixos entre 1909 i 1937[22]
Chafa 10° 24' I Plantilla:Location map-line [12]
Oslo (Kristiania) 10° 43' 22.5″ I Plantilla:Location map-line [12][13]
Florencia 11°15' I Meridiano de Florencia Plantilla:Location map-line Usat en la Proyecció de Peters
Roma 12° 27' 08.4″ I Meridiano de Mont Mario Plantilla:Location map-line Usat en el Datum 40 de Roma[23]
Copenague 12° 34' 32.25″ I Plantilla:Location map-line Rundetårn[24]
Nàpols 14° 15' I Plantilla:Location map-line [15]
Bratislava o Pressburg 17° 06' 03″ I Meridianus Posoniensis Plantilla:Location map-line
Buda 19° 03' 37″ I Meridianu(s) Budense Plantilla:Location map-line Usat entre 1469 i 1495; introduït per Regiomontanus, usat per Marcin Bylica, Galeotto Marzio, Miklós Erdélyi (1423–1473), Johannes Tolhopff (c. 1445–1503) i Johannes Muntz. Establit en el Castell Real (i Observatori) de Buda.[25]
Estocolm 18° 03' 29.8″ I Plantilla:Location map-line En el Observatori d'Estocolm[20]
Cracovia 19° 57' 21.43″ I meridiano de Cracovia Plantilla:Location map-line En el vell Obervatorio de Cracovia en el Jardí botànic de l'Universitat de Cracovia. Mencionat en l'obra de Nicolás Copérnico De revolutionibus orbium coelestium.
Varsòvia 21° 00' 42″ I Meridiano de Varsòvia Plantilla:Location map-line [20]
Várad 21° 55' 16″ I Tabulae Varadienses Plantilla:Location map-line [26] Entre 1464 i 1667, es va fixar un meridiano primordial en al Fortalea de Oradea (Varadinum en l'época) per part de Georg von Peuerbach.[27] Cristobal Colón en el seu quadern de bitàcola va indicar, que tenia una còpia de les Tabulae Varadienses (Tabula Varadiensis o Tabulae directionum) a bordo per a calcular el meridiano real basant-se en la posició de la Lluna, en relació en Várad. Amerigo Vespucci també va mencionar com va deprendre a a clacular els meridianos per mig d'estes taules.[28]
Aleixandria 29° 53' I Meridiano d'Aleixandria Plantilla:Location map-line El meridiano del Almagesto de Ptolomeo.
San Petersburgo 30° 19' 42.09″ I Meridiano de Pulkovo Plantilla:Location map-line
Gran Piràmide de Giza 31° 08' 03.69″ I Plantilla:Location map-line 1884[29]
Jerusalem 35° 13' 47.1″ I Plantilla:Location map-line [13]
La Meca 39° 49' 34″ I Plantilla:Location map-line Maimónides flama a la seua pûnto אמצע היישוב, "el mig de lo habitat", és dir l'hemisferi habitat. Evidentment açò era una convenció acceptada pels geógrafos àraps de la seua época.[30]
Ujjain 75° 47' I Plantilla:Location map-line Usat des del sigle quart de l'era contemporànea en l'astronomia i calendaris indis.[31]
Kyoto 136° 14' I Plantilla:Location map-line Usat en els mapes japonesos dels sigles XVII i XIX (oficialment entre 1779–1871). No es coneix el lloc exacte, pero era en "Kairekisyo" en la ciutat de Nishigekkoutyou en Kyoto, la capital de llavors.
180 Plantilla:Location map-line A l'atre costat de Greenwich, propost el 13 d'octubre de 1884 en la Conferència Internacional del Meridiano per Sandford Fleming[15]

Atres cossos celests

[editar | editar còdic]

S'ha definit un meridiano zero per a atres objectes del sistema solar:

  • En la Lluna, pansa directament per mig de la cara visible des de la Terra, prop del cràter Bruce. Més generalment, per a objectes la rotació siga síncrona, és possible adoptar la posició mija del punt que es troba directament al cos al voltant del com giren com a orige de les llongituts. Esta convenció s'adopta generalment per Io, Europa, Ganimedes, Calisto o Titán.
  • En Mercurio, la llongitut 20° I està definida per un menut cràter cridat Hun Kal ( "20" en maya ) [5].
  • A Venus, el cràter Eva, Alpha Regio, servix de referència de les llongituts.
  • A Mart, el primer meridiano és definit pel cràter Airy-0.
  • En els jagants gaseosos, que no semblen tindre una superfície sòlida i l'atmòsfera de la que gira a diferents velocitats segons la latitut, es poden utilisar varis sistemes, com a referència del camp magnètic d'estos planetes.
  • Les llunes dels jagants gaseosos, a lo manco les que no estan massa llunt, casi sempre estan en rotació sincrónica i, a continuació, podem definir el meridiano d'orige com el del punt sub-primari (el punt de la cara de la lluna que té l'objecte principal al seu cenit).

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Norgate y Norgate, 2006
  2. ↑ Hooker, 2006
  3. ↑ i.g. Jacob Roggeveen in 1722 reported the longitude of Easter Island as 268°45' (starting from Fuerteventura) in the Extract from the Official log of Jacob Roggeveen reproduced in
  4. ↑ Speech by Pierre Janssen, director of the Paris observatory, at the first session of the Meridian Conference.
  5. ↑ 5,0 5,1 Sobel y Andrewes, 1998
  6. ↑ Royal Museums Greenwich (ed.): «The Prime Meridian at Greenwich». Consultat el 28 de març de 2016.
  7. ↑ “Why the Greenwich meridian mogau” . Journal of Geodesy 89 (12): 1263. doi:10.1007/s00190-015-0844-i. Bibcode: 2015JGeod..89.1263M.
  8. ↑ International Conference Held at Washington for the Purpose of Fixing a Prime Meridian and a Universal Day. Octubre de 1884, pp. 43–51. Project Gutenberg (anglés)
  9. ↑ NGS, 2016, PID: HV1847.
  10. ↑ NGS, 2016, PID: HV1846.
  11. ↑ NGS, 2016, PID: AH7372.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Hooker (2006), introduction.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Oct. 13, 1884: Greenwich Resolves Subprime Meridian Crisis, WIRED, 13 October 2010. (anglés)
  14. ↑ Atles do Brazil, 1909, de Barão Homem de Mello i Francisco Homem de Mello, publicat en Rio de Janeiro per F. Briguiet & Cia.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 «The Project Gutenberg eBook of International Conference Held at Washington for the Purpose of Fixing a Prime Meridian and a Universal Day» (en anglés). Gutenberg.org.
  16. ↑ Antic, usat en la Geografia de Ptolomeo. Mes vesprada es redefinio com 17° 39' 46″ a l'Oest de Greenwich i estar exactament a 20° W de Paris. French "submarin" at Washington 1884.
  17. ↑ A.R.T. Jonkers; Parallel meridians: Diffusion and change in early modern oceanic reckoning, in Noord-Zuid in Oostindisch perspectief, The Hague, 2005, p. 7. Retrieved 2 February 2015. (anglés)
  18. ↑ "In search of the lost meridian of Cadiz", El País, 23 December 2016. Retrieved 8 November 2018.
  19. ↑ Antonio Lafuente and Manuel Sellés, L'Observatori de Càdis (1753–1831), Ministeri de Defensa, 1988, p.144, Plantilla:Isbn.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 Bartky, Ian R. (2007). One Clave Fits All: The Campaigns for Global Uniformity, Stanford University Press, p. 98. ISBN 978-0-8047-5642-6.
  21. ↑ 21,0 21,1 Dolan, 2013a.
  22. ↑ (holandés)Eenheid van tijd in Nederland (Unity of clave in the Netherlands), Utrecht University website, retrieved 28 August 2013.
  23. ↑ Grids & Datums – Italian Republic, asprs.org, Retrieved 10 December 2013.
  24. ↑ meridian, article from Donen Store Danske Encyklopævaig donar
  25. ↑ Quan Tolhopff va entregar el seu llibre, titulat Stellarium (1480)[1] al rei Matthias Corvinus, va subrallar que havia usat el meridiano de Buda per als seus càlculs. El físic alemà Johannes Müntz ho va usar de la mateixa manera en el seu calendari de 1495. No obstant en la segona edició ya havia introduït el meridiano de Viena. Zsoldos, Endre – Zsupán, Edina: Stellarium – egy csillagászati kódex Mátyás könyvtárában. Orpheus Noster V. évf. 2013/4. 62–85.[2]; Szathmáry, László: Az asztrológia, alkémia és misztika Mátyás király udvarában. In: Ponticulus Hungaricus, VI. évfolyam 5. szám · 2002.[3]
  26. ↑ Oradea, Tourism office website, retrieved 3 February 2015.
  27. ↑ «Romanian astronaut makrsk 10th anniversary of Prime Meridian Astronomy Club» (en anglés). Archivat des d'el original, el 1 d'octubre de 2017.
  28. ↑ Meridian Zero csillagászklub access-dona't = 27 December 2018 Plantilla:Hu
  29. ↑ Wilcomb I. Washburn, "The Canary Islands and the Question of the Prime Meridian: The Search for Precision in the Measurement of the Earth [4] archivat en Wayback Machine."
  30. ↑ Hilchot Kiddush Hachodesh 11:17
  31. ↑ Burgess 1860

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Burgess, Ebenezer (1860), "Translation of the Surya-Siddhanta", Journal of the American Oriental Society (i book), 6 (published c. 2013), p. 185
  • Dolan, Graham. «The Greenwich Meridian before the Airy Transit Circle». The Greenwich Meridian, 2013a.
  • Dolan, Graham. «WGS84 and the Greenwich Meridian». The Greenwich Meridian, 2013b.
  • Hooker, Brian (2006), A multitude of prime meridians, retrieved 28 June 2019
  • Howse, Derek (1997), Greenwich Clave and the Longitude, Phillip Wilson, ISBN 978-0-85667-468-6
  • Norgate, Jean; Norgate, Martin (2006), Prime meridian, retrieved 13 de giner de 2013
  • NGS datasheet station name form, National Geodetic Survey, 2016, retrieved 11 December 2016

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Meridiano_zero&oldid=622386»