Fluix elèctric
En electromagnetisme el fluix elèctric, o fluix electrostàtic,[1] és una magnitut escalar que expressa una mida del camp elèctric que travessa una determinada superfície,[2] o expressat d'una atra forma, és la mida del número de llínees de camp elèctric que penetren una superfície. El seu càlcul per a superfícies tancades es realisa aplicant la llei de Gauss. Per definició el fluix elèctric part de les càrregues positives i termina en les negatives, i en absència de les últimes termina en l'infinit.[2]
Història
[editar | editar còdic]Michael Faraday va fer un simple experiment per a estudiar el camp elèctric, va aplegar a la conclusió errònea de que existix algun tipo de fluix elèctric que partix de les càrregues.
L'experiment va consistir en dos esferes metàliques concèntriques, separades per un dielèctric; la més gran consistent en dos hemisferis que es podien unir fortament. Primer es va carregar l'esfera chicoteta en una càrrega elèctrica coneguda. Es va colocar el dielèctric i es va armar l'esfera gran. En descarregar l'exterior i despuix medir les carregues restants en abdós esferes, va resultar que abdós eren iguals en magnituts. Açò és cert per a qualsevol aïllant.
Faraday va supondre que existia un fluix elèctric, i va concloure que era proporcional a la càrrega. Va ser Carl Friedrich Gauss quí va expressar matemàticament esta relació, donant lloc a la llei que du el seu nom.
Càlcul
[editar | editar còdic]El fluix elèctric a través d'un àrea infinitesimal ve dau per:
- (Equació 1)
(el camp elèctric, , multiplicat per la component de l'àrea perpendicular al camp).
El fluix elèctric a través d'una superfície és, per tant, expressat per l'integral de superfície:
- (Equació 2)
a on és el camp elèctric i és el vector diferencial de superfície que correspon a cada element infinitesimal de la superfície completa .
Per a una superfície gaussiana tancada, el fluix elèctric ve dau per:
- (Equació 3)
a on és la càrrega tancada per la superfície (incloent abdós càrregues, la lliure i la càrrega superficial), i ε0 és la permitividad elèctrica. Esta relació és coneguda com llei de Gauss per al camp elèctric en la seua forma integral i és una de les quatre equacions de Maxwell.
En estos casos es pren sistemàticament la direcció dels vectores i es deu recordar que dit vector té com a mòdul l'àrea diferencial d'eixe element i direcció perpendicular al mateix. La direcció del vector és arbitrària, sempre que en tots els punts ixca de la superfície per la mateixa cara d'esta; si de l'equació 3 resulta un fluix positiu, significa que travessa en la mateixa direcció adoptat per als , i si és negatiu, en contra direcció. A cada costat, assignem un signe, arbitrariament. S'està parlant de «fluix net», del total, ya que hi haurà parts de la superfície que el fluix tindrà direccions diferents, i per tant es compensaran.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Catalá de Alemany, 1963, p. 499
- ↑ 2,0 2,1 Edminister, 1979, p. 27
- Este artícul conté una traducció derivada de «Flujo eléctrico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.