Agent (software)

En ciència de la computació, un agent de software (software agent) és un programa de computació que actua per a un usuari o un atre programa en una relació d'entitat, la qual deriva del Llatí agere (fer): un acort per a actuar en nom propi. Tal "acció en nom de" implica l'autoritat per a decidir com acció, si existix, és adequada.

Alguns eixemples d'estos Agents són: agents intelligentes (en particular exhibint alguns aspectes d'inteligència artificial, com aprenentage i raonament), agents autònoms (capaços de modificar la manera en que conseguixen el seu objectiu), agents distribuïts (eixecutats en distintes computadores físiques), sistema multi-agent (agents distribuïts que no tenen la capacitat de conseguir un objectiu sols i deuen comunicar-se), i agents mòvils (agents que poden reubicar la seua eixecució damunt de processadors diferents).

Conceptes

Els atributs bàsics d'un agent informàtic són que dits agents

• no són invocats estrictament per una tasca, sino que s'activen ells mateixos,
• poden estar en un servidor en estat d'espera, preservant el context,
• poden fer que s'eixecute un estat en un servidor sobre condicions d'inici,
• no requerixen acció dels usuaris,
• poden invocar atres tasques incloent comunicació.

Categoria d'Agents de Software per Nwana

El terme agent descriu una abstracció en térmens computacionals, una idea, o un concepte, similar a térmens en la POO com a métodos, funciones, i objectes.^{cita requerida} El concepte d'un agent oferix una convenient i potent manera de descriure una entitat computacional complexa la qual és capaç d'actuar en un cert grau d'autonomia en la finalitat de completar tasques en nom del servidor. Pero a diferència dels objectes, els quals són definits en térmens de métodos i atributs, un agent és definit en térmens del seu comportament.^{cita requerida}.

Varis autors han propost diferents definicions d'agents, estes comunament inclouen conceptes tals com a

• persistència (el còdic no és eixecutat en demanda, sino que s'eixecuta contínuament i pel mateix decidix quan deu realisar certa activitat)
• autonomia (els agents tenen la capacitat de seleccionar tasques, priorisar, comportar-se enfocats en un objectiu (goal-directed behaviour), prendre decisions sense intervenció humana)
• habilitat social (els agents són capaços d'acoplar atres components per mig de cert tipo de comunicació i coordinació, poden colaborar en una tasca)
• reactivitat (els agents perceben el context en el que operen i responen a este apropiadament).

Distinguint agents de programes

Contrastant el terme en conceptes relacionats poden ajudar a clarificar el seu significat. Franklin & Graesser (1997) discutixen quatre nocions clau que distinguixen als agents de programes arbitraris: reacció en el mig ambient, l'autonomia, la meta de l'orientació i la persistència.

Impactes d'agents de software

Els agents de software poden oferir varis beneficis als seus usuaris finals per mig de l'automatisació de tasques complexes o repetitives. No obstant, hi ha impactes organisatius i culturals d'esta tecnologia que necessiten ser considerats abans de l'implementació d'agents computacionals.

Impacte organisatiu

Impactes organisatius inclouen la total transformació del sector del comerç electrònic, responsabilitat operacional, i la càrrega excessiva de seguritat. Els agents computacionals són capaços de fer busques ràpides en Internet, identificar les millors ofertes disponibles en llínea, i presentar esta informació als usuaris finals en forma acumulada. Per lo tant, els usuaris poden no necessitar buscar manualment distints websites d'un comerciant específic; ells són capaços de trobar el millor tarto en qüestió de segons. Al mateix temps, açò aumenta la competència basada en preu i transforma tot el sector del comerç electrònic en una competició de mercat perfecta i uniforme. L'implementació d'agents també requerix recursos adicionals de les companyies, colocant un pes extra en la seua ret, i requerix nous processos de seguritat.

Satisfacció laboral i impacte en la satisfacció del treball

A les persones els agrada realisar tasques senzilles que proporcionen la sensació d'èxit a menos que la repetició de dita tasca afecte la producció total. En general, l'aplicació d'agents de software per a portar a terme els requisits d'administració proporciona un increment substancial en la satisfacció de treball, com l'administració de la pròpia obra mai és de l'agrade del treballador. L'esforç lliberat servix per a un major grau de compromís en les tasques substancials de treball individual. Per lo tant, els agents de software poden proporcionar lo bàsic per a implementar treball autocontrolado, lliberat dels controls jeràrquics i les interferències. Estes condicions es poden assegurar per mig de l'aplicació d'agents de software per al respal formal requerit.

Impacte Cultural

Els efectes culturals de la posada en pràctica dels agents de software inclouen afligiment de confiança, l'erosió de les habilitats, la deserció de privacitat i separació social. Alguns usuaris poden no sentir-se del tot a gust delegant totalment tasques importants a les aplicacions de software. Aquells que escomencen a confiar únicament en agents inteligents poden perdre habilitats importants, per eixemple, relacionats en l'alfabetisació informativa. En la finalitat d'actuar a nom dels usuaris, un agent de software deu tindre una comprensió completa d'un perfil dels usuaris, incloent el seu / les seues preferències personals. Açò, a la seua volta, pot conduir a problemes de privacitat impredictibles. Quan els usuaris escomencen a confiar més en els seus agents de software, sobretot, per les activitats de comunicació, poden perdre contacte en atres usuaris humans i mirar el món en els ulls dels seus agents. Estes són les conseqüències que els investigadors dels agents i els usuaris deuen tindre en conte quan tracten en tecnologies d'agents inteligents.

Història

El concepte d'un agent es remonta al model d'agent de Hewitt (Hewitt, 1977) - "Un objecte autònom, interactiu que s'eixecuta simultàneament, que posseïx un estat intern i la capacitat de comunicació".

Per a ser més acadèmic, els sistemes d'agents de software són una evolució directa dels Sistemes Multi-Agent (SMA). SMA varen evolucionar a partir de l'inteligència artificial distribuïda (IAD), Solució Distribuïda de Problemes (SDP) i Inteligència Artificial Paralela (IAP), en lo que hereta totes les característiques (bones i males) de IAD i IA.

En "Knowledge Navigator" de John Sculley en 1987 video retrata una image d'una relació entre els usuaris finals i els agents. En ser un primer ideal, este camp ha experimentat una série d'infructuoses implementations top-down, en lloc dels enfoques peça-per-peça i bottom-up. La gama de tipos d'agent és ara (des de 1990) àmplia: WWW, motors de busca, etc.