Posada ípsilon
La posada ípsilon (ϒ, en anglés upsilon) és un posada sense sabor format per un quark fondo (bottom) i el seu antipartícula. Va ser descobert pel proyecte E288 Collaboration de 1977, un proyecte de colaboració dirigit per Leon Lederman en el Fermilab. Ademés, va ser la primera partícula descoberta que contenia un quark fondo perque és la més llaugera que pot ser produïda sense partícules massives adicionals. El seu vida mija és d'1,21×10-20 s i té una massa d'uns 9,46 GeV/c2.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Mesón ípsilon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.