Grau (teoria de grafos)
En Teoria de grafos, el grau o valència d'un vèrtiç és el número d'arestes incidents al vèrtiç. El grau d'un vèrtiç x és denotat per grau(x), g(x) o gr(x) (encara que també s'usa δ(x), i de l'anglés d(x) i deg(x)). El grau màxim d'un grafo G és denotat per Δ(G) i el grau mínim d'un grafo G és denotat per δ(G).
Un vèrtiç en grau 0 és un vèrtiç aïllat. Un grafo format exclusivament per vèrtiços aïllats és un grafo buit. Un grafo a on tots els vèrtiços tenen el mateix grau és un grafo regular, i un grafo no dirigit de n vèrtiços en que tots els vèrtiços té grau n-1 és un grafo complet.
Veïnat d'un vèrtiç
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Veïnat (teoria de grafos).
Una atra forma de definir el grau d'un vèrtiç és a través del seu veïnat. El veïnat d'un vèrtiç x , denotat com està donat per tots els vèrtiços adjacents a x.
de modo que el grau del vèrtiç x és el número de veïns que té: .
Lema de la premuda de mans
[editar | editar còdic]El Lema de la premuda de mans determina que la suma dels graus d'un grafo simple (és dir, sense bucles) i no dirigit equival al doble del seu número d'arestes:
La seua demostració és una prova del doble conteo: com cada aresta té dos vèrtiços extrems, és contada dos voltes.
Algunes implicacions del Lema de la premuda de mans són:
- En un grafo simple no dirigit sempre hi ha un número par de vèrtiços de grau impar.
- En un grafo simple no dirigit no pot existir un grafo r-regular de s vèrtiços si r i s són impars.
- En un grafo simple no dirigit el número d'arestes d'un grafo k-regular és , i per això, el número d'arestes d'un grafo complet de n vèrtiços és
Grau modal mig
[editar | editar còdic]Dau un grafo simple no dirigit , el grau promig[1] o grau modal mig (que denotarem ) és un estadístic definit com el grau promig dels nodos:[2]
Varianza dels graus
[editar | editar còdic]Donat un grafo simple no dirigit , la varianza dels graus, que denotarem , medix la variabilitat dels graus dels nodos. Formalment es definix com:[2]
Si el grafo és regular, és dir, els graus de tots els seus vèrtiços són iguals, llavors .[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Wasserman y Faust, 2013, «Centralidad i prestigi», pp. 191-240.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Wasserman y Faust, 2013, «Grafos i matrius» (per Dawn Iacobucci), pp. 121-188.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2013) Anàlisis de rets socials: Métodos i aplicacions, Madrit: Centre d'Investigacions Sociològiques. OCLC 871814053. ISBN 978-84-7476-631-8.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grado (teoría de grafos)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.