Anar al contingut

Grau (teoria de grafos)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:UndirectedDegrees.svg
Un grafo en vèrtiços etiquetats segons el seu grau. El vèrtiç aïllat s'etiqueta en 0, puix no és adjacent a cap nodo.

En Teoria de grafos, el grau o valència d'un vèrtiç és el número d'arestes incidents al vèrtiç. El grau d'un vèrtiç x és denotat per grau(x), g(x) o gr(x) (encara que també s'usa δ(x), i de l'anglés d(x) i deg(x)). El grau màxim d'un grafo G és denotat per Δ(G) i el grau mínim d'un grafo G és denotat per δ(G).

Un vèrtiç en grau 0 és un vèrtiç aïllat. Un grafo format exclusivament per vèrtiços aïllats és un grafo buit. Un grafo a on tots els vèrtiços tenen el mateix grau és un grafo regular, i un grafo no dirigit de n vèrtiços en que tots els vèrtiços té grau n-1 és un grafo complet.

Veïnat d'un vèrtiç

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Veïnat (teoria de grafos).

Una atra forma de definir el grau d'un vèrtiç és a través del seu veïnat. El veïnat d'un vèrtiç x , denotat com N(x) està donat per tots els vèrtiços adjacents a x.

N(x)={yVG|{x,y}EG}

de modo que el grau del vèrtiç x és el número de veïns que té: g(x)=|N(x)|.

Lema de la premuda de mans

[editar | editar còdic]

El Lema de la premuda de mans determina que la suma dels graus d'un grafo simple (és dir, sense bucles) i no dirigit equival al doble del seu número d'arestes:


La seua demostració és una prova del doble conteo: com cada aresta té dos vèrtiços extrems, és contada dos voltes.

Algunes implicacions del Lema de la premuda de mans són:

  • En un grafo simple no dirigit sempre hi ha un número par de vèrtiços de grau impar.
  • En un grafo simple no dirigit no pot existir un grafo r-regular de s vèrtiços si r i s són impars.
  • En un grafo simple no dirigit el número d'arestes d'un grafo k-regular és nk2, i per això, el número d'arestes d'un grafo complet de n vèrtiços és n(n1)2.

Grau modal mig

[editar | editar còdic]

Dau un grafo simple no dirigit G(V,E), el grau promig[1] o grau modal mig (que denotarem g¯) és un estadístic definit com el grau promig dels nodos:[2]

g¯=vVg(v)|V|=2|E||V|

Varianza dels graus

[editar | editar còdic]

Donat un grafo simple no dirigit G(V,E), la varianza dels graus, que denotarem SD2, medix la variabilitat dels graus dels nodos. Formalment es definix com:[2]

SD2=vV(g(v)g¯)2|V|

Si el grafo és regular, és dir, els graus de tots els seus vèrtiços són iguals, llavors SD2=0.[2]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Wasserman y Faust, 2013, «Centralidad i prestigi», pp. 191-240.
  2. 2,0 2,1 2,2 Wasserman y Faust, 2013, «Grafos i matrius» (per Dawn Iacobucci), pp. 121-188.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (2013) Anàlisis de rets socials: Métodos i aplicacions, Madrit: Centre d'Investigacions Sociològiques. OCLC 871814053. ISBN 978-84-7476-631-8.


Referències

[editar | editar còdic]