Signe diacrític

Archiu:Specialkeys Swedish keyboard.svg

Signe diacrític

Un diacrític (també marca diacrítica, punt diacrític, signe diacrític o accent) és un glifo afegit a una lletra o a un glifo bàsic. El terme deriva del grec antic (διακριτικός) (diakritikós, ‘distinguir’), de διακρίνω (diakrī́nō, ‘distinguir’). La paraula diacrític és un sustantiu, encara que a voltes s'utilisa en sentit atributivo, mentres que diacrític és també un adjectiu. Alguns diacrítics, com l'agut i el greu, solen cridar-se accents. Els diacrítics poden aparéixer damunt o baix d'una lletra o en una atra posició, com dins de la lletra o entre dos lletres.

El principal us dels diacrítics en l'escritura llatina és canviar els valors sonors de les lletres a les que s'afigen. Històricament, l'anglés ha utilisat la diéresis per a indicar la pronunciació correcta de paraules ambigües, com "coöperate", sense la qual la seqüència de lletres <oo> podria ser malinterpretada per a ser pronunciada /ˈkuːpəreɪt/. Atres eixemples són els accents agut i greu, que poden indicar que una vocal deu pronunciar-se de forma diferent a la normal en eixa posició, per eixemple no reduïda a /ə/ o muda com en el cas dels dos usos de la lletra i en el sustantiu résumé (a diferència del verp resumix) i l'ajuda que a voltes es presta en la pronunciació d'algunes paraules com doggèd, learnèd, blessèd, i sobretot paraules que es pronuncien de forma diferent a la normal en poesia (per eixemple movèd breathèd).

La majoria de les demés paraules en diacrítics en anglés són paraules prestades d'idiomes com el francés per a conservar millor l'ortografia, com la diéresis en naïve i Noël, l'agut de café, el circunflejo en la paraula crêpe, i la cedilla en façade. Tots estos diacrítics, no obstant, s'ometen en freqüència en l'escritura, i l'anglés és l'única de les principals llengües europees que no utilisa diacrítics en general.

En alfabet llatís d'atres llengües, els diacrítics poden distinguir entre homònims, com en l'idioma francés là ("allí") front a la (artícul "la"), que es pronuncien abdós /la/. En escritura gaèlica, un punt sobre una consonante indica la lenició de la consonante en qüestió.

En uns atres sistemes alfabètics, els diacrítics poden eixercitar atres funcions. Els sistemes de senyalisació de vocals, concretament l'àrap harakat ( ـِ ,ـُ ,ـَ, etc.) i l'idioma hebreu niqqud ( ַ◌, ֶ◌, ִ◌, ֹ◌, ֻ◌, etc.) indiquen vocals que no són transmeses per l'alfabet bàsic. l'escritura índica virama ( ् etc.) i l'àrap sukūn ( ـْـ ) marquen l'absència de vocals. Les marques de cantilaació indiquen prosòdia. Atres usos són el cirílico antic titlo traç ( ◌҃ ) i el gershayim hebreu ( ״ ), que, respectivament, marquen abreviaturas o acrònims, i els signes diacrítics grecs, que mostraven que les lletres de l'alfabet s'utilisaven com numerals. En l'idioma vietnamita i en el sistema oficial de romanización del chinenc hanyu pinyin, els diacrítics s'utilisen per a marcar els tons de les sílabes en les que apareixen les vocals marcades.

En ortografia i cotege, una lletra modificada per un diacrític pot tractar-se com una lletra nova i distinta o com una combinació de lletra i diacrític. Açò varia d'una llengua a una atra i pot variar d'un cas a un atre dins d'una mateixa llengua.

En alguns casos, les lletres s'utilisen com "diacrítics en llínea", en la mateixa funció que els glifos auxiliars, en el sentit de que modifiquen el sò de la lletra que les precedix, com en el cas de la "h" en la pronunciació anglesa de "sh" i "th". Tals combinacions de lletres a voltes inclús es cotegen com a lletres separades. Per eixemple, la grafia sch es tractava tradicionalment com una lletra separada en alemà. En els catàlecs de targetes de les biblioteques públiques de Viena, per eixemple (abans de la digitalisació), les paraules en eixa grafia apareixien despuix de totes les demés paraules escrites en s.

Tipos

Entre els tipos de diacrítics utilisats en els alfabets basats en l'escritura llatina estan:

• accents (cridats aixina perque l'agut, el greu i el circunflejo s'utilisaven originalment per a indicar diferents tipos d'accent de to en la transcripció politónica de la llengua grega).
  • ◌́ - agut (en latín: apex)
  • ◌̀ - greu
  • ◌̂ - circunflejo
  • ◌̌ - carón, falca
  • ◌̋ - doble agut
  • ◌̏ - doble greu
  • ◌̃ - virgulilla o tilde
• Punts
  • ◌̇ - sobrepunto (Indica anusvara)
  • ◌̣ - un subpunto s'utilisa en Rheinische Dokumenta i en la transcripció hebrea, índica i àrap
  • ◌-◌ - interpunció
  • tilde, el punt superíndex de les modernes minúscules llatines i i j
  • ◌̈ - umlaut o diéresis
  • ◌ː - dos punts triangulars, utilisats en l'IPA per a marcar les vocals llargues i consonants geminadas.
  • ◌·◌ El punt volat, usat en català (l·l) i en occità (n·h), que distinguix lletres que es pronuncien separadament dels dígrafs ll i nh.
• curves
  • ◌̆ - breu
  • ◌̑ - breu invertit
  • ◌͗ - sicilicus, un diacrític palaeográfico similar a un carón o una breu
  • ◌̃ - tilde
  • ◌҃ - titlo
• traç vertical

• • ◌̩ - silàbica s'utilisa un traç vertical subíndex en l'IPA per a marcar la silabicitat i en Rheinische Dokumenta per a marcar una schwa
• macrón o llínea horisontal
  • ◌̄ - macrón
  • ◌̱ - macrón subscrit
• superposicions
  • ◌⃓ - barra vertical a través del caràcter
  • ◌̷ - barra vertical a través del caràcter
  • ◌̵ - barra travessera a través del caràcter
• anelle
  • ◌̊ - anell
• rulls de superíndex
  • ◌̓ - apòstrof
  • ◌̒ - apòstrof invertit
  • ◌̔ - apòstrof invertit
  • ◌̉ - gancho dalt (Plantilla:Lang-vaig vore)
  • ◌̛ - banya (Plantilla:Lang-vaig vore)
• rulls de subíndex
  • ◌̦ - menge subscrita
  • ◌̧ - cedilla
  • ◌̡̢ - gancho, esquerra o dreta, a voltes superíndex
  • ◌̨ - ogonek
• marques dobles (per damunt o per baix de dos caràcters base)
  • ◌͝◌ - doble breu
  • ◌͡◌ - barra de corbata o lligam superior
  • ◌᷍◌ - doble circunflejo
  • ◌͞◌ - longum
  • ◌͠◌ - doble tilde
• doble sub/superíndex diacrític
  • ◌̧̧ - doble cedilla
  • ◌̨̨ - doble ogonek
  • ◌̈̈ - doble diéresis
  • ◌ͅͺ - doble ypogegrammeni

La tilde, el punt, la menge, el titlo, l'apòstrof, la barra i els dos punts són a voltes signes diacrítics, pero també tenen atres usos.

No tots els signes diacrítics apareixen junt a la lletra que modifiquen. En la llengua wali de Ghana, per eixemple, un apòstrof indica un canvi de calitat vocàlica, pero es produïx al principi de la paraula, com en els dialectes Bulengee i Dolimi. Per la harmonia vocàlica, totes les vocals d'una paraula es veuen afectades, per lo que l'alcanç del diacrític és tota la paraula. En les escritures abugida, com les utilisades per a escriure hindi i Thai, els diacrítics indiquen les vocals, i poden aparéixer damunt, davall, abans, despuix o al voltant de la lletra consonant que modifiquen.

La tilde (punt) sobre la lletra i o la lletra j, de l'alfabet llatí, es va originar com a diacrític per a distinguir clarament la i del minims (traços cap a avall) de les lletres adjacents. Va aparéixer per primera volta en el XI en la seqüència ii (com en ingeníí), després es va estendre a la i adjacent a la m, n, o, i finalment a totes les i minúscules. La j, originalment una variant de la i, va heretar el títul. En el XV, la forma del diacrític va passar de semblar-se a l'accent agut actual a una llarga floritura. En l'arribada de la redondilla es va reduir al punt redó actual.

Les llengües d'Europa de l'Est tendixen a usar diacrítics tant en les consonante com en les vocals, mentres que en Europa Occidental els dígrafs s'usen més típicament per a canviar els sons de les consonante. La majoria de les llengües d'Europa Occidental utilisen diacrítics en les vocals, llevat l'anglés, a on no sol haver cap (en algunes excepcions).

Diacrítics d'alfabets no llatins

Àrap

Archiu:Elements of Arabic script improved.png

 Rasm

 Ijam

 Harakat

(ئ ؤ إ أ i solament ء) hamza

indica una oclusió glotal.

(ــًــٍــٌـ) tanwīn (تنوين)

Complixen una funció gramatical en àrap. El signe ـً s'escriu més comunament en combinació en alif, per eixemple ـًا.

(ــّـ) shadda

Geminació (duplicació) de consonante.

(ٱ) waṣla

Ve més comunament al principi d'una paraula. Indica un tipo de hamza que es pronuncia només quan la lletra es llig al principi de la charrada.

(آ) madda

Substitució escrita d'una hamza que va seguida d'un alif, és dir, (ءا). Es llig com una oclusió glotal seguida d'un /aː/ llarc, per eixemple, ءاداب، ءاية، قرءان، مرءاة s'escriuen respectivament com آداب، آية، قرآن، مرآة. Esta regla d'escritura no s'aplica quan el alif que seguix a una hamza no forma part de la raïl de la paraula, per eixemple نتوءات no s'escriu com نتوآت ya que la raïl نتوء no té un alif que seguixca al seu hamza.

(ــٰـ) álif en daga

Substitució d'un alif original que s'omet en l'escritura d'algunes paraules rares, per eixemple, لاكن no s'escriu en el alif original que es troba en la pronunciació de la paraula, sino que s'escriu com لٰكن.

(ــَـِـُـ)ḥarakāt (حركات)

També cridat تشكيل tashkīl)

Els ḥarakāt o punts vocàlics complixen dos funcions:

Servixen de guia fonètica. Indiquen la presència de vocals curtes (fatḥa, kasra, o ḍamma) o la seua absència (sukūn).

En l'última lletra d'una paraula, el punt vocàlic reflectix el cas d'inflexió o el modo de conjugació.

• Per als sustantius, el ḍamma és per al nominatiu, fatḥa para el acusativo, i kasra per al genitiu.
• Per als verps, el ḍamma és per al imperfectivo, el fatḥa para el perfectivo, i el sukūn és per als verps en els modos imperatiu o modo yusivo.

• (ــَـ) fatḥa (a)
• (ــِـ) kasra (i)
• (ــُـ) ḍamma (o)
• (ــْـ) sukūn (sense vocal)

Els punts vocàlics o tashkīl no deuen confondre's en els punts consonàntics o iʿjam. (إعجام): un, dos o tres punts que s'escriuen damunt o baix d'una consonante per a distinguir entre lletres d'igual o similar forma.

Grec

Estos diacrítics s'utilisen ademés dels accents agut, greu i circunflejo i la diéresis:

• Plantilla:Char – subíndex iota (ᾳ, εͅ, ῃ, ιͅ, οͅ, υͅ, ῳ)
• Plantilla:Char – Esperit (Plantilla:Lang-grc, en latín: spīritus asper): aspiració.
• Plantilla:Char – Esperit suau (Plantilla:Lang-grc, en latín: spīritus lēnis): sense aspiració

Hebreu

Archiu:Example of biblical Hebrew trope.svg

Genesis 1:9 "I Deu va dir que les aigües es junten".
Lletres en negre, niqqud en roig, Teamim en blau

• Niqqud
  • Plantilla:Gran – Dagesh
  • Plantilla:Gran – Mappiq
  • Plantilla:Gran – Rafé
  • Plantilla:Gran – Shin dot (en l'extrem superior dret)
  • Plantilla:Gran – Sense dot (en l'extrem superior esquerre)
  • Plantilla:Gran – Sheva
  • Plantilla:Gran – Kubutz
  • Plantilla:Gran – Holam
  • Plantilla:Gran – Kamatz
  • Plantilla:Gran – Pataj
  • Plantilla:Gran – Segol
  • Plantilla:Gran – Tzeire
  • Plantilla:Gran – Hiriq
• Les marques de Cantilación no solen renderizarse correctament; consulte Cantilación hebrea#Noms i formes dels ta'amim per a vore una taula completa junt en instruccions sobre cóm maximizar la possibilitat de vore-les en un navegador web
• Atres
  • Plantilla:Gran – Geresh
  • Plantilla:Gran – Gershayim

Coreà

Archiu:Hunmin jeong-eum.jpg

Hangul, l'alfabet coreà

Els diacrítics 〮 i 〯, coneguts com Bangjeom (방점; 傍點), s'utilisaven per a marcar els accents de to en Hangul per al coreà mig. S'escrivien a l'esquerra d'una sílaba en escritura vertical i damunt d'una sílaba en escritura horisontal.

Sánscrito i índico

Archiu:Devanagari matras.svg

Les lletres compostes de l'escritura Devanagari (de la família Brahmica), que són vocals combinades en consonante, tenen diacrítics. Ací es mostra क(Ka) en diacrítics vocals. És dir: ◌T, T᷇◌, ◌ T᷆, ◌͜, ◌̯, ◌̜̜, ◌̙, etc.

Siríaco

• Un punt per damunt i un atre per baix d'una lletra representen [a], transliterado com a o ă,
• Dos punts colocats en diagonal sobre una lletra representen [ɑ], transliterado com ā o â o å,
• Dos punts colocats horisontalment baix d'una lletra representen [ɛ], transliterada com i o ĕ; a sovint es pronuncia [ɪ] i es translitera com a i en el dialecte siri oriental,
• Dos punts colocats en diagonal baix d'una lletra representen [i], transliterada com ē,
• Un punt baix de la Beth representa un sò suau [v], transliterado com a v
• Una tilde () colocada baix de Gamel representa un sò [dʒ], transliterado com a j
• La lletra Waw en un punt davall representa [o], transliterado com ū o o,
• La lletra Waw en un punt damunt representa [o], transliterada com ō o o,
• La lletra Iōḏ en un punt davall representa [i], transliterado com ī o i,
• Una tilde () baix de Kaph representa un sò [t͡ʃ] , transliterado com ch o č,
• Un semicírcul baix de Peh representa un sò [f], transliterado com a f o ph.