Breu invertit

El breu invertit o arc invertit és un signe diacrític, en forma de la mitat superior d'un círcul (̑), és dir, com un accent breu (˘). S'assembla al accent circunflejo (ˆ), que té una punta esmolada ( Â â Ê ê Î î Ô ô Û û ), mentres que el breu invertit és redonejat: ( Ȃ ȃ Ȇ ȇ Ȋ ȋ Ȏ ȏ Ȗ ȗ ).

El breu invertit pot aparéixer damunt o baix de la lletra. No s'utilisa en cap alfabet d'idiomes naturals, ^{cita requerida} sino com a indicador fonètic. És idèntic en forma al circunflejo del grec antic.

Us

Serbocroata

La breu invertida anterior s'utilisa en la notació Eslavista tradicional de la fonologia serbocroata per a indicar un accent de caiguda prolongada. Es coloca damunt del núcleu de la sílaba, que pot ser una de cinc vocals (ȃ ȇ ȋ ȏ ȗ) o ȓ silàbica. Este us de la breu invertida es deriva del grec antic circunflejo, que es va conservar en l'ortografia politónica del grec modern i va influir en Plantilla:Clarificar Impressió primerenca Cirílico serbi a través de la lliteratura religiosa. A principis de el XIX, va començar a usar-se tant en llatí com en cirílico com diacrític per a marcar la prosòdia en l'estudi sistemàtic del continu llingüístic serbocroata.

Alfabet Fonètic Internacional

En l'Alfabet Fonètic Internacional, s'utilisa una breu invertida a continuació per a marcar una vocal com no silàbica, és dir, assumint el paper d'una semivocal. El diacrític amplia aixina els quatre símbols principals [j,Plantilla:Nbspw,Plantilla:Nbspɥ,Plantilla:Nbspɰ] que IPA reserva per a semivocales, que corresponen a la paraula completa. vocals [i,Plantilla:Nbspo,Plantilla:Nbspi,Plantilla:Nbspɯ], respectivament. Qualsevol vocal és elegible per a ser marcada com no silàbica; un us freqüent del signe diacrític és en conjunt en els equivalents centralisats de les vocals que acabem de mencionar: [ɪ̯,Plantilla:Nbspʊ̯,Plantilla:Nbspʏ̯].

El mateix signe diacrític es coloca baix d'iota (ι̯) per a representar la semivocal Protoindoeuropeo i pel que fa a la gramàtica grega; Ípsilon en una breu invertida (υ̯) s'usa junt en digamma (ϝ) per a representar la semivocal protoindoeuropea w.

Lletres

Ȃ, Ȇ , Ȋ, Ȏ, Ȓ, Ȗ i J̑, encara que es poden modificar atres lletres per a afegir-los l'accent breu, B̑, C̑, D̑, F̑, G̑, H̑, K̑, L̑, M̑, N̑, P̑, Q̑, S̑, T̑, V̑, W̑, X̑, Ȋ i Z̑.