Punt (diacrític)

El punt és un diacrític que pot combinar-se en algunes lletres del alfabet llatí estés usat en les llengües d'Europa de l'Est i en vietnamita.

Superior

El punt sobrescrito s'usa en:

• Romanización del àrap: la ġ representa la lletra ghayn.
• La tipografia tradicional irlandesa, a on el punt representa lenició i es diu ponc séimhithe ("punt de lenició"): ḃ ċ ḋ ḟ ġ ṁ ṗ ṡ ṫ. La lenició també pot representar-se per una h que seguixca a la lletra, per eixemple: bh ch dh fh gh mh ph st th. En l'ortografia del irlandés antic, el punt només es va usar per a ḟ ṡ, mentres que la h seguint a la lletra es va usar per a ch ph th; la lenició d'atres lletres no estava indicada. La pràctica estàndar va ser usar el punt superior per a l'escritura gaèlica i la h seguint a la lletra per a escriure en Antiqua. Per eixemple, ċ i ch representen el mateix element fonètic en irlandés modern.
• Lituà: ė
• Maltés: ċ ġ ż
• Polac: ż
• El punt sobre les minúscules i i j (i la mayúscula I en turc) no està considerat un diacrític independent, sino part de la lletra.
• El bindu.

En matemàtiques i física el punt representa la derivada de temps, com en $v=\dot{x}$.

Inferior

El punt subscrit apareix en:

• En l'AITS i en el sistema de romanización de la Biblioteca Nacional de Calcuta, per a la transcripció de llengües índicas, un punt baix una lletra indica una consonant retrofleja. Baixe una m o una n, indica una anunasika.
• En les romanización de llengües semíticas, un punt baix una consonante representa un sò emfàtic. Per eixemple, ṣ representa una s emfàtica i ṭ representa una t emfàtica.
• En les llengües afroasiáticas: Ṛ
• l'asturià utilisa ḷḷ i ḥ per a representar les variants dialectals occidentals (ḷḷ ← ll) i orientals (ḥ ← f).
• Ḍ s'utilisa en l'idioma o'odham per a representar la consonant oclusiva retrofleja sonora.
• En vietnamita, el to nặng (baix, glotal) es representa en un punt baix la vocal base: ạ ặ ậ ẹ ệ ị ọ ộ ợ ụ ự ỵ.
• En yoruba, el punt s'ampra baix les lletres o, i i s (ẹ ọ ṣ). Estes lletres poden aparéixer també sense punt, com a lletres diferents.
• En igbo, apareixen les lletres ị, ọ i ụ. El punt inferior simbolisa una reducció de l'obertura de la vocal.
• La x̣ representa una consonant fricativa uvular sorda en la Notació Fonètica Americanista.

Vore també

• Bindu (sánscrito)