Esperit (signe)

El esperit, en l'idioma grec, és un signe diacrític que antecedix a tota vocal o diptongo situats a l'inici d'una paraula, i pot ser:

• Asprós, fort o rudo (Plantilla:Tamany): Representa una lleu aspiració inicial com la de la h anglesa (v. gr. en la paraula house). Es transcribe com [h] inicial.
• Suau o dèbil (Plantilla:Tamany): No altera en cap sentit la pronunciació.

El esperit asprós o pnêuma asprós (en grec antic, δασὺ πνεῦμα [donesỳ pnêuma] o δασεῖα [daseîa]; en grec modern, δασεία [dasía]; en llatí, spīritus asper) va ser usat en l'ortografia politónica del grec antic. Es va mantindre inclús en acabant de que el sò de la /h/ desapareguera del grec durant el periodo helenístico.

Els esperits asprosos es coloquen sobre la vocal inicial i, si és mayúscula, a l'esquerra d'ella; en les paraules que escomencen per diptongo, l'esperit (tant asprós com a suau) es coloca sobre el segon grafema del mateix, pero aixina i tot, en el cas de l'esperit asprós l'aspiració es pronuncia sobre la primera lletra. En tots els demés casos la vocal o diptongo inicials du esperit suau. Ademés, sempre s'escriu sobre una ro inicial (ῥ) per a indicar que es pronuncia com ro doble (ρρ).

Eixemples: ὕμνος per a hýmnos, «himne»; ἥλιος per a hélios, «sol»; i ῥήτωρ per a rhētōr, «orador».

Tota ípsilon (ὑ) o rho (ῥ) inicials duen sempre esperit asprós. Quan en una paraula hi ha dos rho intermiges, la primera pot escriure's en esperit suau i la segona, en l'asprós; eixemple: Πύῤῥος = Pýrrhos.

Quan coincidix en un accent agut o greu, l'esperit ho precedix. Quan l'accent és circunflejo, l'esperit s'escriu baix de l'accent; eixemples: Ἕπτα / ἕπτα, Οἶνος / οἶνος

S'ha omés el seu us en el grec modern des de l'instauració del sistema monotónico en 1978 i actualment només s'utilisa per a transcribir texts en grec antic.

Orige i forma

Es creu que l'orige del signe era un signe similar a mija lletra Η, la mitat orientada cap a l'esquerra, que s'usava en alguns dialectes grecs per al sò /h/, mentres que en uns atres s'usava en el valor de vocal eta. En l'escritura medieval i moderna va prendre la forma d'un accent curvat colocat sobre les lletres minúscules i sobre la part superior esquerra de les mayúscules:

• Ἁ - Ἑ - Ἡ - Ἱ - Ὁ - Ῥ - Ὑ - Ὡ
• ἁ - ἑ - ἡ - ἱ - ὁ - ῥ - ὑ - ὡ

Us en mig de les paraules

En rares ocasions es pot escriure en el mig de les paraules (ademés de sobre la segona vocal inicial d'un diptongo):

• sobre una doble ro en algunes edicions: ῤῥ;
• quan dos paraules es contrauen (crasis), la segona paraula pot en alguns casos mantindre l'esperit asprós; este cas es coneix com coronis.

Vore també

• Sistema politónico
• Esperit suau