Sheva

Sheva (hebreu: שוא Shva, antiga shĕwa/shĕva) és un Niqud vocàlic, representat per dos punts verticals "ְ" baix d'una lletra. En hebreu modern, indica qualsevol de les dos pronunciacions donades (i, o absència de vocal, Ø).

Tipos

El Niqud hebreu sheva representa quatre entitats gramaticals. En antigues formes del hebreu, estes entitats eren fonològica i fonèticament distinguibles. No obstant, la fonologia del hebreu modern ha fet dos variants fonètiques del Sheva, "i" o mut "Ø", que no s'ajusta a la pronunciació tradicional. Eixemple, el (primer) Sheva Naj en la paraula "קִמַּטְתְ" es pronuncia /i/ (/Ki'matet/), en lloc de ser muda, mentres que la Sheva Na en זְמַן (temps) es pronuncia /z'man/.

Tradicionalment, en la majoria dels accidents gramaticals de la Sheva, són quatre entitats gramaticals, ya siga com "Sheva Naj" (en hebreu:שְׁוָא נָח) o "Sheva Na" (en hebreu:שְׁוָא נָע), mentres que en alguns casos se'ls crida "Sheva Merajef" (en hebreu:שְׁוָא מְרַחֵף), i en relació en el debat tiberiano (del 700 al 1500 d. C.), algunes Shevas com la "Sheva Ga'ya" (en hebreu:שְׁוָא גַּעְיָה).

Sheva Na - שְׁוָא נָע

La Sheva Na és un tipo de sheva tradicional del idioma hebreu. Es troba en la tradicional llingüística hebrea com un indicador de la forma bàsica d'una paraula i breument es va convertir en vocal d'inflexió i del fonema /i/ o /∅/(vore "Pronunciació en hebreu modern") en el parla i l'escritura.

Sheva Naj - שְׁוָא נָח

La Sheva Naj és un tipo de sheva tradicional del idioma hebreu.

Indica l'absència de vocal (/Ø/). Llevat en alguns casos excepcionals, quan les shevas que no complixquen els criteris per a la detecció d'un atre tipo de sheva es fa Sheva Naj.

Sheva Merajef - שְׁוָא מְרַחֵף

La sheva merajef està per damunt dels criteris per a la detecció d'una sheva na, per eixemple, si està en una lletra abans d'una vocal, és, per tant, una sheva merajef, pero quan la forma bàsica de la paraula és una vocal, la flexió de la sheva va ser substituïda.

Sheva Ga'ya - שְׁוָא גַּעְיָה

La sheva ga'ya denota una sheva que està en una lletra. Es posa de relleu, i, en conseqüència, la condició de "plena vocal". A diferència de la sheva na, és una vocal menuda, per eixemple: la sheva en la paraula "בהונות" ("dits") que sol ser una sheva na i seria /i/, com ací que comença en la lletra ב la sheva ga'ja està marcada, el sheva és un sheva ga'ja i es pronuncia /o/.

Pronunciació en hebreu modern

En hebreu modern, la sheva pot pronunciar-se com /i/ o /Ø/ a pesar de la seua classificació tradicional com Sheva Naj (שְׁוָא נָך) i Sheva Na (שְׁוָא נָע), es mostraran en la taula alguns eixemples. En fi, es pot traduir com: a, i, ' i Ø (no obstant, li la pot transliterar com ə o; açò és enganyós, ya que mai es pronuncia /ə/, la vocal [ə] no existix en hebreu modern).

En hebreu modern, es pronuncia /i/ baixe algunes regles:

Condició per a la pronunciació /i/ de la sheva del hebreu israelita	Eixemples			Eixemples de la sheva muda (esta condició no s'aplica)
	In Hebreu	IPA	en espanyol	In Hebreu	IPA	en espanyol
Quan està baix de la primera de les dos lletres, abdós representen la mateixa consonant o les consonante en el mateix Punt d'articulació:	שָׁכְחוּ	/ʃaχiˈχo/ (Shajiˈju)	Varen oblidar	מָכְרוּ	/maχˈru/ (Majˈru)	Varen vendre
	שָׁדַדְתְּ	/ʃaˈdoneuit/ (Shaˈdadet)	Furtada	שָׁלַלְתְּ	/ʃaˈlalt/ (Shaˈlalt)	Negada
Quan està baix de la primera de les dos lletres d'una paraula, les lletres es poden pronunciar aixina: י (/i (sense yeísmo)/), ל (/l/), מ (/m/), נ (/n/) o ר (/r/):	נְמָלִים	/nimaˈlim/ (Nemaˈlim)	Formigues	גְּמָלִים	/gmaˈlim/ (G'maˈlim)	Camellos
Quan està baix de la primera de les dos lletres d'una paraula, la segona lletra és: א (/ʔ/), ה (/h/) o ע (/ʕ/ o /ʔ/):	תְּאָרִים	/tiaˈrim/ (Teaˈrim)	Títuls	מִתְאָרִים	/mitʔaˈrim/ (mit'aˈrim)	Esbós
				תְּמָרִים	/tmaˈrim/	Dátil de la Palmera Datilera
Quan està baix de la primera lletra d'una paraula, representa el prefix-morfemas ב (/be/)= entre uns atres, expressa "en", ו (/vés/) = "i", כ (/ke/) = entre atres "ya que" or "aproximadament", ל (/li/) = entre atres "per a", dativo i marca el prefix verbal infinitiu, ת (/et/) és el prefix verbal de futur:	בְּרֵיחָהּ	/birejˈχa/ (Bereyˈja)	En la seua (fem.) aroma	בְּרֵיכָה	/brejˈχa/ (Breyˈja)	piscina
	וְרוּחָהּ	/viruˈχa/ (Veruˈja)	I la seua (fem.) esperit	וְרוּדָה	/vruˈdona/ (vruˈdona)	Rosada
	כְּרָזָה	/kiraˈza/ (Keraˈaza)	És una persona prima	כְּרָזָה	/kraˈza/ (kraˈza)	Pòster
	לְפָּרִיז	/lipaˈriz/ (lePaˈriz)	a París
	תְּבַלֵּה	/tivaˈli/ (tevaˈli)	Tindran un bon moment	תְּבַלּוּל	/tvaˈlul/ (Tvaˈlul)	Catarata
En el hebreu estàndart parlat sí hi ha uns fonemas mencionats anteriorment: ב (/be/), ו (/vés/), כ (/ke/), ל (/li/) o ת (/et/) o un de les morfemes מ (/la meua/) ("de") o ש (/ʃi (She)/) ("això") és adherit com un prefix per a una paraula, sense que esta comence en un prefix en una lletra marcada en la sheva pronunciada (/i/) baixe les ya mencionades condicions, esta sheva mantindrà el seu sò pronunciació-/i/ també en el prefix:	מִרְוָחִים	/mirivaˈχim/ (Mirevaˈjim)	D'espais en blanc	מִרְוָחִים|	/mirvaˈχim/ (Mirvaˈjim)|	Intervals
	estàndart: מֵרְוָחִים /merivaˈχim/ (Merevaˈjim)
	לְאֲרָיוֹת וְלְנְמֵרִים יֵשׁ פַּרְוָה	/learaˈjot vilinimerim…/ (learaˈyot velenemerim)	Els lleons i tigres tenen pell	estàndart: וּלְנְמֵרִים /…ulnimˈerim…/ (Ulnemˈerim)|
	וְכְּיְלָדִים שִׂחַקְנוּ בַּחוּץ	/vikijilaˈdim…/ (vekeyelaˈdim)	I cóm els chiquets que varen jugar fòra	standard: וּכְיְלָדִים /oχjilaˈdim…/ (ujyelaˈdim)
(Usuals – vore Contraeixemples) quàn està baix d'una lletra mija, despuix la pronunciació d'una consonante es pronuncia:	אִשְׁפְּזוּ	/iʃpiˈzu/ (Ishpeˈzu)	Hospitalisats	/iʃ pzur ˈdona.at/ (Ishpzurˈdona.at)	Un home abstret
				Contraeixemples
				/aŋgˈlit/ (Anygˈlit)	Inglés
				/naʃˈpriʦ/ (Nashˈprits)	Rosarem